dissabte, 25 de març del 2023

LOS REYES DEL MUNDO. Directora, Laura Mora.

PARLA D'UNA CONTRADICCIÓ EN LA QUAL JO VISC INSTAL·LADA, I ÉS QUE EL MÓN EM SEMBLA UNA MERDA, PERÒ LA VIDA EM SEMBLA BONICA. SENTO QUE AQUESTA CELEBRACIÓ DE LA VIDA I AQUESTA CONDEMNA DEL MÓN ESTAN MOLT PRESENTS.
Entrevista realitzada per videoconferència per Fernando Bernal amb la directora Laura Mora Ortega, per a Caimán CdC, març de 2023.

Guionistes, Maria Camila Arias i Laura Mora.

Colòmbia, 2022.
Duració, 111minuts.

SINOPSI
Cinc nois de Medellín que no tenen res, emprenen un viatge per Colòmbia a la recerca de la terra i casa de l'àvia d'un d'ells. La terra i casa de l'àvia en el seu moment va ser confiscada i ara el govern en fa el retorn als seus propietaris, Rá és l'hereu. Rá convida als seus amics a anar a buscar la casa i la terra per tal de tenir una vida digna i sense humiliacions.

La directora, Laura Mora.

CONTEXT

Els que hem nascut a Medellín estem profundament travessats per la ciutat. Creia que això era una cosa generacional dels que hem crescut als anys 80 i 90, els anys durs de la guerra, però he descobert que continua passant.
Dit per la directora i publicat a la crítica de Fotogramas, març de 2023.

COM I ON ES VA FER EL RODATGE

La pel·lícula es va rodar amb un equip quasi exclusivament format per dones, en una zona especialment perillosa, on mai s'havia filmat res.
Publicat a la crítica de Fotogramas, març de 2023.

NÚRIA opina.

Costa molt d'escriure d'un film tan compromès com aquest, sense caure en moralismes o consideracions paternalistes o maternalistes, des d'una posició de privilegiada.
Malgrat tot, ho faré, si més no des de l'àmbit de la reflexió i la interrogació, doncs és l'únic que èticament em puc i vull permetre'm.
Ningú escull la naixença, ni els pares o mares que ens tocaran, tant si és del punt de vista genètic, com material, ni tampoc en el lloc on estarem ubicats en aquell moment, ni en les condicions concretes en les quals ens tocarà desenvolupar la nostra vida... Tot plegat un munt d'atzars que, si hem tingut sort i estem situats en un bon lloc amb molts o alguns aspectes, no podem fer res més que agrair-ho i posar el nostre granet de sorra perquè els que no, ho tinguin millor i si no fem res que, també és una opció, saber-ho i aprendre d'aquest saber.
La pel·lícula mostra, com diríem correntment uns nois en les pitjors condicions, perseguint un somni per obtenir una vida que ells creuen millor. Aquest viatge, dramàtic i dolorós, ens mostra la força de fer pinya i de l'amistat d'uns nois que no tenen altra cosa que això i, a ells mateixos.
Una història molt dramàtica i fosca, amb espurnes de llum bellíssimes que ens permeten respirar i obrir una petita esquerda de claror i esperança...
He vist molts films amb aquesta mateixa temàtica i amb semblant desenvolupament, però cap d'ells ha considerat els protagonistes de la història com altra cosa que, víctimes de la seva situació que, els porta a ser el mateix temps, botxins. Aquí els nois són els protagonistes totals i el que els passa són esdeveniments que, no formen part d'ells, els afecten, i prou. La mirada d'una directora, aporta aquest matís transcendent.
Unes magnífiques interpretacions i una magnífica posada en escena d'una directora que des del seu lloc de privilegi, posa el seu granet de sorra per fer-nos reflexionar, sobre una realitat d'un país Colòmbia i sobre un petit grup humà.
Gràcies, Laura Mora Ortega
Ahhhh!, no recomanada per gent que, no vol anar el cine, ni a patir, ni a pensar.

MARTINA opina
Aquesta peça et procura un viatge amb emocions de tots colors, sentiments que exploten desbordant tot de significats de difícil comprensió ràpida i amb metàfores vàries, tan flamants, que són massa per definir amb només paraules concises.
Les imatges en el relat parlen més que els mateixos fets, la magnitud dels paisatges i la capacitat de fer pinya del grup de joves, et captiva, quasi fent sentir-te part del seu viatge.
La història és real, saps que aquella vida existeix, tot i potser no ser la de les escollides com a protagonistes. El fet aparentment simple de lluitar exclusivament per trobar un lloc on poder construir una vida pròpia i on imperi el respecte i la llibertat, suposo que podem concloure, que és universal. El que queda clar, és que aquest camí i aquesta potestat per definir on vas, no és per tothom igual. Vull dir que aquest film, duríssim, en propietat no explica realitats desconegudes amb vides extremadament hostils, sense mitjans de cap mena i més aviat amb molta virtut, per mi, il·lumina la capacitat de buscar aliats, necessitar de les altres persones i compartir-ho tot. Perquè estar sol al món, encara que de vegades pugui semblar millor que estar mal acompanyat, és sense cap dubte el pitjor dels destins.

UNA APOSTA MORAL QUE VAGA LA PENA, FRUIT D'UNA APOSTA FORMAL QUE NO ES CONFORMA AMB EL MER REGISTRE DE LA DURA REALITAT.

Escrit per Carlos F. Heredero en la seva crítica del film, Caimán CdC, març de 2023.

Fitxa completa:
Roda de premsa amb l'equip del film, en el marc del Festival de Donostia:   https://www.youtube.com/watch?v=FdEnXHLLKAA

Entrevista amb la directora a Medellín:

UNA MOLT SUGGERENT INTERPRETACIÓ DE CARLOS F.HEREDERO
Aquesta suggerent promiscuïtat expressiva entre el somniat i el que és real és el que permet al film parlar de la injustícia ancestral que encara perviu al país, de l'explotació de la terra i d'un règim de condemna als humils sense fer demagògia, sense cedir en l'explicatiu i sense deixar-se tancar en fórmules discursives, ja conegudes.
Escrit per Carlos F. Heredero en la seva crítica del film, Caimán CdC, març de 2023









divendres, 10 de març del 2023

SAINT OMER, El PUEBLO CONTRA LAURENCE COLY. Directora, Alice Diop.

PERQUÈ NO ENTENC A AQUESTA DONA, PERQUÈ NO LA VAIG ENTENDRE DURANT EL JUDICI, I ENCARA NO L'ENTENC ARA... AIXÒ ÉS EL QUÈ LI OFEREIXO A L'ESPECTADOR QUE, ES FACI PREGUNTES ELL MATEIX.

Escrit per Jonathan Rosenbaum en el seu apartat, En movimiento, citant paraules de la directora, dins el seu article, No explicar nada, preguntar todo. Caimán CdC, març de 2023.

Guionistes, Alice Diop, Marie Ndiaye, Amnita David.
França, 2022.
Duració, 122 minuts.

SINOPSI

Tribunal de Saint Omer. La jove novel·lista Rama assisteix al judici de Laurence Coly, una jove acusada de matar a la seva filla de quinze mesos, després d'haver-la abandonat en una platja del nord de França, durant la pujada de la marea.
A mesura que el judici va avançant, les paraules de l'acusada i els testimonis, faran trontollar les conviccions de Rama i el sentit d'aquest judici.
Tret de Filmaffinity.

Un dels molts èxits de Saint Omer és la seva valentia i transparència amb el que afronta el vincle amb els orígens i la qüestió racial, tot agafant un enfocament tant madur com inèdit. A l'encarar en profunditat una problemàtica d'ecos històrics, Alice Diop ha polsat un tret ineludible d'aquesta França que, necessita urgentment aquest nou cinema per comprendre's ella mateixa.
Escrit per Javier H. Estrada en el seu article, Raíces negras de la Francia verdadera., Caimán CdC, març de 2023.

La directora, Alice Diop.

NÚRIA opina.

Com més bona és una pel·lícula menys coses hi ha per dir, per què la pel·lícula ja ho diu tot, o com aquest cas, no crida res, no afirma res, però ho diu tot: cadascú que busqui la seva resposta a dins seu pensament o compartint-lo a través d'un diàleg amb els altres.
Jo, ho vaig fer i ho faig amb la Martina i m'encanta, ja que, ella sempre veu coses que jo no veig, des de la seva mirada d'adulta madura i compromesa amb el món d'avui...
Al meu entendre, una obra d'art, una obra mestre que et commou i et fa pensar. Amb moltes preguntes per fer-se una mateixa i sense cap resposta.
Vull felicitar a una directora que filmant amb una rigorositat, honestedat i sinceritat aclaparadora, en una seva primera obra de ficció, ens obre en canal.
No se la poden perdre les que van al cinema a alguna cosa més que a distreure's.

MARTINA opina.

Aquest film, basat en fets reals, explica des de l'òptica d’una novel·lista que assisteix a un judici, el cas d’una dona qui està condemnada a cadena perpetua, per abandonar a la seva criatura de 15 mesos a la platja, causant-li la mort.
Personalment, només puc dir que es tracta d’una pel·lícula enorme, plena de continguts ben tractats, aprofitant tots els recursos visuals per vestir un relat amb moltes mirades i sobretot capaç d’institucionalitzar el dolor, la desesperació i aterrar així tota la moral a un debat civilitzat i el que popularitza la història terrible que l’acompanya.
Potser, a banda que cregui que és una pel·lícula que s’ha de veure, només em caldria afegir que m’ha semblat significatiu, com havent-hi anat plegades amb la meva mare, ja hem vist cadascuna coses ben diferents i totes amb molt de contingut. Vull dir que dona de si, i en acabat, continuar amb la conversa civilitzadament, crec que és molt fàcil. Més que res, perquè el fet que tota la trama estigui ficada dintre del tractament burocràtic del cas, et proporciona les eines, per poder externalitzar el que sigui que et fa emfatitzar amb els punts de vista que, aporten totes les parts implicades en el judici.
I per acabar, voldria comentar, que la darrera reflexió de l’advocada de l’acusada, crec que em sembla un xic supremacista. I és en aquesta part, que m’ha fet pensar que, era una opció adequada per un 8M. Ja que en dates com aquesta, almenys a mi m’agrada pensar que la causa del feminisme, no és només de les dones sinó de tota la societat.
 
Fitxa completa, premis i crítiques: 
Una entrevista molt curta amb la directora: