ABRACADABRA. Director, Pablo Berger

Guió i direcció, Pablo Berger.

Espanya, França, Bèlgica, 2017.

Duració, 98 minuts.

EL COSTUMISME ENTÈS DES D'UN DOBLE VESSANT: COM A MODEL NARRATIU I TAMBÉ COM A REFERENT ICONOGRÀFIC.

Fernando Bernal a la crítica d'Abracadabra a Caimán nº 62. juliol-agost de 2017.

Sinopsi

Carmen (Maribel Verdú), és una mestressa de casa del barri madrileny de Carabanchel. Descobreix que el seu marit està posseït per un estrany esperit i comença a investigar ajudada d'un cosí. El llarg de la seva investigació descobrirà coses terrorífiques i d'altres... tot, per intentar recuperar-lo.

El director, Pablo Berger

NÚRIA opina

M'agrada molt anar a veure pel·lícules fetes a Espanya amb intel·ligència i un segell propi. Pel·lícules com aquesta que, més que fer-te riure, pretenen fer-te somriure davant de situacions sorprenents i divertides on barregen fantasia i realitat i fan un repàs a maneres de viure i d'entendre la vida.

Ambientada al Madrid de barri treballador i popular, ens explica una història on la fantasia serveix per fer l'ullet a alguns referents del cine com Staley Kubric, “El resplandor”, a “Psicosis” de ..., el Woody Allen de “La maldición del Escorpión de Jade” o potser d'altres que no he sabut veure...

És una bona pel·lícula per passar una bona estona i distreure't.

Hi ha una cosa que no m'ha agradat gens i que fa referència a la facilitat que els mitjans posen etiquetes sense cap mena de cura, delicadesa cap a les persones que pateixen malalties mentals... sense tenir en compte que són un percentatge molt gran de la població i que amb aquestes accions no fan res més que, estigmatitzar determinades malalties i marginar a les persones que les pateixen.

Cal eliminar les etiquetes i recuperar els adjectius que s'han fet servir tota la vida per donar nom a determinades accions i podem dir que són actes d'un sonat, zumbat, xalat, desequilibrat, bèstia, animal o simplement assassí o criminal, al marge que pateixi o no una malaltia mental.

Gràcies. No m'ho podia callar, tot i que la pel·lícula m'ha agradat.

MARTINA opina

Aquesta obra dirigida per Pablo Berger és una comèdia negra que protagonitzada per Maribel Verdu (Carmen) i Antonio de la Torre (Carlos), entrem a la vida d'una parella del extraradi madrileny.

Mitjançant un nucli familiar de tres persones, ens endinsem en un món caspós, masclista i barroer que sobtadament fa un gir de 360º i ens submergeix en un pèndol entre aquesta realitat i la d'un marit convertit en “don perfecto” a causa d'una hipnosi.

A mi personalment m'ha agradat, em sembla un retrat complet de què seria una família senzilla del meu entorn; salvatge, plena de perjudicis i molt contundent i hostil amb els seus pròxims.
M'ha fet riure però, se m'ha acabat fent pesada. Juga bé a dues bandes, entre el món real i l'imaginari, però pel meu gust li falta una mica de salsa.

La crònica l'escric dues setmanes després d'haver-la vist, amb la qual cosa, no ho tinc gaire fresc. Aquest tipus d'obres de proximitat però que, d'acord amb els meus gustos, tampoc no consideraria mestres, són caduques. Ja que, valoro molt la feina ben feta i m'agrada passar una bona estona, però com que no ha calat fondo, aviat passen a instal·lar-se en algun racó profund de la meva memòria.

Malgrat tot considero que, el repartiment és genial i la posada en escena està molt ben trobada. Crea uns escenaris molt pintorescs, fent una sàtira a qüestions prou complexes i tractades des d'una bona òptica.

Entrevista escrita amb Pablo Berger:
http://www.eitb.eus/es/cultura/cine/detalle/4999037/el-director-bilbaino-pablo-berger-habla-su-pelicula-abracadabra/

Un referent clàssic pels amants del cinema, Dias de cine, S'ho val veure el vídeo on Pablo Berger ens dóna pistes del film:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/abracadabra/4148863/

Pels interessats, a filmaffinity trobareu molta més informació i crítiques amb opinions
diferents: https://www.filmaffinity.com/es/evideos.php?movie_id=907134