UNA OBRA TREMENDAMENT LLUMINOSA.
Paraules de Violeta Kovacsics al Caimán, abril 2018.
Guió. Claire Denis i Christine Angot.
França, Bèlgica, 2017
Duració, 96 minuts.
SINOPSI
Una dona independent i lliure, de trenta a
quaranta anys, busca l’amor del sexe masculí, sense que acabi de trobar cap
candidat que li faci el pes. Basada en els Fragments d’un discurs amorós d’en Roland
Barthes. |
| La directora Claire Denis. |
NÚRIA opina
El fet que la reflexió la protagonitzi una dona,
crec que és molt important i essencial.
També són importants les característiques de la
dona protagonista, lliure, independent, que ha experimentat la maternitat, que
té una feina creativa que li agrada i a la que s’entrega.
Totes aquestes característiques són importants
per poder articular una més intensa comprensió d’aquest relat i entendre la
recerca promiscua de la protagonista.
Segons la meva interpretació, ella busca en
cadascun dels seus amants, una possible resposta a la idea no definida, a la
seva idea de l’amor i el discurs expressiu que aquest comporta.
Però... els amants busquen bàsicament satisfer
les seves necessitats immediates i sexuals, a través d’una dona disponible,
lliure, culta, bonica i molt atractiva.
Aquesta recerca que fa la protagonista, sense
obtenir cap resposta del discurs, definible i satisfactori, està tenyida d’una
certa desesperació sense tragèdia i amb certs tocs momentanis de comicitat que,
destensa la situació i la fa més digerible.
Un prodigi d’atreviment creatiu, que algú hagi
estat capaç de posar un exemple concret als Fragments d’un discurs amorós
d’en Roland Barthes i que se n’hagi sortit tan bé. Això només ho podia
fer una francesa, prioritzant el discurs oral i estètic, per sobre de l’acció,
nus i desenllaç clàssica.
Molt i molt recomanable per qui estimi el valor
de la paraula com a eina d’expressió, reflexió i elaboració de l’amor, tan si
és hetereo, homo o bisexual...
Esplèndida.
MARTINA opina.
Claire Denis explora els destins de l’amor, les
seves opcions i la gran dificultat d’entendre’s un mateix, per tal de gaudir-ne.
Mitjançant una novel·la amb clara identitat
francesa, veiem a una protagonista brillant, transparent, insaciable, que
procura lluitar contra la seva permanent insatisfacció, amb tots els candidats
que la vida li proporciona.
Amb una narració basada en els diàlegs dels seus
protagonistes, pel meu gust sense cap element sobrant i jugant a deixar obertes
totes les possibilitats.
Aquesta pel·lícula m’ha semblat genial.
Aquesta pel·lícula m’ha semblat genial.
M’ha fet pensar i emfatitzar en la complexitat
de la metàfora inherent a la protagonista i m’ha obert una porta amb aquella
frase banal que diu: “Mal de muchos consuelo de tontos”... Que a mi, com a tal,
em serveix tot sovint per no sentir-me una marciana.
He trobat una pàgina de crítica de cine molt interessant, realitzada per un intel·lectual, Ignasi Mena:
http://cinedivergente.com/criticas/largometrajes/un-sol-interior
He trobat una pàgina de crítica de cine molt interessant, realitzada per un intel·lectual, Ignasi Mena:
http://cinedivergente.com/criticas/largometrajes/un-sol-interior
Informació més completa :
Una crítica força divertida:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada