Pel·lícula
dura, molt dura, per l'estètica i pel context, però profundament
bella.
Una
tasca que potser pot semblar utòpica, faraònica i fins i tot
absurda, la de representar el Juli Cèsar de Shakespeare amb un grup
de presos, la majoria procedent del crim organitzat de la màfia
italiana, de la presó d'alta seguretat de Robbinia.
Resultats,
uns actors amb una força dramàtica imparable que supuren
autenticitat per tots els porós de la seva actuació.
Una
idea molt interessant a defensar, la de la força imparable de l'art
com a redemptora, i la dels clàssics com a portadors de valors
universals que perduren en el temps.
Gràcies
als germans Taviani, per la seva valentia al oferir-nos aquesta obra
tan emocionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada