Regne
Unit i Suècia, 2016.
Duració,
117 minuts.
SINOPSI
Un
equip cinematogràfic britànic rep l'encàrrec de fer una pel·lícula
patriòtica, per aixecar la moral de les tropes angleses després
dels bombardeigs continuats de l'aviació nazi sobre Londres, durant
la segona guerra mundial. A l'equip s'incorpora una dona guionista i
s'estableix una forta competència entre els seus companys homes i
ella.
Adaptació
pròpia treta del Filmaffinity.
 |
| La directora, Lone Scherfig. |
LA
DIRECTORA
Lone
Scherfig és una directora danesa que va formar part del moviment
Dogma. Força aclamada per les seves pel·lícules que, són
generalment comèdies romàntiques com An Education 2009 o One Day
2011- basada en la novel·la de David Nicholis. A través de la seva
experimentació amb restriccions creatives i la seva astuta atenció
als detalls...a estat reconeguda com un talent dins de la indústria
cinematogràfica. Ha fet de tot curts, llargs, publicitat i
televisió:
NÚRIA opina
Una
pel·lícula amb una història clàssica i romàntica amb un escenari
històric, la Segona Guerra Mundial. Tot i que intenta cenyir-se a
una estètica clàssica o fa des de la modernitat i en aquest cas,
amb un personatge femení com a protagonista que, intenta ser potent.
Una guionista, en un moment on les dones com a molt exerceixen de
secretàries al servei d'homes. Una dona que s'enamora perdudament
dues vegades de l'home equivocat, segons la meva opinió, sort que el
segon es mor.
Una
directora que fa una pel·lícula comercial, però amb un rerefons
ideològic força correcte que, permet passar una estona entretinguda
i agradable, sense massa emocions, ni estralls... És una opció que
està bé per passar l'estona.
MARTINA opina
Una
proposta de cinema ben fet, amb una història senzilla però
desenvolupada correctament i on els somiadors trobaran els
ingredients per un bon àpat: una visió novel·lesca de l'amor i la
creativitat.
Es
tracta d'una producció anglesa, on sota la direcció de Lone
Scherfig, es narra la història d'un grup de persones que s'uneixen,
amb la intenció de durant la tràgica Segona Guerra Mundial, produir
una pel·lícula que ajudi a aixecar els ànims a la societat
anglesa.
Hi
ha un joc entre realitat i ficció, mitjançant històries creuades
de la pel·lícula que produeixen, el món creatiu de cada un dels
artistes que hi fan aportacions i el context social on aquesta es
desenvolupa. Fent d'aquests diferents mons, un recurs original i
interessant que trasllada a l'espectador constantment, d'un lloc a
l'altre.
A
més a més, m'ha agradat que, és una història sense un final
feliç, de fet és un drama, però en la que per tot plegat, no m'ha
semblat que se centri en la tragèdia. Ans al contrari, fa humor, tot
parlant de la pròpia bellesa que implica que, la vida no sigui de
color de rosa.
A
més ofereix un repartiment de qualitat, una estètica cuidada i
missatge que m'ha agradat: "cal trobar coses per les que un
senti que val la pena lluitar".
DOGMA
95
Moviment
cinematogràfic creat al 1995 per alguns directors danesos, tant
coneguts com Lars von Trier, Thomas Vinterberg, i no tant com
Kristian Levning o Soren Kragh-Jacobsen o la mateixa directora del
film. Amb un ideari de regles molt estrictes sobre com s'ha de fer
una pel·lícula, sobretot pel que fa referència al rodatge que no
sigui en un plató i a la utilització d'efectes especial, per entrar
en detall en l'enllaç trobareu el seu manifest:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada