Aquesta
obra d'art de ja fa 25 anys, ens recorda com el pas temps canvia
substancialment les coses. Evidentment, és fantàstic poder anar al
cinema a gaudir d'una altre època, però inevitablement et fa pensar
que, tant la manera de fer cinema com la problemàtica que il·lustra
està xapada a l'antiga.
Una
immigrant francesa, exiliada política, es veu obligada a abandonar
el seu estatus social benestant per refugiar-se a Dinamarca, en un
petit poble de quatre cases, on en prou feines tenen peix sec i
patata per passar el cru hivern. Aquesta senyora s'ofereix per servir
a casa de dues dames del poble, molt bones persones i d'allò més
entregades a la comunitat, però ni molt menys dotades dels recursos
i imaginació de la nouvinguda. Amb art , entrega i les qualitats
indubtables de la cuina francesa, aquesta honesta serventa
aconsegueix portar una petita dosi d'alegria a la comunitat. Per
tant, una temàtica d'allò més actual, com és el de posar en
qüestió les pròpies costums, com a contrast amb les dels
immigrants, que procuren buscar no viure massa lluny de les seves
arrels. També en aquest film és molt important el plantejament que
fa sobre el paper de l'art a les nostres vides.
En
quan a l'estètica, a la fotografia i a l'impacte de les altres arts
que inclou al cinema, en va fer pensar que “antaño” el pes de
guió era més rellevant que ara. Potser només és una sensació
personal, però és el gust d'assaborir un clàssic que et permet a
més de gaudir de la seva excel·lent qualitat, fer un petit viatge
en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada