EN REALIDAD NUNCA ESTUVISTE AQUÍ. You Were Never Really Here. Directora, Lynne Ramsay.

D’AQUÍ LA CAPACITAT DE RAMSAY PER, MITJA DE LA CONSTRUCCIÓ D’IMATGES, ANAR DOTANT A JOE D’UNA PRESÈNCIA QUE ESDEVÉ ABSÈNCIA. QUELCOM QUE RESULTA MOLT PRODUCTIU PEL SEU TREBALL, PERÒ TAMBÉ APUNTA ELS TRETS D’UNA DETERMINADA PERSONALITAT...
Paraules no textuals i traduïdes d’Israel Paredes Badia, en el seu article, “Un hombre convertido en nada” pel Dirigido Por, de novembre 2017.

Guionista, Lynne Ramsay, segons la novel·la de Jonathan Ames.

Gran Bretanya, França, 2017.

Duració, 86 minuts.

SINOPSI

Un sicari, antic “marine”, executa l’encàrrec de recuperar una adolescent, filla d’un polític, raptada per una xarxa de prostitució.

La directora, Lynne Ramsay i l'actor, Joaquin Phoenix.

NÚRIA opina.

   La pel·lícula està ben feta, intenta utilitzar la imatge i la música com els elements més importants de la narració. El llenguatge verbal passa a un segon pla, tot i que, el poc que diuen és bastant fonamental per donar el sentit que té a la narració i entendre als personatges.

   Tot i les virtuts d’aquest film, ja estic una mica farta de la violència, tant explícita, com implícita i per acabar-ho d’adobar entraré en una contradicció flagrant. Vivim en una societat extremadament violenta en tots els sentits i ignorar-la, no és prudent, si pensem que cal combatre-la.

   Ambient sòrdid, ofegant, opressor...amb un protagonista, tancat, hermètic, outside, vivint en un context social cada vegada més hostil i violent, on el seu propi president, no té gens de vergonya en rebutjar i humiliar, a tots aquells que no s’ajunten al seu model de negoci.

   Cal estar molt atenta al flash que es van interposant en la narració, ja que si no li dones un sentit, la narració resulta massa abstracte i costa de lligar caps.

   D’aquesta història se’n poden veure moltes possibles metàfores, sobre la persona i el context on viu, però per mi la més interessant és que, malgrat tot, el nostre antiheroi, Joe, tot i que no hi és, és pur i té la seva pròpia moral a la qual no traeix.

   Molt recomanable en els que no els fa mandra anar al cine a patir i després, un cop acabada la pel·lícula, a pensar.

MARTINA opina.

   El protagonista és un home misteriós, qui ens mostra el seu costat humà al tenir cura de la seva mare que, ja és gran. Ës guanya la vida fent de sicari, en un dels seus encàrrecs, troba el seu turment quan ha de rescatar a la innocent filla d’un senador.

   El personatge ha d’alliberar a una nena en una situació de vulnerabilitat que, ell no hi troba cap explicació, com no sigui donar un sentit a la seva tasca. Incapaç d’acabar la seva tasca deixant impunes a tots i cada un dels responsables del patiment de la nena, es proposa castigar a tots els que han tingut alguna cosa a veure amb el patiment d’aquesta jove dona que, ha sigut sotmesa.

   El guió s’ha elaborat amb una novel·la d’en Jonathan Ames que, a mi m’ha fet preguntar, perquè només coneixem abusos sexuals realitzats per homes, persones del sexe masculí. I per què aquests la majoria de vegades s’adrecen contra els més dèbils, atacant a nens, nenes o discapacitats.

   La seva directora, Lynne Ramsay, nascuda a Glasgow, està considerada com una de les veus més originals del cinema independent britànic. Apart que, aquest thriller és molt contundent i té un contingut fosc sobre les misèries humanes. De tota manera, aquest fet. La temàtica, no embruteix la bellesa del relat.

   És una obra molt completa, protagonitzada pel popular Joaquin Phoenix i una banda sonora original i ultra magnètica, composta per Jonny Greenwood, el teclista de la banda de rock alternatiu Radiohead.

   En definitiva, una opció dura però del més pur art d’impacte.

On la podem veure a Barcelona, tràiler i crítica:
https://www.butxaca.com/ca/cine/cartellera/details/en-realidad-nunca-estuviste-aqui/128093

La fitxa del cinema Verdi, sempre molt útil:
http://fitxes.cines-verdi.com/pdf/enrealidad_bcn.pdf

Crítiques i fitxa completa a Filmaffinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film865711.html