ELS
SECRETS NO SÓN NECESSÀRIAMENT RES QUE INTENTEM AMAGAR, SINÓ QUE NO
TENIM PERSONES A QUI EXPLICAR-LOS. EL PUBLIC ESTÀ DESITJANT
ESCOLTAR-LOS, CÉLINE.
Paraules
de Carlos Loureda escrites per a Fotogrames digital, 18/09/2021, en
la seva crònica, “Petite Maman: la delcadeza tiene nombre de
mujer, Céline”.
MASSA
RICA EN LA SEVA CONCEPCIÓ PER NOMÉS VEURE-LA UNA VEGADA A LES SALES
DE CINEMA.
Duració,
72 minuts.
Premis,
en l'enllaç els trobaràs.
https://www.youtube.com/watch?v=66aA_nf97Pg
SINOPSI
Nelly
té vuit anys i acaba de perdre a la seva àvia. Mentre ajuda als
seus pares a buidar, la casa d'aquesta, explora els voltants on de
petita jugava la seva mare, Marion. Un dia de sobte la seva mare se'n
va. Llavors és quan Nelly, trobarà una amiga al bosc i allà
construirà amb ella la casa del bosc, de la que tant havia sentit
parlar a la seva mare.
Tret de Carlos Loureda per a Fotogrames digital, 18/09/2021, en la seva crònica, “Petite Maman: la delcadeza tiene nombre de mujer, Céline”.
 |
| La directora Céline Sciamma. |
L'espectadora
està acostumat a passejar l'univers de la cineasta francesa, donada
la seva coherència temàtica. Com ser dona i on trobar els referents
per construir la nostra identitat-. Talment, un parc ben delimitat
però ple de racons, paisatges quasi amagats i sorpreses.
En
el centre podem trobar la seva adolescència- amb la seva òpera
prima, “Naissance des pieuvres”, o la colla d'amigues en un
suburbi urbà, “Banda de filles”- i més enllà, l'època de la
infantesa amb “Tom Boy” o en el seu guió de “La vida de
Calabacín” i en els voltants, la joventut que passa a l'edat
adulta amb els seus dubtes i desitjos, “Retrato de una mujer en
llamas”.
Paraules de Carlos Loureda escrites per a Fotogrames digital, 18/09/2021, en la seva crònica, “Petite Maman: la delcadeza tiene nombre de mujer, Céline”.
NÚRIA
opina.
Una
mica més i aquesta petita joia se m'escapa i no l'haguérem pogut
veure amb pantalla gran al cine.
Una
petita delicadesa exquisida, senzilla i humil de les que no abunden
en el panorama de la cartellera.
La
seva directora Céline Sciamma aconsegueix amb 72 minuts
traslladar-nos a una reflexió profunda i molt cinematogràfica, però
sense cap parafernàlia, sobre el passat, el present i el futur a
través dels sentiments d'una nena de vuit anys provocats per la mort
de la seva àvia.
Marcarà
referent cinematogràfic perquè és poesia feta cine.
Podrà
entusiasmar, tant com a mi, o simplement agradar, tanmateix una, no
se la pot perdre.
MARTINA
opina.
En
concret anar al cinema Maldà m'agrada, per trobar una excusa per
passejar pel centre de la nostra bonica ciutat i utilitzar un lloc
emblemàtic, dels que encara sobreviuen, entre l'allau de tancament
de llocs amb caràcter.
Aquesta
vegada m'ha sorprès que la sala estava pràcticament plena, gent
diversa que esperava per accedir a l'interior d'un espai en el qual,
el projector fa un soroll de fons que, envaeix la foscor d'alguna
cosa humana i d'una proposta cinematogràfica que la Núria tenia
especial entusiasme en poder veure.
I,
la proposta en si, a mi personalment m'ha portat a racons diversos,
mitjançant una original narrativa plena de colors i una poesia
amable que desitja viure fent-nos volar pel sentit de construir el
nostre propi camí. Un relat que explica moltes coses, de parts de la
vida interna i que desblocarà el nostre sentit per pensar en
profunditat.
Premis i altres informacions al Filmaffinity:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada