dijous, 29 de febrer del 2024

CANIGÓ 1883. Director, Albert Naudín.

AQUEST PROJECTE “VERDAGUER PIRINEUS” TE LA SEVA GÈNESI LA VOLUNTAT DE VINCULAR ELS TEMPS I DEBATS CONTEMPORANIS AMB EL LLEGAT DE L'ESCRIPTOR. (...)PERMET REIVINDICAR L'APOSTA DE VERDAGUER DE FER DEL CATALÀ UNA LLENGUA LITERÀRIA, SENSE RENUNCIAR AL SEU VESSANT POPULAR.
Tret de la informació sobre el projecte de Verkami i la Fundació Jacint Verdaguer.

Guió, Bernat Gasull.

España, 2023.
Patrocinat i finançat, per la Fundació Jacint Verdaguer i un micromecenatge.

PROJECTE I SINOPSI
Aquest film forma part d'un projecte més ampli anomenat “Verdaguer Pirineus” que, és un projecte audiovisual de filmexplora en col·laboració amb la Fundació
Jacint Verdaguer que, vol donar a conèixer a través del llenguatge audiovisual les excursions i ascensions que va realitzar el poeta Jacint Verdaguer pel Pirineu durant els estius de 1882 i 1883 i són la gènesi del seu poema èpic Canigó.
El projecte que va començar l'any 2016, ja ha fet part del camí tot explicant la primera part de la travessa del 1882, amb la pel·lícula, “Maleïda 1882”.
La segona part de l'aventura la va fer l'estiu de 1883 i és la que s'ha estrenat ara, “Canigó 1883”.
Tret de la informació sobre el projecte de Verkami i la Fundació Jacint Verdaguer.

El director, Albert Naudín
NÚRIA opina
D'aquesta pel·lícula no esperava gaire més del que m'han ofert, però la veritat és que, m'hagués agradat molt que m'haguessin sorprès amb alguna cosa una mica més innovadora. Cal dir que per mi en Jacint Verdaguer és un poeta molt apassionat i és un dels que, m'agrada rellegir de temps en temps.
Com a anècdota divertida del dia que la vàrem anar a veure amb la Martina aquesta pel·lícula, una dona quan es va acabar la pel·lícula va cridar: -quin pal de pel·lícula! A mi aquesta sortida espontània per alguna que segurament no sabia què anava a veure, em va fer molta gràcia.

MARTINA opina

Vaig tenir curiositat per aquesta proposta, en sentir a parlar en una tertúlia radiofònica del projecte promogut en part per la Fundació Jacint Verdaguer, i també sostinguda per una campanya de micromecenatge. Així que sent totes dues amats de l’artista i amb estima per la bellesa natural, aquesta setmana la Núria va acceptar que aquesta fos l’opció elegida.
A diferència d’un projecte anterior de la mateixa direcció, que perseguia recórrer part del territori pirenaic descrit pel poeta en la seva obra, aquest document gràfic s’aventura a captar a més d’aquesta vessant aventurera, a voler oferir un retrat del món intern del personatge i tot recitant fragments de la seva obra relacionada amb imatges dels llocs descrits.
Pel meu gust, un viatge anhelós amb molta essència catalana d’espardenya, orgullosa del territori i sobretot de la llengua utilitzada amb talent d’artista, també com a part reivindicació de part. I el que em va fer riure de veritat, va ser quan va acabar-se, una senyora gracienca espontània indignada va cridar: “ però quin avorriment deu mos esguard!”.
Més informació sobre aquest projecte:
La Fundació Jacint Verdaguer:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada