AHORA SI, ANTES NO. Director, Hong Sangsoo.

CONSIDERO QUE, GAUDIR DE LA CREATIVITAT ALIENA ÉS UNA EXPERIÈNCIA QUE ES MULTIPLICA EN FER-HO AMB ALTRES PERSONES. QUANTES MÉS, MILLOR. Martina Fuster i Ferrer

Corea del Sud, 2015.

Duració, 121 minuts.
Premi Lleopard d'Or al Festival de Lucarno 2015.

Sinopsi
Un cineasta, Ham Chunsun (Jeong Jae-yeong), l'han convidat a presentar la seva pel·lícula a Suwon, una ciutat propera a Seúl que és on viu. Gràcies a una confusió Ham arriba un dia abans i es dedica a passejar per la ciutat. Així és com coneix a una pintora molt jove, Yoon Heejung (Kim Min-hee) amb la que passa la tarda, menjant i sobretot bevent. Quan ja estan borratxos, van a un sopar en un cafè, propietat d'una amiga de Heejung i quan arriba la nit s'acomiaden. L'endemà, Ham presenta la seva pel·lícula en un museu i torna a Seül.

El director, Hong Sang-soo.

NÚRIA opina

Una curiosa i estimulant pel·lícula que m'ha interessat molt.

Cap mitjà millor que el cine, per mostrar-nos que no existeix una única realitat per molt que els fonamentalistes, feixistes... i tots els istes pretenguin sostenir que, la seva visió del món és única i veritable. Aquesta afirmació, ara més que mai, no s'aguanta per enlloc.

Aquest film, amb una història senzilla i quotidiana pretén mostrar-nos que, ni que passa, ni allò que pensem que els altres són correspon a cap més altra realitat que a la nostra que s'elabora en el nostre pensament, amb els elements que, hem sigut capaços de veure i percebre... perquè en tot aquest entrellat d'allò que és la realitat i no ho és, hi juga també un paper determinant totes les emocions que anem experimentant... encara que moltes vegades no ens en fem conscient.

Aquest aspecte a mi m'ha quedat molt clar en aquesta història, ja que, en la primera part el protagonista, el director de cinema, l'he trobat presumit, pedant, superficial i un fals. Mentre que a la segona, m'ha resultat autèntic, divertit i curiós.

Entre la primera i la segona part els trets substancials de la història que narra són els mateixos, però hi ha detalls d'aquesta que en una hi són i en l'altra no. Crec que aquest aspecte que pot semblar simplement de guarniment, és bàsic perquè configura parts de la narració d'una història que a vegades no veiem o que, no donem importància, però que són molt importants a l'hora d'entendre bé allò que ens expliquen.

Això demostra que l'experiment funciona. Però crec que, no hem d'entendre aquesta pel·lícula, com un simple experiment emocional amb l'espectador, ja que, li restaríem totes les qualitats cinematogràfiques que té el film i que són les que han possibilitat els valors visuals d'aquesta i que l'acaben convertint en un objecte estètic.

El seu anterior film, “In Another Country”, també em va agradar força, però trobo que aquest està més reeixit.

Bravo per aquesta pel·lícula que m'ha agradat molt, encara que no estem gaire acostumats que, els directors facin aquestes juguesques amb nosaltres d'una manera tan clara i evident.

MARTINA opina

Abans de res, volia fer referència a un fet al meu entendre, indiscutible: la festa del cine és un èxit rotund. Per tant, crec que podem afirmar que el preu de l'entrada en determina el seu volum d'assistència. O sigui que, si com a societat valorem aquest art, considero que hauríem de buscar maneres que els cinemes puguin oferir uns preus més baixos i que es produeixin més pel·lícules.

Potser en ser un tema també de mercat, haurien de ser finançats i així evitar que la indústria escanyi als seus mitjans per recuperar la inversió que, suposa produir cinema. Segurament també, canviar l'entesa que els drets d'autor serveixen perquè a posteriori els creadors obtinguin els seus guanys: això actualment no és cert. I qui sap si així, podrem tornar a tenir el factor social d'aquest art. Considero que, gaudir de la creativitat aliena és una experiència que es multiplica amb fer-ho amb altres persones. I si és en massa encara més.

Aquesta pel·lícula sud-coreana és una dolça reflexió sobre com una mateixa historia, que es pot viure i narrar des de perspectives diferents. També, de com una mateixa situació pot variar si des del inici els seus protagonistes sabessin més sobre el que passarà. És subdivideix en dues parts on, en els mateixos escenaris i amb els mateixos protagonistes, viuran un relat des del moment en que es coneixen i passen el dia plegats.

La proposta és original, feta amb un bon repartiment i al meu entendre amb gust. Un procedir on om es pot perdre en els detalls. Però on per mi la narració, té un caminar espaiat i lent que de vegades m'ha avorrit. Segur que hi ha molts detalls que no entenc, ja que, jo amb cultures tan diferents, sempre tinc la sensació que, em perdo el llenguatge del context. Coses que, determinades per les diferències intrínseques en les pautes de conducta, t'ubiquen al lloc on aquestes succeeixen.

Indubtablement m'ha semblat una obra de qualitat, on a més hi pots trobar moltes coses més enllà. Qui sap si, al capdavall, el ritme pausat també ajuda a una digestió més compassada de tot plegat.

Una setmana després encara tinc imatges i situacions de la mateixa que, em tornen al cap.

Les fitxes del Verdi, sempre són una opció interessant per estar informat :
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/ahora_si_antes_no_bcn.pdf

La crítica d'en Sergi Sánchez al Time Out 411, dóna una visió molt artística de la pel·lícula:

http://www.timeout.cat/barcelona/ca/cine/ahora-si-antes-no