diumenge, 7 de maig del 2017

MA LOUTE. LA ALTA SOCIEDAD. Director, Bruno Dumont.

REALISME PICTÒRIC, HUMOR ABSURD, ANTROPOLOGIA RURAL, COMÈDIA, DRAMA, INTRIGA, DIFERÈNCIA DE CLASSES...
Tret de la crítica d’en Quim Cases, del Dirigido por... abril de 2017.

França, Alemanya, 2016.
Duració, 122 minuts.

SINOPSI
Estiu de 1910. Alguns turistes han desaparegut de les platges de Costa Canal i els inspectors Machin i Malfoy descobreixen l’epicentre d’aquestes desaparicions a la baia Slack, lloc on s’uneixen el riu Slack i el mar quan hi ha marea alta. És un lloc on hi viu una comunitat de pescadors, com la família Bréfort, liderada per el pare que li diuen el mal nom de l’Etern. Ell, fa allò que pot amb els seus bromistes fills, com Ma Loute. En una mansió a dalt de la baia, hi estiueja una família burgesa, els Van Peteghem. La seva neboda Billie s’ha enamorat de Ma Loute. La confusió aclapararà a amdues famílies.
Versió pròpia, modificada, treta deFilmaffinity.


El director, Bruno Dumont.
NÚRIA opina.
Aquesta pel·lícula molt divertida i curiosa, té un sentit de l’humor tan exagerat i histriònic que a vegades es fa estrany. Això sumat a l’absurd,  fa un còctel que et pot deixar sense reacció immediata. Crec que és un tipus d’humor que cal digerir-lo i acceptar-lo per poder-lo gaudir.
Crec que, com ha dit la Martina, ho passes millor recordant-la que, veient-la.
 Només pels amants d’aquest tipus d’humor i que per saber de què es tracta, hagin vist “El pequeño Quinquin”. Altrament, no té cap sentit anar-la a veure.

MARTINA opina.
Bruno Dumont ens proposa una d'humor d'allò més original. Us adverteixo, però, que tant la Núria com ja vam coincidir que és ben especial i que potser fa més riure després, quan recordes les imatges i situacions, que durant l'acció o mentre veus la pel·lícula.
Alguns, sorprenentment, també l'han qualificat de gran tragèdia i és perquè sense cap mena de dubte aquesta pel·lícula ens retrata un escenari ben peculiar. Remuntant a principis del s. XX una família burgesa passa l'estiu en la seva segona residència ubicada a una zona pesquera depauperada i on  passen coses curioses. Ells, en conjunt i com a individus, són un despropòsit de la naturalesa.
Pel meu gust, les imatges són precioses, poètiques i plenes de drama. Els personatges carregats de mancances i el més peculiar per mi és el fet que tots i cada un d'ells té una bellesa especial. Son carismàtics, no ser molt bé com es podria definir, són tots de rostres estridents i amb un físic fora dels estàndards. Crec que són guapos per ser diferents. Si més no, a mi, cap d'ells no m'ha deixat indiferent.
La història potser no mata i el tipus d'humor és tan lent que, potser acaba incomodant a l’espectador impacient. Però, opino que és una experiència. Sense dubte un món creat amb molt detall. Tracta coses senzilles, amb profunditat i on la clau d'humor, bé donada pel conjunt de la situació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada