dissabte, 18 de juny del 2016

ALCALDESSA. Director, Pau Faus.

Espanya, 2016
Duració, 88 minuts.
Premi la Biznaga de Plata a la millor direcció documental del Festival de Malaga.


Sinopsi
El documental segueix a la candidata Ada Colau durant un any. Des dels inicis de la plataforma ciutadana fins que, és investida com a alcaldessa. Fa un retrat íntim i personal del personatge.


El director, Pau Faus

NÚRIA opina.
En aquest documental allò que li dóna tota la força i potència és el personatge. Unes imatges descarnades i sense endolcir d'un personatge autèntic de carn i ossos que en aquests moments, és la nostra alcaldessa.
S'ha fet una bona tria,  de les dues centes hores de rodatge... ja té mèrit.
La proposta d'anar a veure aquest documental ha estat de la Martina i a mi m'ha semblat fantàstic, ja que, sento molta curiositat i simpatia per una dona que representa una opció nova, diferent i innovadora de la política, espero que la deixin treballar, tot i que no estan posant-li gaire fàcil.
Com es dedueix del dit, el documental m'ha agradat i m'ha ajudat a conèixer una mica millor a la nostra alcaldessa, a la que desitjo una bona legislatura.

MARTINA opina.

L'actual alcaldessa de Barcelona va fer un camí fins a assumir aquest càrrec únic, inèdit i imprevist.
En aquest documental, ella ens explica com ho va viure en primera persona. A més podem conèixer al detall, tots i cada un dels moments del compte endarrere, on el moviment popular, va haver d'anar assumint responsabilitats. També, és clar, implícitament, ens mostra la gran vitalitat humana de la nostra ciutat: una Barcelona que històricament sempre s'ha mostrat atenta als canvis i convulsa políticament.
El dia d'avui, molts, ja han oblidat aquest fenomen i es limiten a criticar aquesta figura sense valorar l'anomalia del fenomen, la delicadesa del moment i la feblesa de les institucions enteses com a entitats blindades.
En un moment, on sorprenentment, semblava que entre tots intentàvem refer el sistema, va aparèixer de sota la màniga d'algun mag aquesta alcaldessa dialogant, intel·ligent i diferent.
Ara com ara, sense cap dubte, aquesta senyora ha hipotecat la seva militància, però amb alegria, per assumir un rol que, no és gens difícil d'imaginar que deu ser d'allò més carregós.
Molta sort Ada i moltes gràcies per demostrar-nos que gent sincera, pura, coherent i autèntica, també poden assumir responsabilitats polítiques. En un moment on per molts estàvem en un carreró sense sortida i on només veiem "más de lo mismo" entre els electes.





dissabte, 4 de juny del 2016

MAS ALLÀ de las MONTAÑAS. Director, Jia Zhang-ke

Xina, 2015.
Duració, 131 minuts.
Sinopsi
La pel·lícula es divideix en tres parts, situades respectivament en tres temps i en tres formats diferents. En el primer, situat el 1999, una jove i els seus dos pretendents avancen a tentines per un sistema que fa aigües i un altre que comença a despuntar. En el segon, el 2014, un dels homes ha triomfat com a especulador i viu a Austràlia, ha perdut la dona, però no al fill dels dos; l'altre es debat en la seva misèria, i en un exili incert, amb una dona a qui no estima.
En el tercer, dóna un cop d'ull al futur, el fill viu sol amb el pare, lluny de casa seva i s'enamora de la seva professora d'anglès...
Fragment traduit i amb versió pròpia, tret de la crítica d'en Carlos Losilla “Cuando el tiempo se mueve. Más allá de las montañas”.Caimán Cuadernos de cine. 49 (100), maig 2016.



El directot, Jia Zhang-ke.

NÚRIA opina.
Una excel·lent pel·lícula. Ja em va agradar molt l'anterior film d'aquest director, Jia Zhang-ke, “Un toque de violència”.
Tant l'anterior pel·lícula com aquesta, ens dóna la visió a través d'uns personatges, del descontrolat creixement de la Xina. Els seus personatges se'n veuran afectats des de diferents flancs.
Una visió de l'entorn on viuen els personatges, completa la visió de la Xina, tant en aquesta pel·lícula, com en l'anterior.
L'estructura d'aquesta pel·lícula és molt curiosa, està dividida en tres parts, la primera el 1999, la segona el 2014 i la tercera el 2025. Passat, present i futur, això permet veure l'evolució dels tres personatges en el temps i en l'espai. Un canvi de format que correspon al de les èpoques mencionades reforcen la narració temporal. La música en aquest film també és un component fonamental que serveix per marcar el ritme de la narració i per puntualitzar l'esperit temporal d'aquesta.
Una pel·lícula intensa i completa que, informa, commou i et fa reflexionar. Amb uns personatges que només poden ser com són i els pot passar allò que els passa, dins d'un context d'una Xina tal com és avui.
No us la podeu perdre.

MARTINA opina.
De Jian Zhang-Ke, considerat com un dels millors directors asiàtics contemporanis, ja havíem vist un impressionat recull de relats, “Un toque de violencia”, 2013 que, crec que difícilment et deixa indiferent. Motiu pel que, tant la Núria com jo, teníem ganes de veure aquesta darrera pel·lícula seva.
L'obra es descriu com un intent del director de representar el temps. Amb tres relats que succeeixen en tres dècades diferents, podem conèixer tant els diferents moments, com uns escenaris canviants que, condicionen les vides d'aquelles mateixes persones que s'hi relacionen en moments vitals varis.
Xina és un país llunyà, culturalment molt característic, té ciutadans d'origen xinès repartits per tot el món, això incrementa l'interès que allò que passa.
Personalment no sóc molt fan d'allò que em queda lluny, ni d'allò que no entenc. Cada cop, més senzillament em limito a gaudir d'allò que em queda a l'abast. Vull dir que, el cinema d'aquella part del món, sincerament no és fruit de la meva devoció.
Però, aquesta sí que crec que és una d'aquelles propostes de la cartellera que segur que els amants del cine no es poden perdre. Al meu entendre, ho té tot: bones històries, un fons amb molt de contingut, un treball impressionant en jugar amb els diferents temps, amb formats d'imatge diversos, bons actors i una mirada molt critica al món, la simbologia dels patrons culturals i les classes socials.
Per acabar-ho de fer rodó hem sopat uns farcellets xinesos boníssims a un peculiar restaurant casolà: “El Nanit”. Final també, molt recomanable!
https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g187497-d2058816-Reviews-Bar_Nanit-Barcelona_Catalonia.html