ADIEU au LANGAGE. Director, Jean-Luc Godard

França, 2014.
Duració, 70 minuts.

"He deixat d'estar allà on vostè es pensa que estic. De fet, estic seguint altres pistes"
aquestes són les paraules que va adreçar Jean-Luc Godard al director del festival de Cannes, per justificar la seva absència en la presentació de la seva pel·lícula...

Advertiment
Segons la distribuïdora, al 17/11/2014, "Adieu au langage", només s'estrenarà a Espanya en 2D, el què suposa una gravíssima adulteració de la naturalesa del film, concebut per Godard en 3D.

El director, Jean-Luc Godard

NÚRIA opina.

Quan tens una certa edat, un prestigi com a director i domines l'ofici, com és el cas, pots fer allò que et passa pel barret..., ja que tens tota la llibertat creativa del món, i sinó, te la prens.

Això és el que fa Jean-Luc Godard en aquesta pel·lícula, que és un collage connex amb un discurs visual, més poètic que narratiu. Tot plegat un munt de suggeriments que identificades amb el títol, van repicant als ulls i en forma de conceptes al cap, en definitiva llenguatge.

Potser sí que s'ha acabat el llenguatge de la Il·lustració amb paraules i conceptes, ara aquest es complementa amb molts d'altres... el cinema, això ho ha fet sempre. O potser ens està parlant d'un tipus de narrativa?

De quin final ens parla Godard ? O potser aquest títol, no és res més que una provocació?

O tota la pel·lícula és una provocació?

No ho sé, ni m'interessa massa trobar les respostes, ho he passat bé i ha sigut estimulant veure aquesta parida i agrair-li que l'experiment hagi sigut curt.

Potser encara, hauria estat millor veure-la amb el format 3D amb el que ha sigut feta.

MARTINA opina.

Jean-Luc Godard és un home reconegut com a savi, artista madur i molt productiu. Jo personalment però, dec ser massa senzilla, pragmàtica o faltada de sensibilitat, ja que, en general no acabo d’entrar en les seves obres.

“Adieu au langage”, és la seva obra pòstuma, que el director crea als seus 84 anys i constitueix la seva pel·lícula número trenta-nou. És admirable l’inquietud, també l’esperit crític conegut d’aquest, ja que, tot i la seva edat avançada ha volgut obrir-se a les noves tendències creatives audiovisuals i la pel·lícula està feta en 3D.

Vertigo Media és la distribuïdora que la portada a Espanya. Només ha pogut fer-ho en tres cinemes, però per mi, el més curiós és que en cap d’ells disposen dels mitjans tecnològics per fer el passi en aquest format. Per tant, a l'audiència espanyola, aquesta obra ens arriba descafeïnada i l’espectador no pot amarar-se-se de la particular narració visual que Jean-Luc Godard vol traslladar-nos.

Pel que fa al guió, he entès la crònica d’una història d’amor turbulent, on la parella deixa de parlar-se. S’acompanya, o potser s’explica, la seva falta de comunicació verbal mitjançant la mirada d’un gos. He pensat que simbòlicament aquest ens representa la màxima expressió del llenguatge no verbal, possiblement en la seva relació amb la raça humana.

El transcurs interromput d’imatges tallades, la successió d’escenes on es donen converses no mantingudes i el contingut abstracte del missatge, m’ha fet que no acabés d’entrar en l' obra. Tot i així crec es tracta d’una experiència interessant i amb una durada molt assequible, ja que en 70 minuts s’acaba.