EN LA PLAYA SOLA DE NOCHE. "Bamui Haebyun-eoseo honja". Director, Hong Sangsoo.

HONG RELATA AMB UNA SUBTILITAT COMMOVEDORA, AMB EL PLA D’UNA ACTRIU ATURADA SOTA EL SOL D’HIVERN, EL DESAMOR, AQUEST ESTAT QUE NOMÉS POT ELABORAR-SE PER MITJA DE LA PARLA I EL TEMPS.
Paraules de Violeta Kovacsic, en el seu article pel Cuaderno crítico, Un sol en invierno, a la revista Caimán, desembre 2017.

Direcció i guió, Hong Sangsoo.

2017, Corea del Sud.

Duració, 101 minut.

PREMIS

2017: Festival de Berlín: Os de Plata - Millor actriu (Kim Min-hee)

2017: Festival de Gijón: Miullor actriu (Kim Min-hee)

SINOPSI

Després d’haver tingut una relació amb un home casat, l’actriu Yonghee, va de viatge a Hamburg, però aquesta llunyania física, no la pot allunyar del seu estat emocional.

El director, Hong Sangsoo.

NÚRIA opina.

Una pel·lícula de cinema d’autor de les que agraden als amants d’aquest tipus de cinema. A mi també, però amb les meves reserves.

Una història senzilla, vulgar i corrent. Una dona jove perduda després del trencament, forçat i no desitjat, amb la seva parella, busca com reconduir la seva vida en una solitud no buscada.

Una història de com empassar-se el desamor, sense estridències, ni grans drames, però si com un tràngol xocant que omple de tristesa, melangia i sorpresa a la persona que l’ha de passar. Situa a la persona en un deambular interiorment, entre el record, el somni i el desig... Tot allò que passa més enllà del teu estat, se situa en un territori inevitable, la vida i el temps flueix en l’espai i el temps, però aquest replegament interior que provoca el desamor, només el pot guarir, la voluntat de viure i el pas del temps. Parlo amb la veu de l’experiència...

Poema del desamor que, només pot precedir a l’amor i que posa en evidència la solitud, compartida o no, de la nostra existència. Bellament sostingut, per una bona narració audiovisual.

Una pel·lícula que si l’hagués de puntuar sobre deu, tindria un set i mig.

MARTINA opina

 Aquesta obra és autobiogràfica, parla d’una història d’amor, però suposo que en conjunt també de les relacions socials i dels desequilibris que comporta aquesta realitat no sempre senzilla de conciliar.

 Per mi és una narració d’una profunditat exhaustiva, sincera, particularment bonica i una clara demostració de complicitat sabent fer una fotografia de la feminitat del personatge principal del relat.

 La Núria em comentava que les crítiques la deixen molt bé i en parlen meravelles. Qüestió que en part no m’estranya, explica un cas real i propi, qüestió que avui en dia suma valor al projecte. A més ho fa amb una narració capaç de transportar-te a una altra realitat.

 Però val a dir que, per la part que em toca a mi amb el cinema asiàtic, quasi sempre em passa el mateix: se’m fa lent, em sento allunyada de les històries i em costa relaxar-me tot deixant-me de qüestionar si estic entenent-ne la totalitat del seu context.

 No obstant m’ha deixat un bon regust, imatges que em retornen al llarg dels dies i un sentiment d’empatia en valorar la valentia dels que, declaren la seva innocència per haver-se enamorat d’algú sense haver-ho triat deliberadament.

Per tenir més informació i llegir algunes crítiques, tràilers i més:
www.filmaffinity.com/es/film895507.html

Aquí podeu escoltar la música referent a tota la pel·lícula, el quintet de corda, adagio d'en Schubert:
https://www.youtube.com/watch?v=qv2teyjXwmo