Argentina,
2016.
Documental.
Duració,
90 minuts.
SINOPSI
És
un viatge a l'Argentina més profunda. El “asado” és un menjar,
però també és un ritual. És primitiu i contemporani, salvatge i
refinat, un art i una ciència. Pocs fenòmens revelen amb més
originalitat i precisió els trets essencials de la identitat
nacional.
Tret
del programa oficial del Festival Sant Jordi- BCN FILM FEST, abril
2017.
 |
| Els directors Mariano Cohn i Gastón Duprat |
NÚRIA opina.
Aquesta
pel·lícula els ha costat temps, tres anys, i molts esforços
per fer-la i per això carregar-se-la o donar-li poc valor, no
m'agrada.
Estic
totalment d'acord amb l'opinió de la Martina i penso com ella. Cal
ser argentina o haver conviscut temps amb ells, per gaudir-la i
entendre-la en la seva totalitat.
Es distreta, curiosa i a estones divertida.
Es distreta, curiosa i a estones divertida.
Per
tots els que tinguin algun interès amb Argentina...encara que sigui
pel Messi.
MARTINA opina.
Vam
triar aquesta opció en el marc del festival Sant Jordi. BCN FILM
BEST. Que s'ha celebrat als cinemes Verdi del 21 al 28 d'abril.
Enguany, és la seva primera edició i es presenta com una nova
proposta cinematogràfica que neix amb la idea d'oferir un programa
obert i popular que aposta pel cinema com una eina per transmetre
coneixement.
Prèvia
projecció del film, vam poder escoltar als seus directors, que ens
van explicar el motiu pel qual havien triat fer un format similar al
d'un documental. Creien que per abordar una qüestió d'Estat, que és
com van definir la cultura a l'entorn del conegut "Asado
argentino", era interessant fer-ne una anàlisi amb regla.
Aquest fet social es constitueix com l'epicentre de la cultura
argentina i molt més enllà, ells ho han volgut utilitzar com a
temàtica en clau d'humor.
Bàsicament, com que ens havia agradat força la seva última proposta “El ciudadano ilustre”, vam pensar que era interessant seguir el seu treball. No obstant jo crec que és una pel·lícula pels argentins, perquè malgrat que no és un suplici veure-la, crec que sense un background d'allà et perds de la missa la meitat. En tot cas, al meu entendre, és com que algú no espanyol veiés “Torrente” que, segur que podria entendre-la superficialment i gaudint-ne. Però en realitat és un tipus d'argot molt local i que fora de context segur que, no interpretes els personatges amb tota la seva profunditat.
Bàsicament, com que ens havia agradat força la seva última proposta “El ciudadano ilustre”, vam pensar que era interessant seguir el seu treball. No obstant jo crec que és una pel·lícula pels argentins, perquè malgrat que no és un suplici veure-la, crec que sense un background d'allà et perds de la missa la meitat. En tot cas, al meu entendre, és com que algú no espanyol veiés “Torrente” que, segur que podria entendre-la superficialment i gaudint-ne. Però en realitat és un tipus d'argot molt local i que fora de context segur que, no interpretes els personatges amb tota la seva profunditat.
Sens
dubte, però, crec que queda clar el què vol mostrar-te; es tracta
d'una pràctica molt bàsica, poc sofisticada, que comporta un cost
per la salut força elevat i que els que la practiquen no crec que es
qüestionin massa més.
En
tot cas, ells se'n surten en el seu propòsit i com que inclús fa
fàstic en certs moments, vam coincidir que, era un vespre per
procurar fer una opció de sopar, sense carn.
Malgrat que en aquest enllaç parlen del Ciudadano ilustre, crec que dóna una visió del perfil dels directors completa i interessant:
http://www.lanacion.com.ar/1933103-cohn-y-duprat-la-dupla-que-incomoda
En aquest podreu escoltar i veure als directors parlant del documental:
www.youtube.com/watch?v=P9ToFXl67W4
Malgrat que en aquest enllaç parlen del Ciudadano ilustre, crec que dóna una visió del perfil dels directors completa i interessant:
http://www.lanacion.com.ar/1933103-cohn-y-duprat-la-dupla-que-incomoda
En aquest podreu escoltar i veure als directors parlant del documental:
www.youtube.com/watch?v=P9ToFXl67W4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada