EL
SEU LLEGAT ÉS OBJECTE D'UN INTENS DEBAT EN CRÍTICS I ADMIRADORS.
ALGUNS EL CONSIDEREN UN PIONER FONAMENTAL EN LA HISTÒRIA DE L'ART,
MENTRE QUE D'ALTRES EL VEUEN COM UN PRODUCTE D'AUTOPROMOCIÓ CÍNICA.
MALGRAT
TOT, EL SEU IMPACTE EN L'ESCENA ARTÍSTICA ES INNEGABLE, I LA SEVA
INFLUÈNCIA S'ESTÉS ARREU DEL MÓN.
De
la presentació del documental a CaixaForum.
Director,
Pappi Corsicato, 2023. Itàlia.
Durada,
100 minuts.
SINOPSI
A
través d'entrevistes amb Koons, la seva família, crítics i
galeristes, aquesta pel·lícula ofereix una mirada intima a la seva
vida i el seu art, una exploració fascinant de la ment creativa
darrere de l'home i la marca. Des dels seus inicis als EUA fins que
va obtenir un reconeixement internacional, ens revela els motius i la
visió que impulsen el seu treball.
De
la presentació del documental a CaixaForum.
 |
| El director, Pappi Corsicato. |
NÚRIA opina.
He
fet aquesta proposta a la Martina per dues coses: la primera és anar
a veure algun film del festival BCN Film Fest 24 i la segona, perquè
crec que li pot ser interessant saber alguna cosa d'aquest creador
plàstic, Jeff Koons. Sobre ell, he llegit alguna cosa, d'alguna
assagista i he seguit una mica, la seva trajectòria com creador
d'una marca de luxe- la seva- que es ven i es porta entre els rics i
superrics del planeta... de la resta no crec que tinguem massa a
dir, excepte que ha aconseguit els seus objectius, vendre les seves
obres i tenir diners a dojo, per fer una vida de rics, ell i tota la
seva família que, per cert, he vist en el documental que són molts.
No
sabia massa res de la vida d'aquest personatge i del seu trajecte
creatiu i comercial fins a arribar on ara està. És el prototip
d'artista capitalista, el somni d'on voldrien arribar molts artistes:
un personatge que porta a terme totes les seves idees, sense
restriccions de cap mena, ja que, ven prou i més, per poder-ho fer.
I, que té un munt d'especialistes en diferents temes que treballen
al seu servei, fent servir totes les innovacions tecnològiques. Un
model d'artista dels temps actuals, segurament admirable per molts
subjectes que, viuen el sistema com un bé de creixement sense fons,
on cada artista ha de ser lliure per desenvolupar les seves idees com
més fofes millor, perquè seran més comercialitzables.
A
mi, tot aquest món se m'escapa perquè jo estic ancorada en la
malenconia d'un Renaixement actualitzat, renovat, revalorat, on la
tecnologia ha de ser una eina i ni un mitjà, ni un fi.
M'ha
agradat veure aquest documental i fer-me un mapa mental d'un
personatge que, m'ha cridat l'atenció, però no m'ha sorprès. Cal
remarcar, però, que el personatge que es dibuixa en aquest
documental, és un personatge innocent i honest que pensa l'art en
termes de valors en borsa i així va començar a vendre's per obtenir
diners per portar a terme els seus projectes, una infantesa molt de
somni americà de classe mitjana alta i un xicotet llest que, supera
aquestes expectatives, res a dir si ens situem en el pensament que,
els diners en si no tenen res de dolent i ni de pervers.
Doncs,
bé, puc dir que, malgrat que em pesi, o no, aquest personatge, ja
puc passar a la frase de comiat:
Molt
de gust d'haver-lo conegut! Bon vent i barca nova!
Per
persones interessades en el món actual de què, en diuen art.
MARTINA
opina
Agraeixo
que la Núria, amb la seva inesgotable inquietud, sempre tria què
veure amb algun interès, el que ens situa davant de la pantalla des
d’una curiositat, si més no, de conèixer això que l’ha portat
a suggerir aquella opció.
En
aquest cas, li agraeixo que hagi triat aquest film, encara que
adverteixo que se’t posen els pèls de punta. Probablement perquè
és un mirall de la societat de la qual som part. De fet, t’ubica
en identificar un personatge, que resulta ser l’artista
contemporani banal més cotitzat actualment. Del que tot i que no
m’ha sorprès res, no puc evitar dir el trobo una vulgaritat i un
personatge del qui em disgusta tot. Però si més no, el trajecte,
m’ha recordat al moment en el qual ens ha tocat viure, on considero
que tenim la noció de tot, una mica difusa.
Alguna
cosa d'aquest element tenim al cap, per exemple el gos Puppy de flors
ubicat davant del Guggenheim, ja que ha aconseguit traspassar
fronteres i sense dubtes el seu és un mercat conscient. Motius que
justifiquen que jo, no tingui massa a dir. Només que per mi val la
pena invertir mitja tarda a aquest documental, per saber on som i
adonar-nos un cop més del que realment mou diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada