MILLE SOLEILS. Directora, Mati Diop

La directora, Mati Diop.

Què és el LOOP ? i el LOOP Festival?

És un projecte que es gestiona teixint aliances i promocionant espais de creixement compartit. Unió entre un festival internacional, Loop Festival, una plataforma de formació Loop Studies i una fira internacional, la Loop Fair.

Els tres elements bàsics per poder tirar endavant qualsevol iniciativa i projecte que, no vulgui quedar mort en l'estudi de qualsevol creador. Molt interessant.

(...)És important recordar que l'art necessita públic, i que són aquests els responsables de legitimar-lo culturalment a llarg termini. Sense els públics, la capacitat estètica, crítica i política que l'art conté es torna inexistent. El públic com a centre de debat.

M'agrada molt el començament d'aquesta reflexió sobre l'art que, ens recorda una premissa indiscutible: algú que miri, algú que senti i que si vol diu..., sobre les nostres propostes artístiques. Sembla obvi però crec que aquesta obvietat, en alguns períodes de la Història o per alguns artistes, ha quedat una mica arraconat.

El Loop Festival tracta de l'impacte de les imatges en moviment.

(...) nexes amb la ciutat de Barcelona, (...) mirades que reflexionen sobre la protesta social, els contextos que la generen i els canvis que es produeixen en les estructures de poder.

Tot plegat una proposta difícil d'ignorar si vius a Barcelona i estàs interessat per les forces d'innovació cultural generades arreu i que respiren aires frescos de present.

Per a més informació http://www.loop-barcelona.com/2014/festival/category/festival/?lang=ca

NÚRIA opina

De tota manera cal confessar que la Martina i jo vàrem anar al Zumzeig per a veure la pel·lícula Stella Cadente d'en Lluís Miñarro i ens van trobar amb la projecció de Milles Soleils. Les condicions que vam veure-la no eren massa bones, ja que, la versió original era en una llengua que es parla a Senegal- lloc on passa la història-, i subtitulada en francès i amb un cap gran davant de la pantalla, just a l'alçada dels subtítols, d'un home poc conscient de les seves mides que, creava una dificultat afegida a la lectura d'aquests.

El film amb algunes imatges molt belles i suggeridores. Allò que el film vol explicar potser queda clar, però el sentit que li vol donar, per mi ha quedat una mica confós. De tota manera però, m'ha agradat veure-la, perquè no és un cine perfecte però està ple de vitalitat creativa.

MARTINA opina

Comença la pel·lícula i apareix un home africà de Senegal que, guia al seu ramat per una incipient ciutat. Ell, un home envellit, però vestit elegantment amb un aire trist, serà el protagonista d'aquesta narració de cinema, quasi mut, lent i pel meu gust avorrit.
Amb alguna imatge bonica, però en general, monòtona i sense contingut.
Certes coses impactant però ni molt menys inèdites, com és per exemple, una estona que ens transporta a un escorxador. Un lloc, on és sabut que veurem sang i fetge, però on jo no he entès quin sentit tenia, portar-nos-hi.
Una manera de narrar una historia per mi, poc clara. Interpreto que, ens explica una recerca del protagonista, d'un antic amor. Amb qui de joves, havien planificat marxar a Europa, però ell es va fer enredera i la dona, va acabar marxant sola. Un encontre, on finalment el protagonista, parla amb una dona que viu a Islàndia i treballa a una plataforma petrolífera. Algú amb qui ja no té res a veure.
Un home, qui de jove havia fet d'actor de cinema i de gran, cuida vaques. Una dona qui va emigrar a Europa i a qui la directora ens presenta finalment amb una imatge- un altre moment bonic, on ella compareix nua i mullant el seu cos, en unes aigües termals d'un racó de món força despampolant.
Sort que, només durava 40 minuts, sinó dubto que ho hagués pogut suportar.