dissabte, 10 de febrer del 2024

THE HOLDOVERS. LOS QUE SE QUEDAN. Alexander Payne.

LES SEVES IMATGES ENS CONVIDEN A SUBMERGIR-NOS EN EL CINEMA DELS ANYS SETENTA PER VIURE UNA BONICA HISTÒRIA DE FILIACIÓ I TRANSMISSIÓ, AL MATEIX TEMPS QUE, UN ITINERARI DE REDEMPCIÓ CURATIVA PORTA AL PRESENT LES FERIDES PASSADES.

Paraules de Jara Yañez, escrites en l'entrevista al director, per Caimán CdC, gener de 2024.
Guió, Alexander Payne, David Hemingson.
EUA, 2023
Duració, 133 minuts.

SINOPSI

Any 1970, Paul Hunham, un professor rondinaire d'una prestigiosa escola americana, es veu obligat a restar al campus durant les vacances de Nadal, per vetllar per uns quants estudiants que no tenen on anar. Contra tot pronòstic, la convivència el portarà a establir un insòlit vincle amb un d'ells, un intel·ligent i problemàtic noi que té els seus traumes i amb la cap de cuina que, acaba de perdre un fill al Vietnam.
Filmaffinity.
ALGUNES DE LES FRASES MEMORABLES DEL PROFESSOR
Cada generació es creu que ha inventat la depredació, el sofriment o la rebel·lia. Si vols entendre el passat i a tu mateix, has de començar pel passat.

El director Alexander Payne

SOBRE EL GUIÓ

Hem treball durant tres anys en el guió i ha sigut una col·laboració molt rica. Ha estat un cop de sort que els deus m'hagin portat a l'escriptor David Hemingson i sé que ell pensa el mateix.
(...)Amb relació a altres detalls li hauríem de preguntar a Hemingson: com un oncle seu va ser la inspiració pel professor, la seva mare per Mary i ell mateix per l'estudiant.
Paraules de Payne, transcrites per Jara Yañez en l'entrevista feta per Caimán CdC, gener de 2024.
RIURE
Quan veus que el públic riu amb la teva pel·lícula i que les seves rialles fa que no es puguin escoltar els diàlegs de l'escena següent, és una cosa màgica. Visc per moments així.
Paraules del director, transcrites per Roger Salvans per Fotogrames, gener de 2023.

NÚRIA opina.
Amb aquesta pel·lícula he gaudit força. Aquest tipus de film amb un humor àcid i el mateix temps tendre i amb uns diàlegs frescos i intel·ligents, em semblen una opció immillorable per una bona tarda de cinema i poder sortir d'aquest, amb un somriure.
Té dos elements que ens podrien fer desestimar aquesta pel·lícula, un seria el tema nadalenc i l'altre el tema de relacions professors i alumnes, als anys 70 en un internat classista i unisex.
Doncs crec que, si hem superat aquests dos entrebancs d'entrada, la història té poc a veure amb aquestes dues temàtiques. Encara que aquest sigui el punt de partida de la narració, aquesta està mil·limètricament estudiada, perquè tres personatges que, inicialment ens resultaven anodins i antipàtics, es vagin convertint en persones que poden despertar la nostra simpatia i amb les que ens hi podem veure fins i tot reflectides.
La història té moltes capes i molts punts de vista. Serà en el lloc on centrem la nostra mirada que ens donarà la clau per interpretar-la. Alguns exemples que m'han fet pensar, són: com tots ens amaguem darrere una aparent imatge- en alguns molt ben construïda voluntàriament i en d'altres més joves, inconscientment- per tal de poder sobreviure i conviure amb els altres, procurant que ens facin el menys mal possible. Com darrere d'una passió o no, per allò que fem, s'amaguen o afloren molts sentits o sense sentits de les nostres vides. Com l'edat pot determinar determinades respostes, més o menys elaborades a les coses amb les quals ens ha tocat fregar a la vida... i moltes d'altres que he vist i no vull remarcar o d'altres, també, que vosaltres podeu veure i jo no he vist.
Aneu-la a veure, si us plau!

MARTINA, opina.
Aquest relat d’humor diria que té per virtut que sembla banal, de fet comença quan un professor solitari es queda de guàrdia a l’internat on va créixer, quan la majoria de les persones residents marxen a passar el Nadal a les seves cases de tot arreu del món. Així que senzillament amb aquest marc i acció, els 4 personatges protagonistes, evoluciones. Quan d’entrada es presenten com si ja en poguessis preveure quasi tot.
He de confessar que m’ha commogut la idea principal, on les classes socials es desdibuixen, perquè els humans més enllà del que tinguem, ens afecta substancialment la sensació de solitud i ens alimenta compartir el temps encara que sembli insuls.
El ritme d’aquesta obra àcida i alegre mai s’encalla, les persones s’expressen sense crear cap farsa i exigeixen a l’audiència anar més enllà, per potser descobrir-ne alguna més. Allò que no saps del tot que és, però que evidencia la immensitat de cadascú. Sense judicis, ni sentències, però amb una manera original d’arribar a tot arreu i la que a mi, no ser molt bé perquè, fins i tot m’ha arrencat unes quantes llàgrimes d’aquestes sanes i que t’ajuden a sentir-te viva i plena d’emocions.

Totes les informacions a:

QÜESTIONS de CLASSE I RAÇA que no TRIEM...
Tots sabem que en la guerra del Vietnam van morir un nombre desproporcionat de joves negres, joves que no tenien els privilegis dels joves blancs, i especialment dels que tenien diners.
Com a cineasta que aspira a l'humanisme, no abordo la política i els problemes socials en forma de pamflet. M'interessa com la gent es veu afectada i no victimitzada, per forces majors que escapem el seu control. No són qüestions de 1970 o de 2023; són eternes.
Paraules de Payne, transcrites per Jara Yañez en l'entrevista feta per Caimán CdC, gener de 2024.

EL FORMAT D'ACORD amb la IDEA dels ANYS 70.

Rodar en 1,66:1, fou una decisió estrictament meva, no havia rodat mai en aquest format i volia aprendre. Considero que encara estic a l'escola de cinema i sempre ho estaré.
L'altra qüestió és que com que la història va de persones, volia els millors primers plans que es poguessin aconseguir, amb una ràtio més estreta. (...)Cal anar a l'estret per assolir tota la glòria de “La passió de Joana d'Arc”, Dreyer, 1928.
Paraules de Payne, transcrites per Jara Yañez en l'entrevista feta per Caimán CdC, gener de 2024.

COMÈDIA, TRAGÈDIA i REFERENTS

En l'antiga Grècia les dues màscares de la tragèdia i de la comèdia no estaven separades, estaven connectades. Després, encara no ens n'hem assabentat que molt sovint, són els directors de comèdia (no sempre, però) més hàbils per captar el que és patètic i els efectes dramàtics sense sentimentalismes? Em rendeixo als peus de Chaplin, McCarey, Stevens, Capra, Ozu, De Sica, Wilder i per descomptat, Berlanga.
Paraules de Payne, transcrites per Jara Yañez en l'entrevista feta per Caimán CdC, gener de 2024.

ANTECEDENTS I DEUTES

Fa un homenatge a una cinta francesa, gairebé desconeguda, de 1935. MERLUSSE, de Marcel Pagnol, on la seva idea central- un esquerp amb un acusat problema visual, que ha de passar les vacances de Nadal en l'internat on treballa per tenir cura d'un alumne que no pot anar anar de vacances amb la seva família- Payne manlleva. Fa temps que el director li donava voltes a aquesta idea, però no tenia l'experiència vital necessària, per fer-la.
Paraules del director, transcrites per Roger Salvans per Fotogrames, gener de 2023.

L'EXPERIÈNCIA de PAYNE amb els INTERNATS

Quan vaig estudiar a Salamanca vaig viure amb els monjos carmelites i a Nebraska vaig anar a una escola per nois dels jesuïtes, però aquestes no tenen res a veure amb els internats per nois rics, com jo, me l'imaginava.
Paraules del director, transcrites per Roger Salvans per Fotogrames, gener de 2023.
L'ESSÈNCIA del FILM, segons PAYNE
A mi, m'agraden les bones històries ben explicades, en les que pots riure i potser també plorar. M'agraden les pel·lícules en les quals el director no està dient: - Mira'm a mi, sinó Mira això que t'explico, mira a aquests personatges i potser per extensió, mira't a tu mateix.
Paraules del director, transcrites per Roger Salvans per Fotogrames, gener de 2023.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada