ÉS
UNA EXCEL·LENT MANERA D'EXPLICAR UNA HISTÒRIA D'AMOR, EN EL FONS
MOLT ROMÀNTICA, ENTRE UNA ASPIRANT A CULTURISTA INCAPAÇ DE
CONTROLAR ELS SEUS IMPULSOS MÉS VIOLENTS I UNA JOVE QUE PORTA UN
GIMNÀS I QUE NOMÉS ASPIRA QUE NO LESQUITXI LA CRIMINALITAT
FAMILIAR(...) POT SEMBLAR QUE LA PEL·LÍCULA TÉ CONSTANTS SORTIDES
DE TOT, PERÒ, AQUEST ÉS EL DISPOSITIU TRIAT PER LA DIRECTORA.
Escrit
per Quim Casas a Dirigido por..., abril 2024
SANGRE
EN LOS LABIOS ÉS UNA PEL·LÍCULA SOBRE LA VIOLÈNCIA, PERÒ TAMBÉ
SOBRE L'AMOR I LA TRANSFORMACIÓ DELS COSSOS. UNA PEL·LÍCULA
FELIÇMENT DESBARATADA, UN TREN A PUNT DE DESCARRILAR, UN ENCREUAMENT
ENTRE THELMA I LOUISE I HULK, EXAGERADA PERQUÈ VOL.
Escrit
per Violeta Kovacsics, en la seva crítica a Caimán CdC, abril de
2024.
Guió,
Rose Glass i Werònica Tofilska.
EUA
i UK, 2024.
Duració,
104 minuts.
SINOPSI
Jackie
està decidida a triomfar com a culturista i va cap a Las Vegas per
participar en una competició.
Pel
camí s'atura en un petit poble de Nuevo México, on coneix a Lou, la
solitària gerent d'un gimnàs local. El pare de Lou és un traficant
d'armes que dirigeix el clan criminal de la zona. Jackie i Lou
s'enamoren i la seva relació es veu involucrada en situacions molt
violentes i les maquinacions de la família de la Lou.
Filmaffinity
 |
| La directora Rose Glass, i les actrius Kristen Stewart i Katy O'Brian. |
Amb
un film extrem, abans de pandèmia, sobre malalties, infermeres,
religions i venjances, Saint Maud.
Ara,
la realitzadora britànica Rose Glass fa el salt a l'indie
nord-americà al costat de Kristen Stewart, amb una pel·lícula que
juga amb tons i gèneres, sempre al límit.
Escrit
per Quim Casas, en la seva crítica per Dirigido por..., abril de
2024.
Explica
aquesta que, és un estudi de les qualitats egoistes i parasitàries
de l'amor i les formes que poden fer-te sentir excitada, malalta i
terroritzada al mateix temps.
Paraules
de la directora recollides per Fotogrames, abril de 2024.
NÚRIA opina.
Aquesta
és una d'aquelles pel·lícules que proposo a la Martina que anem a
veure, que no em fa mandra, però tot i que la vull veure, sé que no
m'agradarà gaire.
Ja
que, és un film que treballa amb la sordidesa, la violència i que
mostra les parts més repugnants de l'ésser humà com a matèria
dominant de la història i després, perquè no ens suïcidem, ens
aporta algunes espurnes lluminoses.
Crec
però que aquestes pel·lícules s'han de veure, no per plaer, sinó
tot el contrari, per situar-nos en la zona de la incomoditat i el
malestar i plantejar-nos qüestions, sobre el món que vivim i el
sentit de la nostra existència i conèixer altres existències, en
un món de seguretat com és el cinema que, altrament ignoraríem...
Avui
dia les pel·lícules, són força literals, t'expliquen una història
que ni jutja, ni aconsella, ni dóna lliçons i a partir d'aquí
cadascú que es munti el discurs que vulgui, o simplement cap que, és
el que passa la major part de les vegades. Tot plegat, per acabar
emetent un judici tan banal com, m'ha agradat o no m'ha agradat i
sembla que aquesta afirmació sigui suficient per sentenciar o
encimar qualsevol obra artística, trist, simplement trist.
Un
altre prejudici que aparegut i sembla que, també tingui vigència
de norma estricta i que tothom ha de complir, és el que tot ha de
ser políticament correcte i si trenques la norma, passaràs a ser un
proscrit o proscrita.
Doncs
en aquesta història, còctel infumable pels que busquin
eclecticisme, correcció i elegància, ho barreja tot, amor lèsbic,
thriller, violència, venjança, corrupció, desig de superació,
somnis, relacions familiars, somni americà en decadència, armes,
gore, humor negre, pulp i queer, etcètera; amb un ritme intens i
força frenètic.
Una
directora interessant per anar seguint, ja que, té el seu propi
criteri i no té péls a la llengua.
Només
pels i les que, volen esbrinar cap a on tiren algunes narratives
queer de dones i creuen en l'amor romàntic com a mite de salvació.
MARTINA, opina.
Tot
i que nosaltres ens hem divertit, aquesta proposta diria que es
tracta d'un particular thriller polític, estripat de mena i amb una
mica de tot. Una història d'amor passional, tòxic i que desmunta el
sentit de l'efecte que defensen dues grans actrius.
Val
a dir que per mi pretendre explicar l'experiència que procura aquest
relat és difícil, perquè diria que clarament es nega a seguir cap
mena de patró, combina molts registres i ho fa amb un caràcter
particular.
Comentant
amb la Núria, en acabat, el que ens hauria suggerit, sincerament no
sabria dir on vam arribar. De fet, ens preguntàvem quin era el seu
públic objectiu, ja que la major part del temps es connecten
l'erotisme, amb la construcció d'uns personatges inadaptats que
remen contra corrent i la crítica cap a un ambient obcecat on viure
perd el sentit.
Fitxa completa i altres informacions a:
Interessant i curt relat sobre aquest film de Dies de Cine TV2:
Entrevista amb la directora: https://www.lavanguardia.com/cultura/20240411/9593114/rose-glass-sangre-en-los-labios-sexy-sudoroso-violento-kristen-stewart.html
