dimarts, 4 de desembre del 2012

Martina opina. EL FESTIN DE BABETTE


Aquesta obra d'art de ja fa 25 anys, ens recorda com el pas temps canvia substancialment les coses. Evidentment, és fantàstic poder anar al cinema a gaudir d'una altre època, però inevitablement et fa pensar que, tant la manera de fer cinema com la problemàtica que il·lustra està xapada a l'antiga.

Una immigrant francesa, exiliada política, es veu obligada a abandonar el seu estatus social benestant per refugiar-se a Dinamarca, en un petit poble de quatre cases, on en prou feines tenen peix sec i patata per passar el cru hivern. Aquesta senyora s'ofereix per servir a casa de dues dames del poble, molt bones persones i d'allò més entregades a la comunitat, però ni molt menys dotades dels recursos i imaginació de la nouvinguda. Amb art , entrega i les qualitats indubtables de la cuina francesa, aquesta honesta serventa aconsegueix portar una petita dosi d'alegria a la comunitat. Per tant, una temàtica d'allò més actual, com és el de posar en qüestió les pròpies costums, com a contrast amb les dels immigrants, que procuren buscar no viure massa lluny de les seves arrels. També en aquest film és molt important el plantejament que fa sobre el paper de l'art a les nostres vides.

En quan a l'estètica, a la fotografia i a l'impacte de les altres arts que inclou al cinema, en va fer pensar que “antaño” el pes de guió era més rellevant que ara. Potser només és una sensació personal, però és el gust d'assaborir un clàssic que et permet a més de gaudir de la seva excel·lent qualitat, fer un petit viatge en el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada