dissabte, 23 de juliol del 2016

THE SHALLOWS. INFIERNO AZUL. Director, Jaume Collet-Serra.

EL CATALÀ INSTAL·LAT A HOLLYWOOD JAUME COLLET-SERRA TORNA A DONAR UNA LLIÇÓ DE CINEMA ENTÈS COM A ENTRETENIMENT AMB AQUEST FILM TREPIDANT AMB TAURÓ INCLÒS. Dit per en Blai Morell al Quefem 15/07/2016.

EUA, 2016.
Duració, 87 minuts.



SINOPSI
En aquest triler, Nancy Adams, busca una platja idíl·lica per fer-hi surf, on va estar la seva mare morta de jove. Allà, patirà l'atac d'un gran tauró blanc. Està atrapada a dos cents metres de la costa, però no podrà arribar-hi, sinó posa a prova tota la seva valentia, el seu enginy, la seva fortalesa i tots els pocs recursos que té al seu abast...


El director, Jaume Collet-Serra.
NÚRIA opina
Si us agrada tenir emocions fortes, aquesta pot ser la vostra pel·lícula... amb un entorn molt més agraït que les històries de vampirs, monstres o zombis.
Un paisatge idíl·lic, un tauró enfadat perquè té intrusos en la seva àrea de cacera, i una dona jove, guapa i valenta que, sap afrontar les adversitats amb intel·ligència.
Per mi, són els ingredients necessaris per passar-ho bé, davant de la pantalla gran , quan només busques entreteniment ben fet i intel·ligent.
El cine té molts registres i per sort a mi m'agrada gaudir de tots, sempre i quan, estiguin ben fets com aquest.
Us la recomano, si esteu en el cas citat abans. He gaudit molt d'aquest espectacle.

MARTINA opina

Una de terror, sang i amb història de fons..., pel meu gust aquesta és una molt bona pel·lícula.
Una noia maca i americana, arriba a un destí tropical, està sola i no té por del mar. Amb aquest viatge, on vol practicar surf, pretén connectar-se de nou i trobar eines per superar el dol de la mort de la seva mare.
Personalment, em diverteix el cinema de terror, l'adrenalina que supures asseguda a la butaca, però no sempre és fàcil trobar-ne de ben fet. Aquest director català, amb un estil en el seu treball clarament de cinema de Hollywood, crec que ho aconsegueix i fa tapar-te els ulls amb les mans, en vàries ocasions.
A l'inici, una mica massa de sang, fins al punt que quasi m'aixeco i espero a la Núria fora de la sala, però, progressivament avança i relata un atac de tauró d'allò més ferotge.
Potser però, si esteu en mode estiu, us agrada el mar i sou porucs, millor que la reserveu per aquest hivern.

En aquest enllaç, trobareu l'útil fitxa que edita els cinemes Verdi:

En aquesta pàgina, de Filmaffinity, hi podeu trobar la fitxa tècnica i artística, una sinopsi molt encertada i algunes frases crítiques que, estan bé:



diumenge, 17 de juliol del 2016

TODOS QUEREMOS ALGO. Everybody Wants Some !! Director, Richard Linklater.

CUANDO HAS PASADO LA BARRERA DE LOS CINCUENTA AÑOS, TIENDES A FIJAR ALGUNOS MOMENTOS DE TU VIDA QUE DETUVIERON EL TIEMPO, QUE TE HICIERON SENTIR LA PLENITUD DEL INSTANTE. EL ARTE PUEDE HACER ESO. EL CINE LO HACE."
Richard Linklater.

EUA, 2016.
Duració, 116 minuts.
Sinopsi
Agost de 1980, els tres dies abans de començar les classes en el seu ingrés a la universitat del jove Jake.
Els joves de “Everybody Wants Some!!”, títol tret d'una cançó de Van Halen, són joves atletes inflats de testosterona, arriben per primera vegada al campus i viuen abans d'entrar a les aules, les seves hores baptismals com a universitaris. Final d'un cicle vital i començament d'un altre, com a trànsit d'expectatives cap a un futur que tenen davant...
Tret de l'artícle de Carlos F. Heredero, “Cuando el presente se hace pretérito”, crítica a la pel·lícula, Todos queremos algo” d'en Richard Linklater. Nº 51 (102). Juliol-agost de 2016.



El director, Richard Linklater.

NURIA opina
Aquesta pel·lícula, malgrat les seves qualitats i el retrat sociològic que fa dels anys 80, d'una determinada generació, de la classe mitjana americana, no m'ha interessat gens. Reconec els seus mèrits que, és una bona pel·lícula i està ben feta, però... res més a dir.
Linklater, a través dels seus propis records, lliga una història molt ben travada, dels dies previs abans de començar les classes, d'uns nois que arriben a la universitat, on iniciaran una nova etapa de la seva vida.
Pel·lícula vista des d'una perspectiva masculina, amb molta testosterona, molta competència i molt desig sexual. Moltes ganes de menjar-se el món tot divertint-se. Desconec fins a quin punt han pogut canviar les coses dins d'aquest ambient... però segurament que hi ha alguns trets que, encara resten iguals.
Film que en el quadre crític de la revista Caimán del juliol-agost de 2016, obté la primera puntuació amb un 8,7, amb tres votacions: Carlos F. Heredero, 8; Carlos Losilla, 9; Carlos Reviriego, 9. Cal remarcar que les qualificacions són totes d'homes i que crec que és essencialment una pel·lícula masculina que, potser als homes pot agradar més.
L'anterior pel·lícula d'en Boyhood, em va encantar i la vaig trobar una obra mestra. La trobareu en històric del blog, 22/9/2014.

MARTINA opina
Richard Linklater és un director que en la seva ultima obra va presentar un experiment cinematogràfic que probablement passarà a la història; Boyhood. Va ser capaç de parlar-nos del pas del temps, amb un mateix protagonista. Rodà escenes de la pel·lícula durant tota la seva infància i joventut, per després posar-les juntes i fer una sola pel·lícula. És a dir, retratant el pas del temps i tot el seu procés, en només tres hores.
Aquesta vegada, en format comèdia, podem veure una història, on també té com a protagonistes una determinada joventut dels Estats Units. Un noi de 18 anys, arriba a la casa on viurà durant els seus anys universitaris en la dècada dels anys 80 i coneix als seus companys d'equip amb qui compartirà casa. 
A nivell de repartiment ens trobem amb moltes estrelles: Blake Jenner (Glee), Ryan Guzman (Jem y los hologramas), Tyler Hoechlin (Teen Wolf), Wyatt Russell (Infiltrados en la Universidad) y Zoey Deutch (Vampire Academy). Tots ells “estupendus”, interpretant una vida al límit, en una època de joia. 

El relat és simpàtic, ja que, es desenvolupa mitjançant una marxa accelerada en tres dies, suposadament els previs a les classes. Amb l'equip que, compartirà casa durant l'etapa acadèmica, espremen els temps al màxim, mentre es mostren els uns als altres i encaixen l'etapa que comencen. 

Personalment m'ha semblat una mica massa i al final fins i tot m'ha molestat la vida d'aquests nois, al meu entendre massa burgesa, despreocupada i immadura. Desconec si el director busca només fer un retrat, entenc que aleshores, ha creat l'estat d'ànim desitjat i per tant el judici, està a les mans de cadascú de nosaltres, però el què per mi és clar, és que, es tracta d'una obra plena d'adolescència que, aflora a tot drap.

Si voleu escoltar el tema del títol de la pel·lícula, dels Van Alen, aquí el teniu:
www.youtube.com/watch?v=fAktV72_nnE 




divendres, 8 de juliol del 2016

FÀTIMA. Director, Philippe Faucon.

França i Cànada, 2015.
Premi Cèsar a la millor pel·lícula.
Duració, 79 minuts.


SINOPSI
Aquest film de Philippe Faucon, reflexiona sobre la difícil integració dels immigrants en el país gal, a través de dos estadis generacionals. El primer, el de Fàtima, una dona de mitjana edat que gairebé no parla francès, que fa tot tipus de feines, per tal que, les seves filles tinguin les oportunitats que ella no ha tingut. I, per un altre, l'ambient en que es mouen les dues germanes, amb molt diferents personalitats, però ambdues amb un complet assentament en la dinàmica d'un país que, consideren com a propi.
Tret de la crítica d'en Joaquín Vallet Rodrigo, “Las nuevas generaciones”, de la revista Dirigido por, juny 2016.





El director Philippe Faucon amb el Cèsar.
NÚRIA opina.
Aquesta pel·lícula que és molt bonica i val la pena veure-la, ens fa una proposta que crec que, s'ha de veure des de la senzillesa i sensibilitat de què ens està explicant. Una història que precisament perquè no té res d'excepcional, ni molt remarcable, seria invisible.
Aquesta història de vida i lluita quotidiana, ens explica quelcom que està passant a tot Europa, encara que la situí a la França actual.
La seva visibilitat gràcies al film, ens permetrà entendre una mica més, una petita part de la complexitat del fenomen migratori avui.
Des del punt de vista cinematogràfic, no hi ha cap filigrana ni visual, ni auditiva que ens permeti allunyar-nos d'un cinema de vida quotidiana ben fet i sincer, però que m'ha resultat una mica avorrit...però que, després de reflexionar-hi, crec que, el film té una clara intencionalitat de que això sigui així.

MARTINA opina.
  
  El guió d'aquesta pel·lícula és interessant. Ens mostra una història actual i on gràcies a dos caràcters oposats, que brillen per la seva màxima esplendor en l'edat juvenil i un mateix origen familiar, ens serveixen per retratar la França d'avui.

  En aquest país, on és sabut, que els immigrants s'han assentat i han criat les noves generacions de francesos, des dels barris de l'àrea metropolitana. La joventut que ens ensenya aquesta realitat viu en entorns tancats, de difícil immersió i bolcats a problemàtiques d'exclusió per raons econòmiques.
  Veiem aquesta història, des de l'òptica d'una mare d'origen algerí qui, separada del seu marit, escriu sobre com viu l'edat adolescent de les seves dues filles de 15 i 18 anys. Una d'elles és aspirant a metgessa i l'altra una rebel (probablement amb causa), però que per el moment no presenta cap aspiració professional.
  A més a més, obtenim una visió feminista, tendre, humanista, serena i plena de notes suggeridores, sobre moltes altres qüestions culturals. Tot i així, pel meu gust, es fa lenta i faltada de la màgia que, poden aportar tots els ingredients d'una bona pel·lícula. Sense dubte, les tres dones protagonistes crec que són la llum de l'obra, però potser podrien haver-ho compassat amb més salsa i hauria sigut un relat complet i més radiant. 

Una SINOPSI crítica.
Fàtima, aprofundeix sobre la realitat de la immigració a França per mitjà del xoc generacional entre una dona magrebí que gairebé no parla francès i les seves dues filles. Philippe Faucon porta a terme una obra d'una sobrietat espartana, on la càmera capta la situació quotidiana d'uns éssers que, es debaten entre els seus orígens i l'entorn social en el qual s'enfronten cada dia.
Tret de la crítica d'en Joaquín Vallet Rodrigo, “Las nuevas generaciones”, de la revista Dirigido por, juny 2016. Versió i traducció pròpies, amb el canvi de dona àrab, per dona magrebí.

ALTRES INFORMACIONS
L'actriu que interpreta el paper de Fàtima, es diu Soria Zeroual, no és professional i és la seva primera experiència en interpretació.
Tret de la crítica D'en Joaquín Vallet Rodrigo, “Las nuevas generaciones”, de la revista Dirigido por, juny 2016. 

Cartellera BARCELONA:


divendres, 1 de juliol del 2016

EL REI BORNI. Director, Marc Crehuet.

Regne Unit, 2015.
Duració, 85 minuts.

Sinopsi
David és un policia antiavalots que, ha rebentat l'ull a un manifestant amb una pilota de goma. La casualitat fa que el manifestant, Nacho, apareixi a casa seva una nit a sopar. Així comença una comèdia àcida sobre la fragilitat de les conviccions i la naturalesa dels rols socials i la recerca de la veritat.
Tret del full informatiu del Verdi i amb traducció pròpia.




El director i guionista Marc Crehuet.
NÚRIA opina.
Aquesta pel·lícula és fantàstica i m'ha agradat molt.
El text és intel·ligent, ocurrent, sarcàstic i molt ben estructurat, per portar-nos cap a un final original i poc esperat. Crec que el guió és el més remarcable d'aquesta obra, ja que tot i que la posada en escena està feta amb cura, pel meu gust resulta més teatral que cinematogràfica.
És d'aquelles obres que et fan pensar i et fan afirmar que amb intel·ligència i humor es pot dir tot i parlar de tot, sense embuts...
Gràcies Marc Crehuet per aquesta peli.
Us la recomano amb entusiasme, encara que no sé si la trobareu en cartellera perquè l'estaven treien.

MARTINA opina.

Tothom qui té una certa cultura dels moviments socials ha sentit a parlar d'aquesta pel·lícula d'origen català. La seva prèvia, va ser una obra de teatre que va fer força soroll. Parla mitjançant una ficció, del problema de l´ús de boles de goma pels antiavalots, per dissuadir els moviments de protesta.
L'obra és interessant, exagera el conflicte portant-ho a un idíl·lic encontre casual i íntim entre el policia i la víctima de l'agressió. Els enfronta en un escenari tancat, on els dos protagonistes d'aquesta situació que, teòricament ve donada per interessos aliens a les seves persones (feina Vs. ideologia), han de comportar-se fredament, per sortir d'aquest cara a cara.
Em sembla un bon tema, potser pel meu gust una mica passat de voltes en algun moment, però amb sentit de l'humor i una mostra del fet que, el seu director, ha aconseguit dir tot allò que li ha donat la gana. Sobretot, felicito el repartiment i a la realització per aconseguir crear un cinema d'aquí, de qualitat i que una vegada més, mostra que tenim gent amb moltes idees al cap i que, poden arribar a tirar endavant els seus projectes, gràcies a un equip de fantàstics professionals.







THE PROGRAM. El ídolo. Director, Stephen Frears.

Regne Unit i França. 2015.
Duració, 103 minuts.


Sinopsi
El ciclista Nord-americà Lance Armstrong va aconseguir set victòries consecutives en el Tour de França, de 1999 a 2005 i també, la medalla de bronze als jocs Olímpics de Sidney a 2000.
Un periodista irlandès, en David Whals, estava convençut que feia servir substàncies il·legals per guanyar. Amb aquesta idea i malgrat els obstacles que li van posar, Whals comença a investigar, per tal de tenir proves sobre la veritat. La demostració, provocarà la caiguda en picat de l'ídol i del mite.




El director, Stephen Frears.

NÚRIA opina.
Aquest és un bon documental, un biopic que, no hauria anat a veure, si no hagués estat perquè la Martina volia veure'l i també perquè admiro el treball i trajectòria del seu director.
Ens narra la trajectòria professional d'un ciclista, Lance Armstrong que, volia guanyar com fos, i ho va aconseguir... de la gloria, fins a caure al forat més fosc i profund.
Interessant retrat del personatge i del món de l'esport d'alta competició i alt negoci.
Aquest film té molts bons elements per reflexionar, un que m'ha interessat en especial és, la relació de dependència dels esportistes, amb unes estructures complexes de negoci de les que, no poden prescindir, ni ignorar. I com aquesta maquinària, legal o il·legalment els obliga a entrar en la seva trama.
L'esport com a espectacle contínuament s'ha d'anar renovant, superant i oferint coses noves i això, com es compagina amb un treball constant i lent, de superació i esforç que, ha de fer l'esportista ?

MARTINA opina.
Realment aquest és un documental que pels meus gustos i sobretot per la seva realització, l'he trobat excel·lent.
El tema és molt interessant, i aconsegueix anar molt més enllà de la mateixa trama. En la que el periodista David Walsh (interpretat per Chris O'Dowd) investiga l'esportista Lance Armstrong (interpretat per Ben Foster) per temes de dopatge.
S'explica la història d'aquest home amb un gran ego però també el rol de la ciència, els mitjans de comunicació, la competència d'altres egos i molt més.
Qüestiona els límits del cos, el fet de buscar maneres de superar-los, de la fama i de fins a quin punt l'esport, és avui dia, un espectacle global i tant buit de valors com allò que no s'analitza amb tots els seus ets i uts.
Una història de càncer, d'èxit, de trampes i d'interessos que s'enfoca sense qüestionar-la. Només aportant tots els seus ingredients perquè sigui l'audiència, qui faci un judici. Al meu entendre té tot això que hauria de tenir un bon documental.
A més, òbviament, com que parla del ciclisme, pels amants d'aquest esport, d'aquesta joguina que, et dóna ales, significa una cita obligada a les sales de cine.

ALTRES INFORMACIONS:
  • Aquest biopic, dirigit per Stephen Frears i escrit per John Hodge (Trance, Trainspoting ), es basa en el llibre, “El set pecats capitals” de David Whals, periodista del Sunday Times que, es va passar tretze anys realitzant la investigació, per tal de demostrar que Lance Armstrong es dopava sistemàticament.
  • A 2012, fou acusat de dopatge sistemàtic, per part de l'Agència de dopatge d'Estats Units. Li van retirar el seu palmarès de ciclista i les set victòries, per dopatge a part de suspendre'l per vida.
  • Armstrong, va admetre, haver utilitzat EPO, testosterona i transfusions de sang per, millorar el seu rendiment.
Enllaç on trobareu els cines de Barcelona on fan la pel·lícula i altres informacions:
http://www.butxaca.com/ca/cine/cartellera/details/the-program-el-idolo/124600