LA VIDA LLIURE. Director, Marc Recha.

CREC QUE TANT EN LA PINTURA, COM EN EL CINEMA, COM EN LA VIDA, DARRERE DE LA BELLESA SEMPRE HI HA UN MISTERI.

Paraules d’en Marc Recha dites en una entrevista telefònica realitzada per la Violeta Kovacsics i publicada amb el títol, “El paisaje humanizado” per la revista Caimán Cuadernos de Cine, març 2018. 

Direcció i guió: Marc Recha.

Espanya, 2017.

Duració: 91 minuts.

SINOPSI interpretativa.

Dos germans, nen i nena passegen el seu desemparament,  per l’illa de Menorca, mentre la Primera Guerra Mundial brama lluny d’allà, però deixant petjades no esborrables en la seva vida quotidiana, compartida amb un tiet lacònic i feréstec que, es fa càrrec d’ells en absència dels seus pares.

Segons paraules d’en Carlos Losilla en el seu article, “Una aventura silenciosa” per la revista Caimán Cuadernos de Cine, març 2018. 

El director i guionista Marc Recha.

NÚRIA opina

Les pel·lícules d’en Marc Recha, fins ara sembla, són contemplatives i intimistes, molt centrades en un món personal i petit, on es desenvolupen les seves històries i els seus personatges. 
Darrerament, ha descobert la mirada neta i al mateix temps misteriosa que li poden donar els nens o nenes, ja que, hi ha moltes coses que un nen no pot explicar-se i les deixa flotant a l’aire amb tot el seu misteri. El temps li donarà una resposta o les deixarà allà esvaint-se, fins que algú les rescati o es converteixin en boires que, juntes constituiran una atmosfera que, a vegades podrem compartir, formant part d’un imaginari col·lectiu que pot acabar essent històric.

Tot el dit, per concloure que: és una pel·lícula que busca la bellesa a través de la poesia del paisatge i del diàleg de les persones amb aquest. Amb uns nens que transiten per ell, tot lliurant-se a les experiències que els pugui oferir i uns adults que ja formen part d’ell, perquè les seves vides són com són, gràcies o malgrat ell.
Amb les pel·lícules d'aquest director em passa bastant que, em queden grabades en la memòria i durant molts dies les recordo tot assaborint-les i aprofundint el sentit i la comprensió...
No és de les pel·lícules que més m’ha agradat d’aquest director, al qui admiro, però és bona. Crec que les seves seguidores estem contentes, de tornar-lo a tenir en la pantalla de la sala fosca.

MARTINA opina

Marc Recha és un director que amb el seu cinema pausat i íntim deixa empremta. Les seves obres són diferents, profundes i amb una estètica paisatgística i permeable que et trasllada a un món on, els protagonistes fan raonaments sobre qüestions transcendentals.

Aquesta narració, una història de pirates, ens ubica al cor d’una família dividida per la Primera Guerra Mundial. Il•lustrant, arran de mar, el gran debat per l’anhel de llibertat. Per tant cal anar-hi receptiu i amb ganes d'entrar-hi.

Una història que té força, protagonitzada per dos nens que crec que ens ho volen fer més transparent, els que sobreviuen a l’illa amb un tiet que se’n fa càrrec. Mentre la seva mare està a Algèria treballant. En aquest entorn impertèrrit, un foraster s’instal•la a prop de la casa on aquests viuen i és aleshores quan comença l'acció.

A mi personalment el repartiment no m’han agradat, per com actuen, raó per la qual en algun tram m’he distanciat de l’escenari. El que sí considero és que, està creat amb molta cura. En tot cas, al meu entendre, val molt la pena seguir el treball d’aquest artista, pròxim i sofisticat. Qui ens apropa a realitats de persones fora del sistema.