LA SOCIEDAD de la NIEVE. Director, J.M. Bayona.

AQUESTA OBRA CONFIRMA, EL DOMINI NARRATIU DE BAYONA I LA SEVA MADURESA COM A CINEASTA, CAPAÇ DE POSAR JUNTS COM NINGÚ, EMOCIÓ I ESPECTACLE.

Escrit per Roger Salvans en una entrevista feta a Bayona, per Fotogrames, desembre de 2023.

BAYONA, PARTEIX D'UN CLAR DESIG REALISTA I D'UNA CERTA EXACTITUD QUE LI PERMETI TRENCAR AMB LA MITOLOGIA SENSACIONALISTA GENERADA EN ELS ANYS SETANTA, D'AQUESTA TRAGÈDIA ALS ANDES.

Escrit per Àngel Quintana a Caimán CdC, desembre de 2023.

Guió, J.A.Bayona, Bernat Vilaplana, Jaime Marqués, Nicolás Casariego. El llibre de Vierci.

España, 2023.

Duració, 144 minuts.

SINOPSI

Un grup de persones, entre elles, un grup de jugadors de rugbi joves volen de l'Uruguai a Xile. Tenen un accident als Andes i la majoria moren, però un petit grup de setze persones sobreviuen setanta-dos dies, en unes condicions molt dures. I, aconsegueixen tornar a casa seva.

El director, J.M. Bayona.

L'APOSTA del DIRECTOR,

és clara en el moment que tria com a intèrprets a un grup de joves actors uruguaians i centrar una part del drama en l'experiència de la resistència davant de les adversitats.

Escrit per Àngel Quintana a Caimán CdC, desembre de 2023.

COM ÀNGEL QUINTANA VEU que, RODA BAYONA

Seguint un catàleg de regles que li permetin que l'espectadora s'identifiqui amb el drama, passant del sofriment a una tasca de catarsi, en la part final de la història.

Escrit per Àngel Quintana a Caimán CdC, desembre de 2023.

NÚRIA, opina.

Penso que, en Bayona és un gran director, de la categoria de Spielberg que fan cinema per tothom, pot ser també d'entreteniment, amb ànima i ben fet. Bayona, però, ho ha de gestionar des d'on ve, el país de Quixot i de la Santa Inquisició, on el bon saber, la intel·ligència i la bondat, són pels avorrits que hauran d'anar al cel, quan la festa està a l'infern, amb els envejosos, estúpids i curts de gambals.

Quan era jove, vaig llegir el llibre on narrava els fets i l'aventura per sobreviure, dels que ho van fer. Posava molt èmfasi en les vicissituds que van haver d'afrontar i en la decisió, culpa i disculpa, d'haver hagut de consumir carn humana i no dic una altra paraula, perquè no vull entrar en el determinisme de la paraula que, totes sabem que no és neutre.

És just per la temàtica del film, per la que aquesta em feia mandra, però també sabia que, per l'admiració que tinc per aquest director, no em podria resistir i que l'acabaria anant a veure amb la pantalla gran.

Una vegada subscric que és un gran director, encara que aquesta no és una gran pel·lícula, però sí una bona pel·lícula, amb tots els ingredients per gaudir-la en família.

El director, com a persona sensible que no vol utilitzar els elements morbosos per convertir-los en elements pornogràfics del nostre gaudi, no s'entreté massa a mostrar-nos el fet de la inevitable manera d'alimentar-se per subsistir, en fa un tema moral particular i d'agenciament privat. Que, afectarà al grup en la mesura que aquest es quedarà amb més i menys membres per donar-se suport mutu. Una vegada més agrair aquest enfocament a la història, on m'ha permès trobar-li qualitats no esperades. Com que, posa el punt de mira en el grup i la seva organització orgànica per subsistir, tot atenent-se mútuament- els morts, els vius i els que també moriran- perquè tots formen part de la possibilitat de poder sobreviure. Un petit homenatge al valor de les persones com a elements necessaris d'una societat on tots ens necessitem, tant si vivim, com si morim; tant si això es fa en condicions extremes, com és el cas, com en altres.

També, es pot fer una bona reflexió, sobre com ens relacionem i convivim amb l'entorn natural, extrem o no.

Encara que, aquest film, va trigar deu anys a poder-se gestar, al meu entendre forma part del paquet de “Lo imposible”, ja que, no deixa de ser un impossible.

Cal dir, però, que en un metratge tan llarg, hi ha temps per tot: avorrir-se, cansar-se i tornar-se a reconciliar amb el film, emocionar-se i sentir que qualsevol vida és valuosa. I, just per això no ens podem quedar tancats en la presó del nostre individualisme i subjectivisme i hem de sortir al carrer per mirar les altres vides valuoses que, el capitalisme salvatge, no ens vol deixar veure.

Gràcies, Bayona per la teva honestedat, fent el cine que fas.

MARTINA opina.

Vam poder gaudir d’aquest film espectacle a la sala Phenomena, sola on clarament era perfecte pel que havia de ser, havent-ne sortit amb molt bon sabor de boca. Evidentment, no pel desgast que comporta la història, sinó per haver viscut de tan a prop aquella dramàtica realitat, que sense morbo, et situa en l'escenari perfecte per considerar que cooperar i sobreviure pot ser una experiència molt austera i sobretot inabastable.

Em va ressonar la idea, que tant de bo, fos obligatori assistir a sessions d’aquest tipus de cinema universal. En un context, on al meu entendre, estem instal·lats en una ambigua insatisfacció col·lectiva. Ja que potser, gràcies als espectacles que ens mostren situacions fortuïtes superades amb conjunt, ens podem sentir menys aïllants. I fins i tot comprendre que fent les coses a consciència, com fa aquest director sempre amb llum, es pot filtrar idees molt importants per conviure més convençuts, que confiant en les persones que tenim al nostre voltant, se’ns pot simplificar qualsevol tragèdia de moltes maneres.

Aquest relat ens situa en un accident infernal al mig dels Andes, on inevitablement els fets t’obliguen a plantejar-te seriosament aquest necessitat aventurera que molta part de la humanitat tenim inherent a la nostra condició intrèpida, fent d’una situació excepcional traumàtica un lloc en el qual considero necessari fer memòria.

Informació completa al Filmaffinity: 

https://www.filmaffinity.com/es/film484144.html

D'ON PARTEIX

Del relat que Pablo Vierce, amb el testimoni dels supervivents i el record dels morts, suposa el primer treball de Bayona aquí després de set anys, el primer en castellà després de “El orfanato” (2007).

Escrit per Roger Salvans en una entrevista feta a Bayona, per Fotogrames, desembre de 2023.

DIFICULTATS PER TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE

Fa deu anys que intentem tirar endavant aquest projecte. Ha sigut Netflix qui finalment l'ha fet possible. Jo, que soc un gran defensor del cinema en sales he intentat tirar endavant el projecte pensant en elles i no he pogut. Sense Netflix que ens va prometre que es podria veure als cines, no hauria estat possible.

Paraules de Bayona, transcrites per Roger Salvans en una entrevista feta a aquest, a Fotogrames, desembre de 2023.

LLIBRES i FILMS, D'AQUESTS FETS.

El llibre de supervendes, “Viven”, escrit per Piers Paul Read, només un any després dels fets.

Aquest, serveix inspiració, dues dècades més tard a Frank Marshall perquè rodi la seva versió made i Hollywood, que s'instal·li com a definitiva, pel gran públic.

Els supervivents, per la seva part, col·laboren per mitjà de documentals, homenatges i conferències per tot el món, perquè els fets no s'oblidin.

Escrit per Paola Franco a Dirigido, desembre de 2023.