JOKER. Director, Todd Phillips.

ALLÒ QUE ÉS REAL, ÉS TAMBÉ L'UNIVERS GESTUAL AMB EL QUAL TREBALLA JOAQUÍN

PHOENIX PER DESENVOLUPAR LA SEVA SORPRENENT INTERPRETACIÓ, UNA REVINDICACIÓ DE L'ACTOR COM A COAUTOR DE LA POSADA EN ESCENA.

Paraules d'en Sergi Sánchez en la seva crítica “El poder y la sangre” per la revista Caimán Cuadernos de Cine, de l'octubre de 2019.

Guionistes, Todd Phillips i Scott Silver.

EUA- Canada, 2019.

Duració, 121 minuts.

Lleó d'Or al Festival de Venècia per la Millor pel·lícula.

SINOPSI

Arthur Fleck, viu amb la seva mare a Gotham. Li agrada ser còmic i fer riure a la gent. Però la malaltia mental que pateix, li ocasiona molts problemes i impedeix que moltes vegades la gent l'entengui.

El director Tood Phillips i l'actor Joaquín Phoenix.

NÚRIA opina.

Aquesta pel·lícula no només no m'ha agradat, sinó que, m'ha desagradat profundament. He passat dues hores patint davant d'un personatge absolutament desolat i que com ell mateix afirma, “a la meva vida, no he fet altra cosa que patir”. Com era d'esperar en aquest món fictici de conseqüències fatals, acaba convertint-se amb un ésser despietat. Aquest personatge, treu la seva ira i el seu malestar en contra altres humans- que potser no tenen massa qualitat moral- infligint la seva cruel violència justiciera, aleatòria i indiscriminada. Un malestar que, esdevé sobretot provocat per la seva desconnexió d'un món, amb el que no connecta i amb uns humans amb els quals no té cap mena d'empatia, tot plegat provocat per la seva malaltia.

Vaig sortir del cine força trasbalsada i desconcertada, però amb la sensació que m'havien enganyat que m'havien donat gat per llebre, sense que jo me n'assabentés.

A força d'anar-hi pensant he començat a descobrir els mecanismes amagats, d'un cert engany que m'han provocat confusió i desconcert, a l'hora d'entendre aquest film.

Aquest film sense la interpretació que fa d'en Joker en Joaquín Phoenix, no seria allò que és, ja que, la seva interpretació és sublim i absolutament creïble. L'autoria de la història és gairebé tota seva, malgrat que darrere hi hagi un guió que, no té gens d'importància, ja que, és força absurd.

En Joaquín Phoenix ha humanitzat un personatge que fins aquest moment, era només un personatge de ficció de còmic malvat i pervers. Li ha donat entitat humana, sents el seu patiment i la seva incomprensió del món que el rodeja i se l'empassa, un món injust i cruel que l'ignora, l'aparta i el desestima.

La trampa rau precisament en aquesta empatia i credibilitat que el personatge estableix i que com a l'espectadora t'atrapa.

En Joker no pot tenir empatia però, l'espectadora si, i així és com es produeix una trampa paradoxal i perversa.

De tota manera crec que quan un personatge d'aquesta categoria trenca la barrera de la ficció per atrapar-te amb la seva veritat, ha de ser per alguna cosa, si això no es dóna, acaba sent gratuït i innecessari, a mi no em cal.

Si he d'anar al cine, al teatre a patir amb la ficció, vull que sigui per alguna cosa i aquesta cosa és, per aprendre alguna cosa del món on visc, dels humans amb els que convisc i de mi mateixa. Si no és això, NO PAGA LA PENA.

MARTINA opina.

Suposo que inevitablement l'experiència cinematogràfica és immersiva, exposada a la pròpia subjectivitat i lligada a l’estat d'ànim propi. Per aquesta raó no puc evitar comentar, que tot i que em va sorprendre, la irritació que li va crear a la Núria aquesta obra, m’ha obligat a pensar-hi una mica més enllà. A priori, tot i inquietar-me el relat, sentia que pel meu gust havia complert amb les expectatives que en tenia i n'he gaudit, sense gaires sacsejades.

Havent-ho deixat reposar un parell dies, allò que tinc clar és que admiro el treball realitzat per Joaquin Phoenix, amb un doble joc gairebé màgic. Interpretant el món intern i també l’extern, d’una persona amb una ment que el trasbalsa i qui, pel meu gust, treballa d’una manera gens superficial. Clarament hi ha artistes, qui els papers de personatges que no estan dintre dels paràmetres, els hi encaixen de meravella i penso que per aquesta obra ell era un candidat ideal.

Tot i això, respecte al fons de l’argument, he arribat a la conclusió que trepitja tots els tòpics sense cap mena de sensibilitat i desvirtuant la metàfora profundíssima que podria incloure la figura d’un pallasso deprimit. Probablement per convertir-lo en un retrat pel gran públic. Tot i això m’agrada, pel fet que per mi quan l'audiència tenim ganes no només de veure històries de persones amb vides genials, és símptoma d’una capacitat per voler comprendre la realitat.  

Interessant opinió de la sobrevaloració de la pel·lícula:
https://www.espinof.com/directores-y-guionistas/joker-esta-siendo-terriblemente-sobrevalorada-estas-razones

A la crítica Maria Lovera  tampoc li ha agradat la pel·lícula:
https://as.com/epik/2019/10/13/portada/1570960045_507713.html

Fitxa completa i crítiques al FilmaFfinity:

https://www.filmaffinity.com/es/film520214.html