EUA,
2015.
Documental.
Estrena, 4 de març
Duració,
115 minuts.
Sinopsi
Sinopsi
Janis
Joplin, neix a Port Arthur_ Texas el 19 de gener de 1943 i mort a
Califòrnia el 4 d'octubre de 1070, a 27 anys. Fou una cantant de
rock and roll i blues; la seva veu i el seu esperit rebel, la
convertiren en una de les artistes més estimades del moviment
contracultural de la dècada dels 60. És la primera dona estrella de
rock.
En
aquest documental veurem una visió fragmentada i cronològica de les
seves actuacions, algunes entrevistes amb gent vinculada familiar i
íntimament amb ella i alguns dels seus textos. Tot plegat configura
una visió d'aquesta cantant.
 |
| la directora, Amy Berg. |
NÚRIA opina
Tenia
moltes ganes de veure aquest documental. La Janis Joplin va ser una
de les meves ídols de joventut i de molta altra gent de la meva
generació. La seva manera de cantar em feia escruixir i em posava la
pell de gallina... encara ara, em desperta alguna cosa forta dins
meu.
El
documental intenta ser fidel al personatge, evitant mitificar-lo per
no caure en la llegenda fàcil que, corre sobre el mite i que tots
sabem. Fragments de les seves actuacions, ordenats cronològicament
al llarg de la seva carrera artística són la base d'aquest
documental, sovintejat per entrevistes als seus dos germans i altres
amics i amants. També introdueix fragments dels seus escrits, cartes
o d'altres.
Tot
plegat ens mostra un treball de recopilació ben fet i sense
pretensions. Segueix la tendència actual en els documentals actuals
on es mostra una serie de materials, sense voler jutjar al personatge
que ens presenta, aquesta és una feina que ens toca els espectadors.
Grandíssima
artista. Que era feliç dalt de l'escenari cantant. Quan actuava
vivia i quan havia de viure, sense actuar, moria. Ho va fer massa
jove, gràcies a unes substàncies amb les quals volia anar matant el
temps, mentre no vivia.
Fa
poc, vaig veure un documental de L'Amy Winehouse, en aquell si que hi
trobo la intenció de remarcar els aspectes foscos de la fràgil vida
d'ella. Vides paral·leles, amb moltes similituds i amb moltes
diferències que, van viure en moments molt diferents. Dues grans
artistes perdudes, en tots els sentits de la paraula.
Gràcies
Janis per deixar-nos el teu art i gràcies Amy Berg, per convocar-nos
en aquest acte d'homenatge a una gran artista.
MARTINA opina
A través de les cartes que aquesta artista va enviar a la seva família i amics, i també, escoltant els records que en tenen els receptors d'aquesta correspondència i mitjançant imatges d'arxiu i música, podem conèixer la trajectòria creativa d'aquesta artista.
M'ha semblat una interessant fotografia amb un excel·lent treball d'arxiu. On hom pot immiscir-se al món propi d'aquesta jove estrella que, mori amb 27 anys. Considero que l'obra fa els honors a un personatge emblemàtic, que crec que tothom coneix, però que en general se'n sap poc.
Com a documental he trobat que li falta ritme o una mica de música. Quina paradoxa quan és el “leitmotiv” d'aquesta pel·lícula.
A través de les cartes que aquesta artista va enviar a la seva família i amics, i també, escoltant els records que en tenen els receptors d'aquesta correspondència i mitjançant imatges d'arxiu i música, podem conèixer la trajectòria creativa d'aquesta artista.
M'ha semblat una interessant fotografia amb un excel·lent treball d'arxiu. On hom pot immiscir-se al món propi d'aquesta jove estrella que, mori amb 27 anys. Considero que l'obra fa els honors a un personatge emblemàtic, que crec que tothom coneix, però que en general se'n sap poc.
Com a documental he trobat que li falta ritme o una mica de música. Quina paradoxa quan és el “leitmotiv” d'aquesta pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada