INTRODUIR-SE
A L’INTERIOR DE LA TERRA, A LES ARRELS, EN ALLÒ QUE TENEN DE PODER QUASI ATÀVIC,
PER DESPRÉS EXTREURE D’ELLES EL SEU MISTERI, ALLÒ QUE CONTENEN D’IRREAL, ONÍRIC
I FINS I TOT, AL·LEGÒRIC.
Paraules
d’en Javier Ocaña, a la seva crítica d’Handia al País, 20/oct/2017.
Espanya,
2017.
Duració, 114 minuts.
SINOPSI
Segle
XIX. Després d’haver lluitat a la primera guerra carlista, Martín torna al seu
caserio familiar a Guipúscoa i allà descobreix que el seu germà petit Joaquín,
és més alt del normal. Convençut de què tothom voldrà pagar per veure l’home
més gran de la terra, se’n van de viatge per Europa.. L’ambició, els diners i
la fama canviaran les seves vides i el destí de la família.
Traduït
i tret de Filmaffinity.
 |
| Els directors, Jon Garaño i Aitor Arregi. |
Aquesta
és una pel·lícula concebuda com una gran producció i feta amb molts esforços.
Explica
una història bonica, tendre i dura de dos germans que viuen en un caserio basc
a mitjans SXIX. Un d’ells, ha d’anar a la guerra carlista, perquè el pare l’ha
triat i l’altre es queda a casa a treballar. El que ha marxat a fer la guerra,
li costa tornar a la casa familiar un cop acabada, està ressentit amb el seu
pare i la guerra li ha deixat un braç inútil. Quan torna, es troba amb un germà
que ha crescut massa i és gegant i converteix la seva anomalia en espectacle i
se’n van tots dos per Europa i guanyen molts diners que, entre altres coses
els serviran, per pagar les terres familiars que les tenien arrendades.
L’escenificació,
el vestuari i tot està molt elaborat...però per mi és una narració feta des de
la distància, cosa que per mi ha sigut una dificultat per entrar en la història
i que aquesta m’arribés a emocionar. L’entenc i em commou des de la raó i però
l’art al meu entendre, ha d’entrar primer per l’emoció, per a després i en tot
cas, arribar a la raó. En canvi la vida, ha d’entrar per la raó per donar pas a
l’emoció, perquè si no, ja podem plegar.
Potser
he estat jo qui, no ha sabut entrar-hi ?
Tot
i això, crec que és una pel·lícula que té molts valors pels quals, es pot anar a
veure-la.
MARTINA opina.
Aquesta
obra ha sigut sense cap dubte la gran premiada als Premis Goya 2018. Nosaltres
no l’havíem vist i hem aprofitat la reposició que estan fent a molts cinemes,
per gaudir-ne a la pantalla gran.
A
mi personalment m'ha semblat una opció interessant que, explica la història de
la malaltia d'un noi d'un entorn tancat i et permet entrar en la seva manera de
viure-la. Crec que de manera elegant, el relat, et porta a entendre totes les
dificultats del dia a dia d'un noi que, mai deixarà de créixer. Veient el què
implica; físicament, culturalment, científicament, socialment i emocionalment.
Sobretot
m'ha semblat a destacar com retrata, des de la bellesa, l'interior d'un
personatge que no és ni blanc ni negre, sinó que amb els seus matisos, té una
vida condicionada per un fet inherent al seu físic.
Una
història universal, que explica a tots els públics, un cas que té interès. Amb
poesia, delicadesa i al meu entendre, participant d'alguna manera a la massa
critica que qüestiona les etiquetes, contra les malalties, construeix un
argument a favor de veure les diferencies, com a oportunitats de millora de
tots plegats.
En
definitiva i pel meu gust, una mostra de talent de molts tipus, cinema executat
al complet i donant espai a totes les seves possibilitats.
Premis Goya d'enguany:
https://www.google.es/search?q=xxxii+premis+goya+guanyadors&stick=H4sIAAAAAAAAAONgFuLVT9c3NEwzzks2LqwqU0LlailkJ1vpJ5YnFqVAyPjk1KLU3Py8SqvyzLy81KJiAHU1QoBCAAAA&sa=X&ved=0ahUKEwjc_tK98KDZAhXJD8AKHSr0DdkQMQixATAU&biw=1366&bih=637
Premis Goya d'enguany:
https://www.google.es/search?q=xxxii+premis+goya+guanyadors&stick=H4sIAAAAAAAAAONgFuLVT9c3NEwzzks2LqwqU0LlailkJ1vpJ5YnFqVAyPjk1KLU3Py8SqvyzLy81KJiAHU1QoBCAAAA&sa=X&ved=0ahUKEwjc_tK98KDZAhXJD8AKHSr0DdkQMQixATAU&biw=1366&bih=637
Crítiques, fitxa completa, director i altres informacions al Filmaffinity:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada