MUSTANG. Directora, Deniz Gamze Ergüven.

Guió, Deniz Gamze Ergüven.

2015, França, Turquia, Alemanya.

Duració, 97 minuts.

SINOPSI

Comença l'estiu. En un poble del nord de Turquia, Lale i les seves quatre germanes, Nur, Selma, Ece i Sonay, arriben de l'escola després d'haver estat jugant innocentment amb els seus companys. La suposada depravació dels seus jocs, provoca un escàndol amb unes conseqüències mai no desitjades. La casa familiar a poc a poc, esdevé una presó per elles: classes a casa, la cuina substitueix l'escola i es comencen a pactar matrimonis.

Les cinc germanes, impulsades pel mateix desig de llibertat, es defensen contra els límits imposats.

Adaptació pròpia, treta del full informatiu de la pel·lícula Mustang, dels cinemes Verdi.

La directora, Deniz Gamze Ergüven

Nominacions de 2015: Òscar, a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Globos de Oro, a la millor pel·lícula estrangera.

Independent Spirit Awards, millor pel·lícula internacional.

Premis  de 2015: Goya, millor pel·lícula Europea.

Cèsar, Millor opera prima, guió original, banda sonora original i muntatge.

Acadèmia de Cine Europeu, premi Discovery Fipresci.

Parlament Europeu, Premi Lux.

National Board of Review. Premi Freedom of Expression.

Seminci, Espiga de Plata a la millor, premi “Pilar Miró” a la millor directora,

del Públic, Fipresci de la crítica, Seminci jove, Sociograph Award.

Festival de Cine Europeo de Sevilla, Gran Premi del Públic. 

Filmografia de la directora.

1992. TitledKings.

2006. Bir Damla su. Una goutte d'eau. Curt.

2006. Mon Trajet Préferé. Curt.

2014. Mustang.

NÚRIA opina.

Aquesta pel·lícula ens explica una història molt dramàtica, i també molt crítica amb la societat turca d'enguany, sobretot en les zones més petites i rurals.

Malgrat això, l'estil narratiu que ha adoptat la directora, és molt directe i no es penja ni en el sentimentalisme, ni en l'autocompassió, cosa que és d'agrair en un relat que podria ser molt més dur per l'espectador. El punt de vista narratiu és el de la germana petita i aquesta excusa narrativa, ens estalvia poder entrar de ple en alguns meandres molt foscos de la narració, conseqüència del que està passant... però que la directora utilitza per incentivar la rebel·lió de la germana petita i precipitar el final de la història, ple d'esperança i futur.

Crec que això és molt important en la pel·lícula i en el to que aquesta vol tenir, ens explica una situació per denunciar allò que pot tenir d'injusta i les conseqüències d'aquesta, però no es queda parada aquí i la conclusió final és la lluita per la llibertat d'un col·lectiu, les dones que, només la conqueriran per mitjà de l'educació.

Magnifica narració d'una història tràgica, però molt bella i amb un final carregat d'esperança.

La recomano a tothom, perquè és una pel·lícula que ho té tot allò que, per mi, pot ser una bona pel·lícula.

MARTINA opina.

Aquesta obra, narrada un començament d'estiu a Turquia, explica a través d'una família de cinc germanes, a qui els falta els pares, algunes controvèrsies d'aquesta regió del món i segurament, de molts altres llocs on comparteixen realitats.

La història, al meu entendre parla de l'emancipació de la dona, de l'adolescència, de les llibertats, de la família... entre d'altres. Per mi, més enllà de les protagonistes, qui amb intel·ligència, bellesa, enginy i cada una amb la seva pròpia essència, tenen camins que es creuen, aquesta obra fa un profund retrat de moltes coses.

M'ha agradat de què parla, però sobretot com ho fa i utilitza els recursos de les imatges. Ja que, sembla que països com Turquia, avui en dia, tenen unes barreres culturals que poden suposar veritables obstacles pel desenvolupament individual, però més enllà d'aquesta realitat, s'amaguen moltes altres coses.

Considero que és una pel·lícula amb moltes interpretacions, i tot i que només és la meva lectura, opino que el més interessat d'aquesta obra, és el fet que, no té cap problema a parlar de moltes coses en una sola peça. D'acord amb els temps que corren, on les societats son heterogènies, reflexiona de les diferències i de la complexitat de cada individu.

Ens explica com, cadascuna d'aquestes aquestes cinc germanes que, comparteixen una mateixa realitat de clausura a la seva pròpia casa, ja que, els familiars que les tenen sota la seva custodia, han considerat que s'han comportat contra la moralitat en la celebració del final de curs, surt del seu aïllament. Cadascun, té la seva manera particular de sortir-ne i cada personatge, de per si és un individu que, també necessita emprendre el seu camí.
Per mi, una peça reflexiva, fresca i suggerent. M'ha semblat bonica la manera d'aprofitar el simbolisme de la bèstia, el cavall de raça Mustang, en forma d'adolescent, en plena expansió de la feminitat.

A la revista Caimán, març 2016, Sofia Pérez Delgado en el seu article que parla de la pel·lícula, ens fa una reflexió sobre aquesta:

(...) Incapaç de desentendre's dels conflictes que té Turquia en aquests moments, Eugüven fa de Mustang una obra de rabiosa rebel·lia que, manifesta la sort que corren moltes dones a conseqüència de l'estructura heteropatriarcal. Al mateix temps, és un elogi a la independència i a la defensa de la voluntat personal, davant de la que, qualsevol presó creada pels opressors s'acaba convertint en la seva pròpia trampa.

Versió i traducció pròpies.

La fitxa del Verdi, on hi ha molta informació, l'entrevista amb la directora està molt bé.
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/mustang_bcn.pdf

Aquí podeu veure la directora i les nenes-noies protagonistes, entrevistades en anglès, per una dona, no gens convencional en aquests mitjans. També és molt curiós observar les diferents postures de totes elles, és molt divertit. Aquest, és més que res per xafardejar una mica...
www.youtube.com/watch?v=VeVAiI7fzw8

Una entrevista força interessant amb la directora:
http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/20151120STO03812/Erg%C3%BCven-Aspirar-a-la-libertad-es-el-tema-de-la-pel%C3%ADcula