diumenge, 23 de gener del 2022

MAMA o PAPA. Director, Dani de la Orden.

 

FA VOLAR PELS AIRES; AMB HUMOR PERÒ TAMBÉ AMB UN REALISME UN XIC AMARG, A LA FAMÍLIA I A LA IDEA D'UN AMOR DE CONTE DE FADES.

Fausto Fernández en la seva crítica de Fotogrames, desembre de 2021.


Remake de l'obra , (del quasi homònim film francès de Martín Bourboulon del 2015), adaptat i millorat en el seu guió per Eric Navarro.

Duració, 90 minuts.
España, 2021.

SINOPSI

Flora ( Miren Ibarguren) i Victor ( Paco León), són uns pares modèlics i volen divorciar-se civilitzadament, fins que se'ls presenta l'oportunitat laboral dels seus somnis i ambdós faran tots els possibles per desempallegar-se de la custòdia dels seus tres fills.
Anna Santos en l'article de Fotogrames, desembre de 2021.

El director Dani de la Orden.
https://www.youtube.com/watch?v=XS8AuHs1Wpg

NÚRIA opina.

Dissortadament, el film no va cobrir les meves expectatives i vaig sortir bastant decebuda del cinema.
Potser la comèdia pot agradar i potser agradarà, cosa de la qual me n'alegraré molt, però crec que li falta un no sé què, a un tema i un guió força reeixit...
M'ha fet gràcia a estones, en d'altres m'ha cansat i al final em lamentava d'haver escollit tan lleugerament aquesta pel·lícula pel nostre valuós dia de cine.
Potser vista des del sofà de casa té un altre valor i guanya.
Per qui vulgui passar una estona de somriures i amb alguns moments ben trobats.

MARTINA opina.
En realitat un cop més em va sorprendre la proposta de la meva mare, qui en general inverteix temps a proposar alguna opció triada d’entre les que té marcades a les seves revistes de crítiques cinematogràfiques que, llegeix amb calma i sempre amb aquest tan admirable sentiment optimista seu. Aquesta constant vital, de sempre tenir massa feina, ja que, les propostes culturals que té ganes de consumir són infinites, quan el temps malauradament, és limitat.
Aquesta història de fàcil digestió, plena d’idees romàntiques clàssiques i amb un repartiment ple de llum reconec que, tampoc se'm va posar malament de tot. Vaig entrar en el seu relat previsible, vaig poder gaudir de la bellesa del repartiment expressament buscat per aquests paràmetres i inclús em va fer somriure en alguna instància. Ajuda suposo, que just era un dia que sortia de treballar una mica ofuscada i havent de tornar a acceptar, que per tal d’evitar contagis d’aquesta pandèmia que s’allarga, ens han tornat a enviar a casa d’un dia per l’altre.
M’agrada pensar que respecto la feina del altres i, per tant, en aquest comentari, no voldria allargar-me o ni depreciar-la. En realitat no tinc massa a dir d’aquesta obra, que pel meu gust és una comèdia ensucrada i plena de clixés acceptats que es plantegen sense pena ni glòria.
FITXA COMPLETA, crítiques i filmografia del director a Filmaffinity:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada