Duració, 98 minuts.
Sinopsi
Michel
Racine, un contingut Luchini, és un implacable Jutge del Penal, en
una petita ciutat del nord de França. És un home distant, pràctic
i sense massa sentit de l'humor que, presideix la seva cort d'una
manera solemne. Està dirigint un procés sobre un suposat
infanticidi d'uns pares primerencs. Paral·lelament al judici,
ressorgeix una vella història d'amor entre el jutge i Ditte, Sidse
Babett Knudsen, escollida membre del jurat del cas...
Tret
de la crítica d'en Daniel Reigosa. Caimán Cuadernos de Cine. Abril,
2016.
 |
| El director, Christian Vincent amb l'actor Fabrice Luchini. |
Altres
informacions d'interès sobre el director i la pel·lícula.
Ovacionada
en la passada Mostra de Venècia, on va aconseguir dos importants
premis, millor guió i millor actor.
És
el desè llargmetratge de Christian Vincent i el retrobament després
de vint-i- cinc anys amb Fabrice Luchini, a “La discreta”, 1990.
Tret
de la crítica d'en Daniel Reigosa. Caimán Cuadernos de Cine. Abril,
2016.
NÚRIA opina.
La
pel·lícula parla d'un jutge que, és el president de l'Audiència
d'una petita ciutat francesa. Un home amb un càrrec d'una certa
importància en l'àmbit públic i professional, però que és un
fracassat en l'àmbit personal, ja que la seva vida emocional i
social és un desastre... fins aquí el retrat tenia una certa gràcia
i oferia unes certes expectatives, tenint també que l'actor que fa
de jutge té una actuació immillorable.
La
primera part, si és que se'n pot dir així, passa molta estona
narrant la mecànica i protocols d'un judici. Això ho fa d'una forma
prou suggestiva i irònica i té la seva gràcia, al mateix temps
que, serveix per fer-nos una presentació del personatge i de l'estat
de la justícia francesa. Crec però que, a partir de la meitat la
pel·lícula es comença a perdre amb una història sentimental
frustrada que, el jutge intenta recuperar... a partir d'aquí ja no
saps ben bé que t'està explicant i s'acaba amb el total desconcert
d'una espectadora, com jo.
No
entenc per què va ser tan ovacionada a la Mostra de Venècia, ja que
jo i amb perdó, la considero una pel·lícula mal girbada i sense
rellevància. Hi ha coses millors a la cartellera, no cal perdre-hi
el temps.
MARTINA opina.
Aquesta
pel·lícula parla d'un magistrat francès, mitjançant el retrat
d'un judici que es resolt amb un jurat popular.
Sens
dubte, té una estètica molt francesa, burgesa i fins i tot elegant;
però, al meu entendre és una obra buida.
Crec
que, no acaba de traslladar-te a cap univers particular i que,
s'embolica amb la història sense aconseguir aprofundir en res
concret.
És
un relat que, al meu entendre, ni explica el judici, ni ens permet
conèixer l'essència del personatge, així com tampoc ens explica el
significat de l'amor que s'estableix , potser en secret, entre una de
les membres del jurat, una infermera que fa anys va tractar al
president de la sala judicial.
Potser,
tenia ganes d'un relat més jurídic o transcendental i al final a
resultat ser una obra adequada per un dia de sofà, on no et sap greu
si caus en un son profund.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada