divendres, 2 de febrer del 2018

TRES ANUNCIOS EN LAS AFUERAS. Director, Martín Mc.Donagh.

EL VALOR DE “Tres anuncios”... RADICA EN UNA COSA QUE NO TENEN ALGUNS FILMS CONTEMPORANIS, POTSER INTERESSANTS: ÉS UN FILM DIVERTIT, CAPAÇ DE COMPLAURE A L’ESPECTADOR.
Paraules de José Enrique Monteverde. En l’apartat Focus, “Un fruto de las mejores tradiciones”, de la Revista Caimán Cuadernos de Cine, gener de 2018. 

Títol original: Three Billboards Outside Ebbing.
Director i guionista, Martín Mc.Donagh.
Duració, 115 minuts.
Regne Unit, EUA 2017.

SINOPSI
Mildred Hayes, una dona de cinquanta anys, la seva filla va ser assassinada i violada, fa un any aproximadament i la policia no ha avançat  gens ni una mica en la investigació del cas.
Decideix emprendre una sèrie d’accions, per tal de fer justícia, contra la inoperància masculina de la policia local, ja que, considera que no han fet res per resoldre el cas.


El director anglès, Martín Mc.Donagh.

NÚRIA opina.
Una dona desesperada i emprenyada davant de la inoperància masculina dels policies del seu poble. Decideix emprendre una sèrie d’accions en contra de la policia local que, li portaran el rebuig de la comunitat que es posicionen davant l’ordre i el poder local.
Aquest és l’inici d’una història que es desenvolupa a un bon ritme i que deixa a l’espectadora bocabadada, davant d’uns personatges tant humans, com contradictoris.
Pel·lícula rodona, difícil de catalogar i que tindrà èxit, perquè es pot inscriure en un cinema comercial crític i ben fet que, et fa somriure, davant la simplicitat  i complexitat d’un ésser humà que no és ni blanc, ni negre, sinó una mica de tot.
Molt bona i satisfactòria...et deixa bé. La recomano a tothom.

MARTINA opina.
Crec que aquesta és una pel·lícula feixuga, que aprofita tots i cada un dels segons de la seva successió i que fa una de les crítiques a l’espècie humana més àcides que he vist des de fa temps. Pel meu gust cinema en pura essència, ben fet, esprement els recursos d’aquest llenguatge i certament inquietant.
 Tot i que s’hi ha d’anar curat d’espants és una opció pel meu gust molt equilibrada, recomanable i que no deixa espai per perdre’s. On cada una de les coses que passen tenen contingut, reconstruint l’interior d’unes persones desesperades, des de la seva humanitat i posant en qüestió tant la justícia com la burocràcia. Així com un sistema blindat, que al capdavall està fet per persones que racionalment han construït institucions però que al capdavall interactuen de manera emocional amb les coses. Éssers que si no obtenen solucions els seus problemes, els buscaran insaciables aplicant la seva pròpia norma, buscant la seva pròpia set de pau.
La veritat és que des de la meva experiència mitjançant una història concreta, he pogut entrar en les històries paral·leles del tots i cada un dels personatges que conviuen en un entorn rural, tancat i aïllat, d’una societat teòricament sofisticada. On al final els seus membres segueixen emocions no sempre racionals, éssers que tenen marge d’error i poden perdre els estreps.
Alguns cometent crims, altres buscant venjança i els qui estan al llindar de la mort, aprofitant al màxim, per treure-li suc a l'amor i a la vida que s’esgota.
Sincerament no li he trobat cap cosa rebutjable i la recomanaria a tothom disposat a veure una radiografia engrescadora, on malgrat tot, troba com dignificar la complexitat de tots plegats.

Filmaffinity sempre és una opció vàlida per tenir més informació i molt variada:
https://www.filmaffinity.com/es/film652266.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada