IDA. Director, Pawel Pawlikowski

El director, Pawel Pawlikowski

Del 2012. És la primera pel·lícula que podem veure d'aquest director polonès en la nostra cartellera. També, és la primera vegada que roda un film a Polònia i amb temes força polèmics i controvertits com és, el catolicisme, el comunisme, l'estalinisme i l'antisemitisme d'un període de la història de Polònia.Rodada en blanc i negre i format 4:3 que ajuda a la concentració i a potenciar l'expressió dels rostres. Moltes tomes, estan fetes, rodant l'escena amb la càmera una mica baixa per tal de potenciar l'efecte que, les figures es perden en l'espai vertical.

Al Festival de Gijón del 2013, va guanyar el premi a Millor pel·lícula, Millor actriu (Kulesca),

Millor guió i millor direcció artística, i dos premis a la millor pel·lícula als Festivals de Varsòvia i Londres.

Sinopsi
Polònia, anys 60. Ida és una noia que sempre ha viscut en un convent i vol esdevenir monja. Abans de fer els vots, la mare superiora, l'envia amb la seva tieta Wanda que és jutgessa i que mai ha volgut saber res d'ella. Wanda és una jutgessa comunista que, en el seu temps va col·laborar en la purga estanislista, ara això ja ha passat i els estanislistes han estat allunyats dels llocs de poder, relegant-la en un lloc a províncies. Ella, és una dona alliberada que, omple el seu temps amb tabac, alcohol i sexe, tot intentant tapar un passat massa punyent.
L'entrada de la neboda a la seva vida, l'obliga a buscar la veritat d'un passat que, altrament no hauria volgut haver de remenar. Aquest camí que fan juntes, cap a la recerca d'un secret tapat pel temps, les adreçarà cap a dos finals ben diferents i l'opció que prenen serà al seu secret particular.


NÚRIA, opina
Una pel·lícula bellíssima. Una veritable poesia visual, on els diàlegs- mínims i molt significatius-conjuntament amb els silencis, les mirades, l'entorn i la música, formen un conjunt que ens endinsa en la complexitat humana i en especial, l'ànima femenina, representada per dos ésser ben diferenciats, però gens oposats que, busquen com emplenar el buit de l'existència.
Ida, potser ho trobarà a traves del silenci, la renúncia i l'austeritat.., Wanda a través de l'entrega a una causa idealitzada, tot omplint els seus temps morts d'alcohol, tabac i sexe. religió i política, dos camins que poden ser absolutament honorables o absolutament perversos i enverinadors..., la història ens ho va desvetllant.
Una lliçó d'antidogmatisme sobre els errors individuals i col·lectius, carregada de bellesa.
La recomano per tots els que desitgin fruir del que hi ha fora del temps sorollós i frenètic, en què ens ha tocat viure.

MARTINA, opina
Mitjançant la narració de la vida d'una noia jove que es vol fer monja, aquesta obra ens situa en un context social de la Polònia comunista.
Una història que planteja moltes coses de forma pausada, bonica i molt dialogant. Que retrata a un país sense entrar en els seus detalls. Una mirada a la vida d'una dona que, ens dóna una visió molt completa de com vivien els polonesos.
Personalment m'ha semblat una poesia, una peça d'art que, m'ha fet sentir com, la complexitat de moltes situacions històriques situa a les persones en una espècie de contradicció amb el seu país o allò que són les seves arrels. He interpretat que, el director d'aquesta pel·lícula ens volia ensenyar com ell entenia el seu país d'origen. On ell no havia viscut d'adult, ja que, ha passat la major part de la seva trajectòria en altres llocs d'Europa.
Això si, no és aconsellable anar-la a veure amb son, ja que, en el meu cas he passat una mala estona, els ulls se'm tancaven i no he pogut lluitar contra la falta de descans que, darrerament m'acompanya.