DANCING BEETHOVEN. Directora, Arantxa Aguirre.

EMOCIÓ QUE SENT L'ESPECTADOR NEIX D'UN AUTORECONEIXEMENT PROFUND EN LA HISTÒRIA QUE ES DESENVOLUPA DAVANT SEU A L'ESCENARI.

Paraules de la Siri Hustvedt en el seu llibre d'assatjos, "La dona que mira els homes que miren a les dones", en l'assaig "La Pina de Wim Wenders: ballant per la dansa"

Documental, 80 minuts.

España, 2016.

SINOPSI

Immersió en la posada en escena de la coreografia de la Novena simfonia de Beethoven a càrrec de la companyia Bejart Ballet de Lausana.

El documental ens apropa a la història d'aquesta obra, als reptes d'aquesta representació multicultural; als assajos, amb el treball metòdic i exigent dels ballarins i ballarines, i la col·laboració entre la formació Suïssa, el Ballet de Toquio i l'Orquestra Filharmònica d'Israel, dirigida per Zubin Mehta; una col·laboració fascinant que té molts nivells de complexitat i que, aconsegueix crear un dels esdeveniments coreogràfics de més èxit i impacte del SXXI.

Tret de Filmaffinity, amb traducció i adaptació pròpies.

ANTECEDENTS I HISTÒRIA.

El 1964 el gran Mauric Bejart es va embarcar en un dels grans reptes de la seva exitosa carrera professional: coreografiar una de les peces més emblemàtiques de la història de la música universal, la Novena Simfonia de Beethoven. La bellesa del resultat, va commoure al món de la dansa i de la música.

Cinquanta anys després el seu hereu, Gil Roman, director artístic de Bejart Ballet de Lausana, decideix afrontar el repte de tornar-la a muntar i posar en escena aquell grandiós espectacle.

Ho fa amb el seu ballet, el Ballet de Toquio i l'Orquestra Filharmònica d'Israel.

És el resultat de nou mesos de treball intens, de rodatge entre Lausana i Toquio. Estructurada en quatre temps ens permet ésser testimonis d'aquest excepcional procés, un cant a la bellesa, l'harmonia i la sensibilitat.

La directora, Arantxa Aguirre.

ARANTXA AGUIRRE

Nascuda a Madrid és doctora en filologia. Ha publicat dos llibres, “Buñuel lector de Galdós” que va rebre el premi d'Investigació Pérez Galdós de 2003 i “34 actores hablan de su oficio”, seqüela del seu documental,”Hécuba, un sueño de pasión”. Després d'haver treballat com a assistent de directors com, Almodóvar, Berlanga i Saura, entre d'altres, en els últims anys a escrit i dirigit dos documentals sobre dansa que han rebut premis internacionals, “Un ballet para el siglo XXI” i “El esfuerzo y el ànimo”.

Versió i traducció pròpies, treta de la pàgina, www.danza.es. Aquest escrit i l'anterior.

NÚRIA, opina.

A mi, les pel·lícules de dansa m'encanten i si puc, no me'n perdo ni una. Fa dues setmanes vaig anar a veure Dancer, en el marc de programa del festival, BCN Film Fest de Barcelona, basat en la vida de l'excepcional ballarí ucraïnès Sergi Polunin... Un dels meus films preferits és el documental d'en Wim Wenders sobre la Pina Bausch que, l'he vist moltíssimes vegades.

De dansa però, prefereixo els documentals al cinema de ficció que, moltes vegades resulta excessivament amanerat i carregat.

Aquest documental està molt ben fet, però no té res de molt diferent o particular

en relació a altres documentals del tema. Potser el paper de la narradora que, coneix el món de la dansa perquè ha format part de la seva vida, sense que ella sigui ballarina.

Sempre que veig documentals del tema, me'n faig conscient del terrible esforç i dedicació que significa estar en aquest món, per un ballarí o ballarina. I el gran esforç de dedicació de molta gent perquè, un dia es produeixi la màgia d'un espectacle que tot flueixi com si fos natural i lleuger. Quina meravella!

Per això els agraeixo de tot cor que, facin possible tanta bellesa i ens permetin gaudir-ne.

Un bon documental, una música que mai morirà perquè és bellíssima i uns ballarins màgics... gràcies, després de veure això, ja puc morir feliç i tranquil·la.

MARTINA, opina.

Crec que el valor d'aquesta peça rau a la història que relata, un esdeveniment únic, on el coreògraf Mauric Bejart va fer una posada en escena de la Novena simfonia de Beethoven.

També amb aquest documental l’espectacular esdeveniment segueix viu i els qui no vam tenir el privilegi de veure'l  “in situ” en podem fer una idea del que va ser.

Per mi és molt admirable la feina dels ballarins, en general em meravella veure gent que controla tant al mil·límetre el seu cos, però és que a més en aquesta disciplina artística els qui la practiquen són capaços de coordinar-lo amb la bellesa de la música. A més a més, en aquest cas se sumen moltes altres coses que m'han semblat increïbles d'aquest projecte. Sobretot la voluntat d'utilitzar l’espectacle per parlar d'un llenguatge universal així com la voluntat que les diferents cultures es trobin.

Jo, la recomano a tothom, aquesta grandíssima coreografia, és sense dubte una d'aquestes petites perles de la humanitat que val la pena conèixer. Amb el cinema li han pogut donar una llarga vida.