divendres, 12 d’abril del 2024

PUAN. Directores, María Alché i Benjamín Naishtat.

LA PEL·LÍCULA SEGUEIX AQUESTA TRADICIÓ TANT ARGENTINA DE CANALITZAR PER MITJÀ DE LA COMÈDIA LA PROTESTA SOCIAL I LA REFLEXIÓ POLÍTICA.
Escrit per Laura Pérez, en una entrevista a Sbaraglia, per Fotogrames,abril 2024.
SENSE POSAR-ME SOLEMNE NI PRETENSIÓS, EM SEMBLA QUE PER MITJÀ DEL CINEMA, L'ART I EL TEATRE, HOM POT GENERAR COSES.
Paraules de Leonardo Sbaraglia, recollides per Laura Pérez, per Fotogrames, abril 2024.
ALTERNA AMB ENGINY DIVERSOS REGISTRES DE COMÈDIA (de la més intel·lectual a la més física) PER REIVINDICAR AMB TANTA FERMESA COM AFECTE, LA LLUITA PER ALGUNA COSA TAN VALUOSA I ESSENCIAL, COM L'ACCÉS A LA CULTURA.
Escrit per Desirée de Fez, per Fotogrames, abril de 2024.

Guió, María Alché i Benjamín Naishtat.

Argentina,2023.
Duració, 109 minuts.
Premi al millor guió, Festival de Donostia 2023.

SINOPSI

Marcelo (Marcelo Subiotto) un home d'uns 50 anys, ha dedicat tota la seva vida a
l'ensenyament de la Filosofia a la facultat de Filosofia i Lletres de Buenos Aires, la PUAN. Quan el seu cap de càtedra, mentor i company, mor inesperadament, ell pensa que serà el seu successor i heretarà la titularitat de la càtedra que deixa vacant. Però, Rafael Sujarchuk (Leonardo Sbaraglia) un brillant i seductor col·lega que acaba de torner d'Alemanya, pretén disputar-li la càtedra.
Tret de Filmaffinity.
Les directores María Alché i Benjamín Naishtat.
DE LA DIRECCIÓ...
Alché i Naishtat fan una cosa, avui tan exòtica com proposar-nos una comèdia accessible, emotiva i sobretot divertida sobre la importància de la cultura, les idees i l'educació.
Escrit per Desirée de Fez, per Fotogrames, abril de 2024.
Directores de “Familia sumergida”(2018) i de “Rojo”(2018), respectivament, aquest cop canvien de registre per oferir-nos una proposta més lleugera i també més agraïda en termes populars.
Escrit per Carlos F. Heredero en la seva crítica a Caimán CdC, abril 2024.

DEL GUIÓ

(...)un guió concebut amb tots els trucs de la fusteria artesanal més consolidada.
Escrit per Carlos F. Heredero en la seva crítica a Caimán CdC, abril 2024.
Aquesta comèdia dramàtica amb pinzellades socials va guanyar el premi al Millor Guió, en el festival de Donostia, 2023.
Escrit per Laura Pérez, en una entrevista a Sbaraglia, per Fotogrames, abril 2024.

NÚRIA, opina

M'he divertit força anant a veure aquesta pel·lícula que explica a través d'un professor de filosofia, brillant, tímid i molt abstret amb la seva tasca acadèmica, les picabaralles no gens elevades i molt mundanes que es donen en les facultats de l'àmbit acadèmic en el moment d'assolir o repartir càrrecs.
Les autores aprofiten també aquest context per explicar la situació política del moment a Argentina on les Universitats van deixar de tenir recursos i van tancar.
Comèdia intel·ligent i simpàtica i malgrat la temàtica no gens pretensiosa.

MARTINA opina.

Potser aquesta aposta sembla simplement espontània, radiant i construïda amb un relat eloqüent de persones amb ànima. Però, a més crec que, significa un brindis a la institució educativa, a les persones que creuen en aquest apoderament dels individus gràcies al pensament lliure i un homenatge als que es desviuen per lluitar per les coses col·lectives. Amb humilitat i apuntant a com saber que es vol, no sempre significa complir amb les expectatives del que hauries cregut voler assolir.
A ritme de marxa lleugera la història avança fluida, amb moltes converses interessants triades amb molta cura entre els personatges centrals, que són el professorat d’una facultat de filosofia que fa aigües, quan la societat ha cedit i el govern deixa de creure-hi i finançar-ne l'estructura.
Feta amb to humorístic, molt color i persones construïdes autonòmament, arribes al final del trajecte, havent-hi divertit i t’emportes segur molts pensaments per anar-los paint al llarg dels dies següents.

Fitxa completa a Filmaffinity:
Roda de premsa al Festval St. Sebastià, 2023:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada