MANDARINES. MANDARLINID. TANGERINES. Director, Zaza Urushadze.

Produïda, escrita i dirigida per Zaza Urushadze.

Estonia i Georgia, 2013.

Duració, 83 minuts.

Gènere: anys 90, drama bèl·lic, vida rural.
Nominada als Òscars a la millor pel·lícula de parla no anglesa i també als Globus d'Or. Premi al millor film de parla no anglesa del  canal Sàtel·lit Awards.

Sinopsi

El 1990, esclata la guerra en una província de Georgia, Absajia que, buscava la independència. Tots els estonians que viuen allà, decideixen marxar.

Però Ivo, decideix quedar-se per ajudar al seu amic Margus a recollir la seva collita de mandarines.

A l'inici del conflicte, dos soldats de bàndols contraris, un georgià i un txetxè, resulten ferits davant de casa seva. Ivo decideix enterrar els morts i ajudar a guarir als dos soldats.

Zaza Urushadze

NÚRIA opina
Si vols veure una bona pel·lícula que en el seu moment se't va escapar de la cartellera, vés al TEXAS. En aquests moments, és un dels millors cines de Barcelona,

amb una molt bona idea de què, vol oferir a l'espectador de cinema. “Bueno, bonito y barato”...

Parlem de la pel·lícula que hem anat a veure, al meu entendre, excel·lent.

Veient aquest film, arribes a la conclusió que, les guerres totes i cap n'escapa, són una monstruositat i absurditat. Que la majoria dels éssers humans volem viure en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres i si podem i quan convé... ajudar-nos. Allò que més m'agrada d'aquesta pel·lícula és que fa un discurs pacifista amb un diàleg profund, convincent i molt sintètic en paraules. Llenguatge cinematogràfic senzill i essencial on tots els elements estan al servei d'una idea clara i autentica.

Recomanable pels amants del bon cinema, pacifistes i feministes, tot i que en el film només hi surten homes; perquè la guerra és una història d'homes, o de determinats homes... els que volen el poder.

MARTINA opina

Aquesta obra et transporta d'una forma poètica, contemplativa i inherent a una realitat no tan llunyana: Geòrgia de 1990.
Aleshores, un conflicte bèl·lic, a la recerca de la independència d'una regió, havia despoblat aquell entorn rural. Un home estonià resisteix i sobreviu en aquell indret a l'espera de poder fer la collita de les mandarines que aviat arribarà.
Molt més enllà, a més, et situa en una casa on conviuen dos soldats de bàndols oposats, que són acollits pel personatge principal, a fi de ser cuidats, ja que estan ferits de guerra.
És una d'aquelles obres que et fan pensar, potser fins i tot t'entristeixen, però al meu entendre el més positiu és que et submergeixen en un univers on interpretes el ser humà en el seu estat més animal i on l'ètica i els principis són les claus de la seva subsistència.
Recomanable per un públic receptiu a històries que succeeixen amb un caminar pausat i fins i tot fosc, però tendres i plenes de denúncia.

INFORMACIÓ sobre el conflicte Geòrgia- Absajia.

El 1990, esclatà la guerra en una província georgiana que volia la independència.

El 23 de juliol de 1992, Absajia declara unilateralment la independencia, després d'una guerra molt cruenta entre tropes georgianes i paramilitars russos-abjians. De 1994 el 2008 s'estableix un alto al foc.

El 1992, es considera Absajia una república independent “de facto”. Té el reconeixement i el suport de la federació russa i algun altre país, però no de la comunitat internacional.

Entre altres grups d'immigrants, del temps de la Unió Soviètica, els estonians n'eren uns que, vivien tranquil·lament allà fent les feines que sabien fer.

Crítiques que us poden interessar:

http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/894315.html

http://cultura.elpais.com/cultura/2015/04/30/actualidad/1430416496_120453.html