LA MÉCANIQUE DE L'OMBRE. TESTIGO. Director, Thomas Kruithof.

França 2016.

Duració, 88 minuts.

SINOPSI

Un enigmàtic home de negocis en nom d'una misteriosa organització es posa en contacte amb Duval (François Cluzet), per oferir-li una feina senzilla i ben renumerada, transcriure escoltes telefòniques interceptades.

Duval economicament desesperat accepta sense fer masses preguntes sobre la finalitat de l'empresa que el contracte. De sobte es veu embolicat en un complot polític i ha d'afrontar la brutal mecànica del món ocult dels serveis secrets.

Traduit de FILMAFFINITY.

El director, Thomas Kruithof.

NÚRIA opina.

Un home atrapat i sol que, la dona el deixa, no té feina i és alcohòlic, li fan una oferta de feina molt immoral, però freda...als inicis ell la fa sense dir res, perquè vol sortir del seu estat, però a poc a poc es troba embolicat en una xarxa mafiosa. Com que és l'opera prima d'algú que no deu estar disposat a rendir-se, finalment ell és rebel·la

La història està ben explicada i té el ritme adequat, tot i que el final perd una mica el gas i no acaba de reeixir.

Malgrat tot, té valor fer una pel·lícula d'intriga a l'europea amb les nostres idiosincràsies i sense seguir el model americà i que a sobre estigui bé. I, amb un heroi molt poc convencional i estupendo.

MARTINA opina.

Aquest thriller francès dirigeix el seu guió cap al interior d'un misteriós personatge qui pel seu passat, present i futur, li cal emprendre una nova experiència professional.

El seu protagonista, pel meu gust molt ben interpretat per François Cluzet, es troba en una situació inesperada de la que ha de poder sortir-se'n amb el mínim gravamen.

A mi personalment m'ha agradat força, crec que està feta al més pur estil francès: és elegant, subtil i amb una contundent carrega política. A més premeditadament et trasllada a un univers molt particular on l'horitzó només te'l pots dibuixar tu mateix.

Té una aura de misteri que vesteix molt bé el gènere que utilitza. Però per mi no és una opció de digestió fàcil, potser pel seu ritme pausat, ja que m'he acabat distanciant de la historia i tampoc per res concret. El que potser hem fa pensar que no la fa la millor opció per un vespre d'estiu, on un potser busca quelcom més fresquet.

Un tros d'una crítica d'en Jordi Costa al País que sempre diu coses interessants:

L'òpera prima de Kruithof pot presumir d'un considerable toc de distinció en una zona equidistant entre la tradició del polar i de la contemporània tendència del cine europeu de mimetitzar rutinàriament el model dels Estats Units(...)

Jordi Costa, pel País, 9 de juny de 2017. Traducció pròpia, del text literal.
La crítica sencera:
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/06/08/actualidad/1496877993_202980.html