ÉS
EL RETRAT D'UN PERSONATGE D'ENORME ENTERESA EN TOTS ELS SENTITS (...)
EN AQUESTA ENTERESA RESIDEIX LA GRANDESA DEL FILM.
Paraules
d'en Quim Cases per El Periodico,11/10/2017.
Director, Sebastián Lelio.
Xile, 2017.
Duració, 104 minuts.
SINOPSI
Marina
una jove cambrera aspirant a cantant i Orlando un empresari tèxtil,
vint anys més gran que ella, planegen un futur junts. Després d'una
nit de festa, ell es troba malament i ella el porta a l'hospital, on
es morirà. Ella haurà d'afrontar les sospites per aquesta mort. La
seva condició de transsexual, suposa per la família d'Orlando una
aberració. Ella haurà de lluitar per convertir-se en allò que ja
és: una dona forta, passional, fantàstica...
Adaptació
i traducció, treta de Filmaffinity.
 |
| El director, Sebastián Lelio. |
PREMIS:
2017,
Oscar millor pel·lícula de parla no anglesa.
Festival
de Berlín, Millor guió.
Goya,
Millor pel·lícula Hispanoamericana.
NÚRIA
opina.
Bona
i interessant pel·lícula, on ens explica la impossibilitat d'una
transsexual d'acomiadar-se de la seva parella un cop mort- un
empresari xilè amb una exdona i uns fills-, ja que la família
convencionalment acceptada, un cop mort s'apropia de tota cosa
apropiable, fins i tot del comiat de l'ésser estimat.
Un
bon retrat de la situació de marginalitat al fet que es veuen
abocades les persones que trien una opció sexual diferent, de la que
aparentment seria correcta per elles. I, del terrible sofriment i
incomprensió que pateixen.
Aquest
és un tema que darrerament i per diferents motius, s'ha posat davant
meu amb una evidència molesta i lacerant. Crec que és una
injustícia la situació de marginalitat i ignorància que aquestes
persones pateixen i que tots hem de lluitar per garantir que això no
passi i fer-ne una denúncia permanent, per reclamar i garantir la
igualtat real.
Xavier
Dolan ja fa un retrat excel·lent d'aquesta temàtica, a la mítica
pel·lícula Laurence Anyways de 2012 que, us la recomano molt, tot i
que ell crec que se centra en dos temes bàsics, la impossibilitat
de no esdevenir marginal quan fas segons quina opció sexual i la
resistència social a acceptar-la i entendre-la i per l'altre, com
per la majoria social, l'amor té un sexe concret i determinat i com
és de difícil per algunes persones, traspassar aquesta barrera.
Us
la recomano MOLT.
MARTINA opina.
Una
història sense massa marge, el drama comença en el punt final d'una relació
d'amor, on la dificultat és inevitable. Ja que, narra una relació entre dos
individus on la mort s'endú a una de les dues parts.
Qui
es queda és una dona jove, transsexual que, acaba d'iniciar el seu procés de transició.
Durant aquesta etapa es troba en la desagradable experiència, a més d’haver
d'acompanyar a la seva parella en el tram que el porta a la mort.
Ell
és un home molt més gran, amb una família amb la qui ha hagut de trencar, ja
que no han acceptat el seu enamorament i amb la que inevitablement també caldrà
gestionar aquest acomiadament.
Personalment
m'ha semblat interessant parlar d'exclusió social, des d'una òptica on la víctima
no es converteix en l'únic element del relat.
Tot
i ser igualment important, sobretot per la dificultat de tractar el tema de
manera que puguis emfatitzar, i sense banalitzar la tragèdia. Potser així et
permet entrar en la profunditat de la història des de fora. Així, mostrant que
sovint els qui tenen més dificultats, són els qui no accepten la diferencia. Qüestió
que generalment no va amb els diferents,
sinó amb tots els altres.
Cinematogràficament
l’obra té tots els elements, però a més a més, la perspectiva m'ha semblat molt
interessant.
