Aquesta
joia minimalista del cinema ha complert 25 anys. Està basada en una
novel·la d'Isak Dinesen, seudònim utiltzat per la baronesa Karen Blixen que, és la mateixa autora de “Memòries
d'Àfrica”. El seu director Gabriel Axel danès que actualment té
94 anys, com la meva mare, encara és capaç de dir frases tan
significatives per gaudir amb tota la intensitat de la pel·lícula,
com aquesta : “ l'art és una metàfora sobre la llibertat que
pot conduir-nos a la felicitat”
Els mitjans tècnics d'avui
per fer cinema han arribat bastant lluny i força allunyats d'aquesta
pel·lícula, tan rudimentària des d'aquest punt de vista, però tan
absolutament genial a l'hora de posar-nos davant dels ulls qüestions
tan importants com la renúncia, l'amor al pròxim, l'egoisme del
pare, l'adaptació a tot allò que la vida ens va donant sense
viure-ho com una frustració..., i altres que hom pot anar
descobrint, en totes aquelles pel·lícules que el que fan és
plantejar-nos qüestions més enllà de la història explicita que
ens està explicant. Un cinema elaborant amb molts menys recursos que
avui però utilitzats amb molta saviesa.
Aquesta és una història
situada a la part nord de Dinamarca,......, durant el segle dinou,
en un ambient molt tancat, on arriba una dona d'un altre món
francesa, la Babette......
Aquests és un film on els
silencis són més significatius que les paraules, però justament
per això, aquestes quan apareixen tenen molta força i són a
vegades colpidores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada