HER. Director, SPIKE JONZE

El director Spike Jonze

La veu que enamora en Theodore, la del sistema operatiu és de la “star system” Scarlett Johansson, la considerada actriu més sexy actual. L'ella virtual l'anomenen Samantha. Segons Sergi Sánchez a Fotogrames, “Spike Jonze ha reduït a unes de les actrius més voluptuoses de segle vint-i-u, a la veu d'una generació digital”.

NÚRIA opina

Aquest film m'ha semblat senzillament avorrit. Tanmateix però, podria intentar trobar-li alguna qualitat, que ben segur que la té, però ha primat tant el sopor que, se'n fa molt difícil fer aquest exercici.

Buscant, quines poden ser les causes d'aquest fet, una d'elles és que, l'actor encarregat del paper principal, Theodore interpretat per en Joaquin Phoenix, no m'acaba de fer el pes, el trobo excessivament hieràtic i força inexpressiu, o, si es prefereix, amb un tipus d'expressivitat, sospitosa de qualsevol cosa menys de sinceritat. Ho sento, decididament no m'agrada.

Pel que fa al tema o els temes tractats en aquesta història, la solitud, la poca facilitat per comunicar-se..., la possibilitat de re inventar-se que ofereixen les noves tecnologies, els problemes de les relacions de parella, etc..., no els he pogut apreciar degut a la manca d'empatia amb la pel·lícula.

Pel que fa al director, Spize Jonze, el conec pel seu darrer film “Where the Wild Thing Are” de 2009, que em va agradar molt i he vist dues vegades.

MARTINA opina

Spike Jones director i guionista d'aquesta obra ha sigut premiat per aquest film, protagonitzat per un Joaquin Phoenix, tendre, dolgut i complicat, per l'originalitat del guió.
Crec que, són forces els motius pels que pot agradar aquesta història de ficció a la ciutat de los Angeles, sobre un futur teòricament no molt llunyà. On els sistemes operatius personals entren en l'esfera privada dels humans, fins i tot, enamorant, o podent ser grans consellers, o capaços d'escoltar i entendre els sentiments humans.
En primer lloc, un llenguatge auster amb un protagonista principal que entendreix l'espectador, mitjançant una ferida causada per la ruptura amb la seva dona, sentiment de dol; el qual, està encara totalment per curar i que humanitza un personatge que es presenta com a vulnerable. Fet que potser fa que, simpatitzis amb ell.
També una ficció que, no està lluny de poder convertir-se en real. És a dir una temàtica que, actualment té un to de debat ètic. Ja que, segurament ens porta a reflexionar sobre fins a quin punt les noves tecnologies ens aïllen de les relacions reals.
Comparteixo però amb la Núria, l'opinió que és una historia llarga (129 minuts!), sosa, fins i tot, empallegosa. Potser perquè, malgrat té un fluir agradable i estèticament bonic, no m'ha aportat res de nou. En fi, a mi, m'ha semblat fins i tot força avorrida.