TODD
HAYNES EN TOT MOMENT REBUTJA CELEBRAR L'HEROISME DEL SEU
PROTAGONISTA, DEIXANT CLAR QUE EL BON FER OCASIONA LES SEVES OMBRES.
Frase
d'Andrea Morán en la seva crítica de “Aguas oscuras”, per la
revista Caimán Cuadernos de Cine, febrer de 2020.
Guió,
Mario Correa i Matthew Carnahan, basat en l'artícle de Nathaniel
Rich al New York Times, 2016.
EUA,
2019.
Duració, 126 minuts.
Reconstrueix
la història real d'en Robert Billot, un advocat d'un prestigiós
bufet especialitzat en la protecció jurídica d'empreses químiques
que es va interessar per la mort d'una sèrie de caps de bestiar a
Parkersburg, West Virginia, a conseqüència d'un seguit d'abocaments
tòxics a l'aigua i a l'aire. Així va començar el llarg i costos
procés judicial en contra de l'empresa responsable.
Tret
de l'article d'en Tomás Fernández Valentí, “David y Goliat”
Aguas oscuras, escrit per la revista Dirigido por... febrer de 2010.
 |
| El director, Todd Hayne. |
Aprofundint
en el tema, va acabar descobrint que les toxines emeses per una de
les corporacions químiques més grans i poderoses del món, DuPont,
contenien àcid perfluorooctànic, també conegut com a PFOA i C8,
una substància altament cancerígena associada també a altres
terribles patologies que va arribar a afectar a la salut de més de
70.000 residents. Més encara, DuPont coneixia des de feia dècades
la toxicitat del producte, originàriament utilitzat pel revestiment
de tancs i després fet servir per elaborar el tefló, un producte
antiadherent amb el qual es recobrien les paelles per cuinar i altres
productes d'ús domèstic. Mai va assabentar del perill, aprofitant
el buit legal que hi havia.
Tret
de l'article d'en Tomás Fernández Valentí, “David y Goliat”
Aguas oscuras, escrit per la revista Dirigido por... febrer de 2010.
NÚRIA
opina.
Sabia
que aquesta era una bona pel·lícula però, no era la meva proposta.
Jo volia veure “Solo queda bailar”, per opcions d'horari no ha
pogut ser. Uns certs entrebancs ens han portat a començar a veure el
film a tres quarts de vuit, en lloc d'un quart. En Balmes és un cine
que a mi m'agrada molt perquè el tinc a prop de casa i l'espai és
molt còmode i confortable, però té altres inconvenients, és car,
són abusius amb la publicitat (com a mínim un quart d'hora), i quan
hi ha un inconvenient tècnic, com que aquesta molt motoritzat,
triguen a resoldre'l i a vegades, no de la millor manera.
La
pel·lícula però, vaga la pena.
La
narració cronològica dels fets és austera, rigorosa i contundent i
et va endinsant en la dimensió tràgica dels fets, a través del seu
protagonista, l'advocat Robert Bilott, interpretat per Mark Ruffalo
que, també és un dels productors. El fet és molt greu perquè és
l'enverinament massiu d'un entorn produït per una substància
química que tots hem consumit amb les nostres paelles antiadherents,
de Teflon. El bo del cas és que inicialment, s'ha de demostrar
legalment que la indústria DuPont que la produeix, incompleix la
llei en algun aspecte, quan no hi ha regulació per les possibles
irregularitats...
Vivim
en una societat de bojos, on un pot es pot fer d'or emmalaltint el
seu entorn, sense que ningú li pugui dir res i continuem consumint
els productes que porten a aquesta situació.
Es
pot matar legalment, perquè no està regulat que això sigui matar i
et quedes tan bé amb les butxaques cada vegada més plenes.
En
tema és molt actual, perquè la manca de reacció i regulació a
Internet, està convertint les nostres vides i sentiments, en
objectes de gran negoci i venda.
El
film també expressa molt bé, el sentiment de l'advocat
protagonista, a través del llarg procés, on pots quedar-te sol com
una col i sentir por i vulnerabilitat... Res més lluny de la figura
de l'heroi triomfador, més aviat és el perdedor que, ha canviat de
bàndol, per defensar els perdedors, més perdedors de la nostra
societat, cosa no gens habitual, ni fàcil.
A
mi m'incita a pensar que el punt important avui i ara, és arribar a
la veritat amb contundència i tenacitat per destapar les crueltats i
injustícies de l'establishment.
Una
paleta de colors foscos i molt estudiats, acaben de donar profunditat
i crear el clímax desitjat.
Una
molt bona pel·lícula, tant de bo marqués tendència de com cal
actuar.
MARTINA opina
En
aquest cas etern i complex, mitjançant una demanda massiva contra el
fabricant de Tefló, s’aconsegueix connectar moltes malalties i
morts amb les externalitats negatives provocades per aquesta
indústria. Un relat, on els ciutadans lluiten contra els interessos
d’una gran empresa, on novament queda pales que, tot i que
s’imparteix justícia, així com que se n’ha fet una pel·lícula,
res canviara pels afectats.
A
mi sovint m’agrada el cinema que és capaç d’exportar a la gran
pantalla situacions reals, de manera sintètica, ordenada i recollint
només allò que els autors de l’obra consideren important. Això
considero que si més no genera un debat, transcendint la pròpia
historia del relat, alimentant la quantitat d'informació entorn al
tema i potser podent fomentar la memòria històrica. Per mi aquesta
obra busca filtrar només informació de qualitat, amb un bon ritme i
sabent donar espai als missatges senzills que vol entregar a
l'audiència.
De
manera sintètica crec que és una opció pels qui vulguin conèixer
les conseqüències d’aquesta indústria, passant una estona
d’angoixa però guarnida amb el clàssic estil americà i on
finalment, els bons guanyaran.
Fitxa completa, filmografia del director i crítiques:
DÓNA informacions molt interessants sobre la gestió del film i el cas real:
UNA
OPINIÓ interessant...
Aguas
oscuras em sembla, juntament amb la magnífica i subvalorada
“Legitima defensa” (John Grisham's The Rainmaker, 1997 Francis
Ford Coppola), una de les pel·lícules que millor ha expressat
l'aridesa i els aspectes més desagraïts de l'ofici d'advocat i això
només ho diu el que ho escriu, si no també algun advocat de
Barcelona amb número de registre a Il·lustre Col·legi d'Advocats
Paraules
escrites per Tomás Fernández Valentí, “David y Goliat” Aguas
oscuras, escrit per la revista Dirigido por... febrer de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada