Duració, 120 minuts.
Comèdia dramàtica, basada en fets reals.
Sinopsi
Margaret
Thatcher governa i el Sindicat Nacional de Miners (NUM), ha convocat
vaga. Durant la manifestació de l'orgull gai a Londres, un grup de
lesbianes i gais es dediquen a recaptar fons per ajudar a les
famílies de miners. Però hi ha un petit problema, el sindicat no
vol els diners.
Els
activistes però, no es desanimen. Decideixen saltar-se el sindicat i
anar directament als miners. Trien un poblet de Gal·les i hi van amb
el seu minibús. Allà començarà la història d'apropament i rebuig
de dues comunitats totalment diferents que, s'uneixen per una causa
comuna. Basada en fets reals.
En
Festival de Cannes 2014, guanya el guardó Queer Palm.
tràiler:
 |
| El director Matthew Warchus |
NÚRIA, opina.
La
Martina, ja explica en la seva crònica les raons per les quals vàrem
anar a veure aquesta pel·lícula. Altrament no l'hauríem vist i ens
hauríem esperat a veure-la a la tele o al cine a la fresca de
Serrat, doncs, és una pel·lícula molt adient per aquesta
circumstància. Comèdia social de bon rotlle que donada la seva
idiosincràsia i amb un bon guionista, pot resultar una pel·lícula
per passar una bona estona amb un rerefons, sobre el fàcil o difícil
que és l'entesa humana i la importància de ser solidaris perquè
anem avançant.
Jo
em sento molt a gust amb aquest humor anglès, irònic però amable
al mateix temps i que, sap riure-se'n d'un mateix, més que dels
altres.
La
recomano a tothom que tingui ganes de passar una bona estona sense
estridències.
MARTINA, opina.
Sorprenentment ahir, un dimarts plujós de maig, teníem pensat d’anar als cinemes Girona a les 22 h, ja que, era l’única sala de Barcelona on feien la pel·lícula “Esmorga”, del director Ignacio Villar. Resulta però que, no va poder ser. Ja que, quan vam arribar-hi, la persiana estava tancada, ni un simple avís dels motius per què no obrien i cap signe d’activitat. En definitiva, podria ser perfectament que la Núria i jo, fóssim les úniques ciutadanes que patíssim les conseqüències d’aquest fet, però a mode informatiu, jo considero que, se’ns deu una explicació.Per tant, l’elecció de Pride, va venir donada pels fets anteriors i una mica a contracor. Ja que, les altres opcions que ens oferien a la sala que teníem a prop potser, tampoc ens acabaven de convèncer per l’ocasió.
L’obra parla de la relació entre el moviment Gai i Lèsbic de l’Anglaterra dels anys 80 i els piquets miners del període entre el 1984 i el 1985. Explica de quina manera es van acostar les lluites d’aquests dos col·lectius.
Potser, no és molt interessant comprendre els motius pels quals es van aproximar lluites que a priori semblaven molt dispars, però que a final de comptes treballaven ambdues, per la igualtat. Però si que considero que, al final hem gaudit, ja que està compassada per un humor senzill, humà i força primari que, fa dels tòpics idees creatives i et permet portar un somriure posat durant tota la narració.
No tinc massa res a dir, ja que, tampoc crec que hi hagi massa més a comentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada