HIPÒCRATES. Director, Thomas Lilti.

França, 2014.
Duració, 102 minuts.

Hipocràtes.

Dates aproximades, neix el 460 aC i mort el 370 aC.

És un metge de l'Antiga Grècia, segle de Pèricles. És considerat el pare de la medicina, per les seves contribucions duradores a aquesta ciència. Va fundar una escola que portava el seu nom. Aquesta escola intel·lectual, va ser una revolució de la medicina en el seu temps, establint-la com a disciplina separada d'altres camps, fins a convertir-la en una veritable professió.

Jurament hipocràtic

És un manifest ètic sobre les pràctiques mèdiques enunciat per Hipòcrates, que la majoria de metges s'adhereixen. Ha sigut actualitzat per la declaració de Ginebre. Hi ha un punt que parla de la interrupció de l'embaràs, amb el que alguns metges, justament per principis ètics no si poden adherir. Desconec si en la declaració de Ginebre, aquest punt ha estat actualitzat.

El director francès Thomas Lilti

Sinopsi

En Benjamí és un metge jove i sense experiència que, arriba a l'hospital on haurà d'exercir com a metge resident. La seva primera experiència no surt com ell esperava. Un altre metge resident més expert que ell, el voldrà ajudar... la pràctica, però resulta ser més complexa i aclaparadora del que ells esperaven.

NÚRIA opina.

Aquesta setmana, a petició de la Martina hem anat a veure Hipòcrates. Una pel·lícula francesa que, parla de la situació actual de la sanitat pública francesa, per mitjà del viatge iniciàtic d'un jove metge resident.

Crec que les pretensions i intencions d'aquesta pel·lícula són clares i no pretenen enganyar a ningú. Utilitza el cinema com a mitjà d'expressió per explicar una història de denúncia d'una situació, en la que podem trobar alguns paral·lelismes amb la nostra. Sobretot, pel que fa referència a tenir en consideració l'opinió del pacient, en relació a les cures i medicació que vol o no vol.

De fet és una història força dramàtica, on malalts, metges i infermeres, tenen les seves jerarquies i el seu paper assignat dins d'aquestes. Funcionen segons la seva pròpia inèrcia i l'ètica i la capacitat de decisió, està sotmesa a una dinàmica general del sistema difícil de trencar i canviar. Dins d'aquest sistema, els errors humans no existeixen i només seran coneguts i es faran visibles a través del sistema judicial. Sense qüestionar, els errors ètics que el sistema permet dia a dia i que, no tenen res a veure en salvaguardar la vida del malalt per sobre d'allò que ell vol.

Per mi, la interpretació del jove metge resident, Vicent Lacoste, li falta una mica d'expressivitat, crec que aquest aspecte treu intensitat a la narració dramàtica.

Però el plantejament crític i ètic del film està a sobre de la taula, amb tota la seva intensitat.

El pacient que entra en un hospital és un subjecte o passa a ser un objecte de l'autoritat mèdica?

Ningú ens pot salvar de morir, però si ens pot ajudar a morir amb dignitat.

Qüestions que crec que ens afecten a tots. Però una altra cosa serà que, tinguem ganes d'anar al cine a veure una pel·lícula trista i grisa que ens planteja aquestes

preguntes... encara que s'acabi amb el final esperançador d'uns metges joves que tenen ganes de fer-ho diferent.

Bona opció, pels que estiguin en aquesta línia de les ganes.

MARTINA, opina.

Hipòcrates va ser considerat el pare de la medicina moderna per haver revolucionat la pràctica de la medicina el IV aC. Suposo que buscar aquest referent per donar nom a aquesta pel·lícula, té molt més valor que el detall de la pròpia història que conté.
El film retrata la situació de la sanitat pública francesa. Més enllà d'això crec que a més pretén fer-ne una diagnosi completa. On mitjançant la situació dels residents, l'eslavó més baix de l'engranatge d'aquest complex sistema, podem veure els problemes d'un servei que ara com ara, passa a ser gestionat per persones allunyades, desconeixedores dels entrellats d'aquesta veritable vocació professional i de tan eficients, potser, fins i tot deshumanitzats.
Una història concreta que crec que il·lustra magníficament les moltes fugues que existeixen en un moment on els estàndards de qualitat només es mesuren en termes eficiència econòmica, on les persones han de decidir condicionats permanentment per un dèficit de recursos i on cada vegada que actuen, per si no fos poc, les conseqüències dels seus actes poden comportar la mort d'un altre.
En aquest panorama penso que podríem voler etiquetar el personal sanitari o endimoniar els gestors d'un potencial negoci que anys endarrere semblava que la societat occidental consideràvem prioritari i públic.
Però personalment el que més m'agrada d'aquesta obra és que, et condueix per un munt d'univers, de realitats, de perspectives, de tragèdies, de dubtes i d'incerteses que, al meu entendre, se't presenten sense fer-ne cap judici. No es tracta d’un drama i únicament crec que aporta una visió fresca, apostant pel valor humà de les infraestructures i sent conscients del moment de canvi. Probablement a més apostant per les noves generacions com a capitans del nou rumb.

En aquest enllaç hi trobareu el tràiler, un comentari il·lustrador que està prou bé i els horaris i cines on la fan:
http://www.butxaca.com/ca/cine/cartellera/details/21956