DICOTOMIA de L'ESFERA REAL enfront de L'ESPIRITUAL, del TANGIBLE enfront del FANTÀSTIC, per EXPLICAR la HISTÒRIA d'una JOVE que ES TROBA ATRAPADA entre DOS MONS
Tret
de Caimán Cuadernos de cine, de l'artícle de Beatriz Martínez,
“Atrapada entre dos mundos” número 60, maig 2017.
Interprets:
Kristen Stewart, Lars Eidinger, Nora Von Waldstätten i altres.
França,
2016.
Duració,
104 minuts.SINOPSI
Maureen
acaba de perdre al seu germà bessó que, tenia la seva mateixa
malformació genètica al cor. Espera a París que, el seu germà li
envïi des de l'altra vida algun senyal. Mentrestant es dedica a fer
d'assistent d'una gran estrella, Kyra, capritxosa i autoritària,
recorrent els carrers de París en moto recollint bosses de Cartier,
Chanel i d'altres marques de luxe.
Traducció
i adaptació pròpies. Tret de Caimán Cuadernos de cine, de
l'article de Beatriz Martínez, “Atrapada entre dos mundos”
número 60, maig 2017.
 |
| El director, Oliver Assayas. |
NÚRIA opina.
Veig
que aquest director li agrada la figura de la “personal shopper”,
dona jove, instal·lada en la modernitat d'una feina fa quatre dies
inexistent, es mou pel món com si ho fes per dins de casa seva i el mòbil és el seu perllongament; un món, buit, consumista,
superficial que juga amb les aparences, però aquestes dones tenen
una altra vida que no té res a veure amb aquest món, on les ubica
la feina. Furga en aquestes individualitats buscant treure'ls el suc.
Maureen
s'ha d'afrontar a la mort com a pèrdua i com a fet present a la seva
vida,
malgrat
la seva joventut.
Ella
és mèdium i això fa que la seva relació amb els éssers morts
sigui especial i per mi, aquest és el veritable misteri de la
història. Ella s'ha de comunicar amb el seu germà perquè així
s'ho han promès, però com serà la comunicació, quan i on, no.
Això
la fa viure en un estat d'alerta i neguit que no la deixa avançar i
com diu Beatriz Martínez, la deixa atrapada entre dos mons.
La
història està molt ben narrada i manté la tensió de l'espectador
barrejant estils de gèneres diferents per acabar fent un
producte amb una originalitat pròpia.
La
interpretació de la Kristen Stewart, molt bona. A mi, m'ha agradat.
La
recomano, és un bon retrat del funcionament actual, des d'una determinada perspectiva i una determinada mirada.
MARTINA opina
He
llegit que el director d'aquesta obra, Oliver, Assayas, va fer
aquesta pel·lícula per donar un espai a l'actiu protagonista:
Kristen Stewart. Ella realment té molt de carisma i en aquest cas
crec que fa un gran paper. També la Núria em deia, quan tot sortint
del cinema vam anar a sopar, que precisament el que el director
buscava era fer una narració sobre un personatge.
Personalment
vaig necessitar una estona per poder digerir la trama i decidir si
m'havia agradat. Reconec que quan una pel·lícula la deixen molt bé,
hi han altes possibilitats que després no m'agradi tant. Suposo que
et crees expectatives i això sempre és perillós.
En
general crec que podria concloure que he gaudit veient-la però
reconec que esperava més. Que a més m'ha semblat original fer un
thriller que no fa por però que m'ha semblat també una mica difícil
de justificar. Potser sóc massa clàssica per determinants
experiments o senzillament és que el tema en si tampoc m'ha atrapat
massa. Crec que amb el cinema s'ha de ser ambiciós, jugar amb tot el
que et doni la gana i explicar moltes coses, costa molt produir, però
en aquest cas pel meu gust es passen. Parla de milions de coses:
globalització, la precarietat laboral, el desarrelament de les
generacions contemporànies, la relació dels bessons, el més enllà
de la vida, la posteritat...
Per
tant ho resumiria en el fet que considero que, és una opció de
cinema europeu, diferent i amb contingut.
Un
fragment de crítica de la Beatriz Martínez que, m'ha semblat que
ajuda a valorar el film en totes les seves dimensions:
La
mescla d'elements, d'imatges espectaculars i de discursos superposats
sempre ha estat present al seu cinema. En "Personal Shopper"
torna a utilitzar la música per reflectir estats anímics,
introduint interludis d'alè clàssic al costat de cançons pop,
enfronta l'alta i la baixa cultura, ens endinsa en l'espectre més
místic i psíquic de la ment per després deixar-nos a costa de la
frivolitat de la societat de consum. Ens porta de tendes per la Rive
Gauche parisenca, ens introdueix en el atelier de Chanel per despues
donar-nos una classe magistral a través de YouTube de pintura
abstracta i per parlar-nos finalment de l'ànima com a ens
inalterable al llarg del temps.
Fragment
tret i traduït de Caimán Cuadernos de cine, de l'artícle de
Beatriz Martínez, “Atrapada entre dos mundos” número 60, maig
2017.
La fitxa del Verdi, porta informació sobre Victor Hugo i l'esperitisme, sobre Hilma af Klint, del director i una entrevista amb Kristen Stewart:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/personal_shopper_bcn.pdf
Filmografia del director:
www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&stext=Olivier+Assayas
Aquesta entrevista ens ajuda a endinsar-nos en la personalitat del director i el sentit del seu film:
http://cineuropa.org/ff.aspx?t=ffocusinterview&l=es&tid=3051&did=318148
La fitxa del Verdi, porta informació sobre Victor Hugo i l'esperitisme, sobre Hilma af Klint, del director i una entrevista amb Kristen Stewart:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/personal_shopper_bcn.pdf
Filmografia del director:
www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&stext=Olivier+Assayas
Aquesta entrevista ens ajuda a endinsar-nos en la personalitat del director i el sentit del seu film:
http://cineuropa.org/ff.aspx?t=ffocusinterview&l=es&tid=3051&did=318148
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada