Duració, 82 minuts.
SINOPSI
Aquest
és un documental sobre la geografia física i humana de Xile.
Descriu i teoritza sobre una de les característiques més singulars
del país: la seva forma allargassada, que recorre tot Sud-amèrica
com un estret passadís, on les seves parets són, la serralada dels
Andes i l'Oceà Pacífic.
Guzmán
es fixa sobretot en l'aigua, en l'Oceà que, defineix inevitablement
el paisatge xilè. Dóna veu als pocs indígenes que resten de la
Patagònia.
 |
| El director, Patricio Guzmán |
NÚRIA opina
A
la Martina li agraden els documentals i a mi també. Ella ha estat a
Xile i jo estic projectant un viatge per la Patagònia Argentina i
Xilena... per tant, la nostra motivació estava servida per anar a
veure aquest documental.
En
aquest, la protagonista és l'aigua. L'aigua dins la geografia,
conformant paisatges i conformant la vida dels seus habitants.
Xile
té quatre mil i pico de quilòmetres de costa tocant a la mar, a
l'aigua. La configura també, un munt d'arxipèlags on a l'aigua els
ha possibilitat un mitjà de vida i comunicació. La serralada dels
Andes, ha fet de frontera entre els xilens i la resta del continent i
els ha situat de cara a l'oceà, de cara a l'aigua. Malgrat tot,
forces xilens han viscut d'esquena a aquest.
Això
no passava amb els indígenes de la Patagònia- la majoria d'ells
exterminats per l'home blanc. Tampoc passa amb els quatre que van
quedar que, no es consideren xilens, potser per despit, però també
perquè estan massa lligats a la terra que trepitgen per
considerar-se part de quelcom tan abstracte i general, com Xile.
Tota
la presentació de l'aigua està feta d'una manera molt poètica, amb
algunes imatges molt experimentals, al voltant de l'aigua de l'oceà,
de les glaceres, dels rius, dels salts d'aigua... que sempre es mou i
canvia i fa els seus sorolls, la seva música.
En
un moment molt interessant, Guzmán agafa els sorolls de l'aigua i
els converteix en protagonistes i ens presenta un personatge de la
zona que, els ha estudiat per poder-los cantar i fer música.
El
llarg del documental, els sorolls i les imatges venen cadenciades per
la veu en off d'una mena de narrador, i opino com la Martina que, el
seu to resulta un xic monòton i repetitiu i, t'acaba cansant i
avorrint.
L'aigua
és tot, creadora i impulsora de vida... també en els seus fons
pregons amaga secrets plens de dolor i sofriment, com la desaparició
de molt xilens en mans de la dictadura d'en Pinochet que, rauen
anònims en el seu fons.
Una
bona opció, pels amants de documentals sobre la natura i Xile.
MARTINA opina
Hi ha relats que són commovedors que, t'expliquen realitats injustes i que procuren obrir-te nous horitzons. Aquesta és una d'aquestes obres que, al meu entendre conté tots aquests ingredients i molts més. Ja que, no només es tracta d'un documental que qüestiona la gestió de l'aigua a un país com Xile, sinó que a més ho explica mitjançant la narració de l'especial geografia d'aquell indret i de la manera com els indígenes van ser assassinats, submisos i eliminats de casa seva: el mar Xilè.El narrador té un to de veu que, des de bon començament vaig saber que se'm faria monòton. Però, les imatges, la manera com et transporta a les diferents instàncies temporals, com et mostra la idiosincràsia d'un indret amb una naturalesa aclaparadora i també, com aprens de la gestió d'un recurs fonamental, em sembla que, fa d'aquesta obra més que un simple documental.
És capaç de mostrar-te tot el que és bonic d'una regió mitjançant imatges, però contrastat amb la brutalitat, com els humans s'han relacionat entre ells en aquell espai i han tractat els recursos que la zona conté.
Per mi una opció molt recomanable.
Molt interessant aquesta entrevista amb el director, Patricio Guzmán de la revista Caimán:
https://www.caimanediciones.es/entrevista-patricio-guzman-version-ampliada-de-caiman-cdc-no-46/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada