AMB
LA MATEIXA PASSIÓ ARTESANAL AMB LA QUAL WOODCOCK MODELA ELS SEUS
BRODATS D'ENCAIX, SEDES I MUSSOLINES, PAUL THOMAS ANDERSON ESTILTZA
LES SEVES IMATGES AMB UN SOFISTICAT TRACTAMENT DEL CEL·LULOIDE EN 35
mn.
Paraules
de Carlos F. Heredero, Focos. Miradas, silencios y fantasmas. Caiman
Cuadernos de Cine. Febrer de 2018.
Guió:
Paul Thomas Anderson conjuntament amb Daniel Day-Lewis.
Duració,
128 minuts.
EUA,
2017.
SIGNIFICAT
del TÍTOL ORIGINAL
El
fil fantasma, del títol original del vuitè llargmetratge de Paul
Thomas Anderson, es refereix a una expressió que feien servir les
cosidores del East End del Londres victorià , al sortir de les
llargues jornades al taller. En tornar a casa les dones esgotades,
sentien les seves mans moure's de manera involuntària, amb els dits
premuts com si estiguessin cosint fils invisibles, fantasmes.
Tret
de l'entrevista de James Bell a Paul Thomas Anderson, publicada a
Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2018.
SINOPSI
1950,
Londres de la postguerra el famós modista Reynolds Woodcock i la
seva germana Ciryl estan al cap de la moda britànica, vesteixen a la
reialesa, a les estrelles i a qualsevol persona important de l'època.
Un dia el solter Reynolds coneix a la jove Alma i s'enamora d'ella,
convertint-la en la seva musa i la seva amant. A partir d'aquí la
seva meticulosa i ordenada vida es veu alterada, per l'amor.
Versió
i traducció pròpies tretes de Filmaffinity.
 |
| El director Paul Thomas Anderson. |
INFORMACIÓ
DEL GUIÓ
(...)
un personatge amb uns pronunciats trets de caràcter (dibuixats a
l'uníson durant l'escriptura del guió per Anderson i Day-Lewis), li
van ser inspirats al director per les figures reals del dissenyador
espanyol Balenciaga (del que Woodcock hereta la seva vida monacal,
consumida totalment per la seva obsessió al treball i el seu
elitista despit pel pret-a-porter ) i dels britànics Hardy
Amies (del que recull el seu despit pel concepte chic en la
moda), Charles James (caracteritzat per l'obcecació que tornava un
cop i un altre al mateix vestit) i Norman Hartnell
que,
amb la seva misantropia i amb la seva relació amb la seva germana
Phyllis, com a sòcia empresarial, es veuen reflectits al film.
INFORMACIÓ DE CARTELLERA BARCELONA I ESPAÑA 19/2/2018:
https://www.ecartelera.com/peliculas/phantom-thread/
NÚRIA
opina.
Una
història que té moltes lectures i molts afluents d'aquesta, parla
essencialment i preferentment de les relacions de parella, de la
complexitat que aquestes, la majoria de vegades, han estat brodades,
com és el cas d'aquesta pel·lícula.
Crec
que és una lliçó magistral de com l'art de cinema pot explicar
això, amb tots els components d'aquest i la paraula com un
complement exterior que, a vegades ajuda a explicar allò que
succeeix pel que diu i altres per allò que amaga darrere d'allò que
diu, però sempre utilitzada amb mínims. Aquí els mínims estan per
sota dels paràmetres de Bergman que, ha utilitzat aquest tema amb
una obsessió militant.
A
mi m'ha semblat magistral, i m'ha agradat molt.
Si,
és freda, distant i amb un punt morbós, talment com allò que ens
vol explicar.
MARTINA
opina.
Paul
Thomas Anderson és un director que val la pena, del que nosaltres
hem vist coses molt interessants i que un cop més ens ha conquistat.
Una
pel·lícula profunda, inquietant i que no et pot deixar indiferent.
Una feina molt ben cosida, mai més ben dit, tant en la tria dels
protagonistes com en la seva compareixença.
Per
mi una opció molt equilibrada: comèdia, drama i una història
d’amor que evoluciona com es tractés d'un romanç.
INFORMACIONS ADDICIONALS:
MÉS
ENLLÀ del TÍTOL
Però
Anderson treu qualsevol gir brusc d'aquest joc subterrani, tot angle
afilat, conscient com és que, les transformacions internes i els
rols canviants en les relacions de parella, són una realitat
invisible en els seus moviments i conformen una etèria boirina, la
naturalesa de la qual pertany a l'àmbit de l'inefable i de
l'irrepresentable.
Tret de l'entrevista de James Bell a Paul Thomas Anderson, publicada a Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2018.
TÈCNICA
I ART.
Amb
la mateixa passió artesanal amb la qual Woodcock modela els seus
brodats d'encaix, sedes i mussolines, Anderson estilitza les seves
imatges fent servir el cel·luloide de 35 mm, amb un sofisticat
tractament (nou mesos de proves) i fotografia (subexposada en les
preses i pujada de llum en el positivat) proporcionen subtils capes
de granulat i textures; d'exactes gradacions cromàtiques matisades
per una atmosfera suau, però embolicant espessor matisat pel fum que
filtra la llum; d'una acurada i sempre significant planificació.
Tret de l'entrevista de James Bell a Paul Thomas Anderson, publicada a Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2018.
EXCEL·LENT
CONCLUSIÓ de CARLOS F. HEREDERO
Abocats
al precipici que sobre sota els peus del patriarcat exercit per
Woodcock, però també sota la racionalitat dels espectadors,
descobrim el fascinant ballet de mirades i silencis orquestrats pel
cineasta, dibuixa una coreografia estilística en la qual la passió
per l'art (Reynolds o Anderson), lliura una complicada lluita per la
passió per la vida (d'Alma): una lluita que ambdues forces es poden
desvetllar tant fructíferes i vitalistes com malaltes i
destructores. Una sobirana i monumental lliçó de cine.
Tret de l'entrevista de James Bell a Paul Thomas Anderson, publicada a Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2018.
Al Fimaffinity trobareu fitxa completa, més informacions i critiques:
https://www.filmaffinity.com/es/film346983.html
Al Fimaffinity trobareu fitxa completa, més informacions i critiques:
https://www.filmaffinity.com/es/film346983.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada