Islàndia,
2015.
94
minuts.
 |
Sinopsi
Fusí
és un home de quaranta anys que té el seu món propi. És un home
tranquil i rutinari que, viu amb la seva mare, aguanta les burles i
bromes pesades dels seus companys de feina, estoicament i li agrada
jugar a les batalles de la Segona Guerra Mundial.
Però
un dia coneix a una nena de vuit anys i a una dona que, destarotaran
la seva monòtona vida...
|
 |
| El director islandès, Dagur Kári. |
Noranta-quatre
minuts de patiment per un home bo que l'únic problema que té, és
que potser és, una mica massa gras.
Un
home que porta una vida solitària i que li costa fer el primer pas
per relacionar-se, però quan ho fa es llença de cap generosament i
quan se sent rebutjat es retira al seu espai sense fer soroll. Per
culpa del seu físic, ha d'aguantar bromes i maltractaments tot
sovint.
Tot
plegat un espectacle trist sobre la incomprensió, intolerància,
malfiança i prejudicis que, tenim uns envers els altres i més quan
algú surt de l'odiosa normalitat i passa a ser un bitxo estrany, com
és el cas del protagonista, Fúsi.
Està
molt bé fer pel·lícules de perdedors i de gent que ens podem
travessar pel carrer o poden ser els nostres veïns. Encara que ens
ho facin passar malament.
La
pel·lícula està molt ben ambientada, la llum, la música i les
imatges, acompanyen molt bé l'entorn narratiu, per tal de crear un
clímax trist i tràgic, sumat a la gran tendresa que inspira Fusi,
el protagonista.
No
he vist massa pel·lícules procedents d'aquests recòndit indret,
però crec que el clima també determina un estil de vida que, per
nosaltres resulta un xic estrany.
És d'aquestes petites pel·lícules que, serveixen per fer-nos
reflexionar sobre grans coses.
MARTINA opina
Aquesta pel·lícula retrata un personatge gris, obès, no agraciat, amb una feina avorrida i amb companys cruels. Que a més, viu amb una mare depenent i en un entorn veïnal hostil que, el jutge per ser com és.
Per tant és una història dura i que et transporta a un forat fons de les societats que valoren la imatge, l'estatus social i la felicitat, mesurada amb paràmetres d'acceptació social.
Com a únic motor d'aquest quadre, succeeix, que aquest ser que òbviament també té virtuts i és molt tendre, entre malabars per superar el seu aïllament, troba una història d'amor on aferrar-se i tenir motius per seguir vivint.
A mi personalment m'ha semblat una història intensa, xocant i fins i tot maca. Però potser la valoro positivament com a obra completa, reconec que, és prou fosca com per no per gaudir en tot moment, però crec que entre altres coses explica un guió que és trist, però que té un dosis elevada de realisme i ho narra molt poèticament.
És una obra islandesa, interessant i que per mi el millor és sense dubte el seu títol: Corazon gigante!
MARTINA opina
Aquesta pel·lícula retrata un personatge gris, obès, no agraciat, amb una feina avorrida i amb companys cruels. Que a més, viu amb una mare depenent i en un entorn veïnal hostil que, el jutge per ser com és.
Per tant és una història dura i que et transporta a un forat fons de les societats que valoren la imatge, l'estatus social i la felicitat, mesurada amb paràmetres d'acceptació social.
Com a únic motor d'aquest quadre, succeeix, que aquest ser que òbviament també té virtuts i és molt tendre, entre malabars per superar el seu aïllament, troba una història d'amor on aferrar-se i tenir motius per seguir vivint.
A mi personalment m'ha semblat una història intensa, xocant i fins i tot maca. Però potser la valoro positivament com a obra completa, reconec que, és prou fosca com per no per gaudir en tot moment, però crec que entre altres coses explica un guió que és trist, però que té un dosis elevada de realisme i ho narra molt poèticament.
És una obra islandesa, interessant i que per mi el millor és sense dubte el seu títol: Corazon gigante!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada