Directors,
Almudena Carracedo i Robert Bahar.
CINEMA
POLÍTICA. Barcelona. 2017.
Duració,
70 minuts.
SINOPSI
És
un llargmetratge documental, guanyador de múltiples premis que segueix la
història de tres immigrants llatines que treballen en uns tallers de costura de
Los Angeles, mentre s’embarquen en una odissea de tres anys per obtenir uns
drets laborals bàsics. El documental també explica el poder de transformació
que, la lluita aporta a cadascuna d’aquestes tres dones. Profundament humana,
actual i necessària, Made in LA és una història sobre la immigració, el poder
de la unitat i el valor per empoderar-se i fer-se escoltar.
Directors Almudena Carracedo i Robert Bahar.
NÚRIA
opina.
A
proposta de la Martina vàrem anar a la fàbrica Lehmann, antic espai industrial
recuperat per diferents propostes culturals, allà amb un ambient compromès i distès,
hem tingut l’ocasió de veure aquest interessant documental, sobre una realitat
de l’explotació laboral de dones que emigren del seu país per millorar la seva
qualitat de vida i en aquest afer, hi ha que si juguen bous i esquelles.
Una
realitat que està molt bé donar-hi llum i protagonisme i que hi hagi gestors
culturals que facin aquesta digna funció.
Un
documental que ens explica la lluita d’unes dones treballadores i lluitadores
per tal d’aconseguir unes condicions de treball dignes i el reconeixement com a
treballadores d’unes determinades marques que, les ignora.
Felicito
a tots els que han portat a terme aquesta iniciativa i també els agraeixo la
possibilitat que ens han donat.
MARTINA
opina.
La
Fábrica Lehman, ubicada al carrer
Consell de Cent 159, organitzava un festival de cinema i política on
projectaven aquest film documental “MADE IN L.A.”.
Aquest
segueix la història de tres immigrants llatines que embarquen
a l'odissea per obtenir els seus drets laborals bàsics, en un
nou país d’acollida i que les accepta en situació de total
precarietat.
Personalment
m'interessava la temàtica, però sobretot fa temps que m'atreu la idea de
transformació de les
infraestructures industrials, motiu pel qual feia dies que tenia ganes de
conèixer aquest espai.
Es
tracta d’una antiga fàbrica de nines en ple eixample, reconvertida en un lloc
compartit per diferents projectes empresarials i mostrar-nos la capacitat per
donar una segona vida a aquest passat de la nostra història. Personalment, tot
plegat m'ha semblat una experiència molt interessant.
Potser,
en aquesta atracció per descobrir llocs que tenen una història existeix en mi
un cert romanticisme, tanmateix ja fa temps que m’acompanya i ho recomanaria
a tothom.
Més enllà, potser es
deu al fet que, m'agrada la capacitat de l'arquitectura per explicar el passat
dels llocs. Però a més, en particular de les fàbriques del nostre entorn, em
captiva l'estètica sòbria de l'era industrial. On les construccions eren
funcionals, però també cuidaven saber crear un espai compacte i en molts
casos reclamant la modernitat en les seves construccions.
Crec
que aquesta integritat, sovint proposava basar la productivitat en el fer de
saber crear un entorn favorable, optant per models de producció més complexes.
Segur que no exempts de culpa, ni d’injustícies, però que en tot cas van
formar part d’una era. Un moment de la nostra història on
també
les classes populars van lluitar de manera conjunta i per
poder fer front a la violència que els estava oprimint.
Crec
que veure aquest documental era totalment adequat a l'entorn on ens trobàvem.
Aquesta història sobre el poder de la unitat, ens revela l'impacte de la lluita
per empoderar-se d'unes treballadores del tèxtil, als Estats Units del 2007.
Clarificadora també, ens posa en escena amb una bona dosis de realisme, que un
cop més ens recorda que la lluita pels drets humans, mai serà una cosa
conclusa.
Aquest
documental és un alerta que, malauradament, la única manera de vèncer
l'individualisme és mitjançant la unió. Podent donar valor a les veus que estan
en situació de vulnerabilitat i no tenen més remei que acceptar unes regles
injustes.
En aquest
sentit em remeto novament al rerefons que li veig a saber del passat
de l'entorn que ens envolta. Podent entendre millor el present. Crec que aquest
valor també ens dóna arguments per seguir conscients dels nostres drets. Els
haguts, els per haver-hi, i els que mai haurien de
renunciar tot i la transformació de la nostra economia, societat i/o ubicació.
En
aquest sentit només em queda agrair aquesta iniciativa, tant la del documental
com la de la Fàbrica Lehmann com a tal, per fer-nos una
sacsejada positiva i empoderant-nos en aquest sentit.
En aquesta pàgina hi ha unes notes de la directora i altres informacions sobre les protagonistes que són molt interessants:
http://www.cineenvioleta.org/made-in-l-a/
Podeu veure part d'aquest documental en aquesta interessant pàgina:
http://asambleademajaras.com/videos/detalle_video.php?idvideo=816
En aquesta pàgina hi ha unes notes de la directora i altres informacions sobre les protagonistes que són molt interessants:
http://www.cineenvioleta.org/made-in-l-a/
Podeu veure part d'aquest documental en aquesta interessant pàgina:
http://asambleademajaras.com/videos/detalle_video.php?idvideo=816
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada