EL
FILM ABORDA AMB DELICADESA, LA TRAGÈDIA D'AQUELLS QUE HAN ESTAT
EDUCATS EN UNA IDEOLOGIA EXCLOENT, PREDICADA PER UN LÍDER
CARISMÀTIC, PERÒ HAURAN D'APRENDRE A VIURE EN DEMOCRÀCIA.
Escrit
per Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.
EL
DARRER FILM DE FATIH AKIN TORNA AMB LA SEVA MIRADA AL NAZISME, AQUELL
QUE ES NEGA A RECONÈIXER LES FERIDES PRODUÏDES, UN NAZISME
RANCUNIÓS I CRUEL EL GUIÓ NO ES CONFORMA A EXPLORAR LES CONSEQÜÈNCIES
DE L'ASSIMILACIÓ DE LA DOCTRINA NAZI, ADOPTA EL PUNT DE VISTA
INFANTIL PER REDESCOBRIR-LO PER MITJÀ D'UNS ULLS INNOCENTS QUE
ENCARA NO COMPRENEN LA MAGNITUD DE LA CRUELTAT DEL NAZISME.
Escrit
per Anna Jiménez Pita per Caimán CdC, maig de 2026.
SORPRÈN
QUE FATIH AKIN, UN DIRECTOR D'UN CINEMA RABIÓS, AMB TÍTOLS COM
“CONTRA LA PARED” O “SOUL KITCHEN”, HAGI FET UN DRAMA TAN
SERÈ, DIÀFAN I RECREAT EN LA BELLESA DE LA NATURALESA, SUBTIL I
MATISAT, COM AQUEST.
Escrit
per Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.
Guió,
Fatih Akin amb Hark Bohm, sota els records d'infantesa de Bohm.
Alemanya,2025
Duració,
93 minuts
SINOPSI
Primavera
de 1945, final de la Segona Guerra Mundial. El pare de Nanning, com a
alemany i nazi està lluitant a la guerra, ha enviat a la família a
refugiar-se fora de la ciutat de Munich a Amrum, l'illa alemanya de
referència a la família des dels seus ancestres. Nanning,
brillantment interpretat per Jasper Billerbeck, està entrant en
l'adolescència i està intentant comprendre el món adult, no ho té
fàcil.
Inspirat
en el text de Juan Pando a Fotogrames, maig de 2026.
El director, Fatih Akin.
NÚRIA
opina
Penso
que aquesta és una pel·lícula sobre un tema horrible i antipàtic
de tractar, el nazisme, però que està de rabiosa actualitat, perquè
sembla que la follia occidental camini cap a una aversió cap
l'altre, fabricada per obtenir capteniment i submissió a les
prerrogatives del capital, cada vegada menys repartit i amb menys
responsabilitats.
Tractar
aquest tema des de la innocència, és una bona perspectiva, perquè
d'innocències n'hi ha de moltes menes, però la d'un nen que està
en un lloc i amb un context familiar, és la més pura, ja que, les
poques coses que pot triar són les que el podran definir com ésser
humà i en aquest cas, el nen té llum i decideix coses que el
determinen com a tal: viu interessat per l'entorn, naturalesa i
humans, vinculant-se amb ells en funció de les percepcions que rep
pels seus actes, així va descobrint un món d'adults molt complex,
més enllà de les aparences de la vida quotidiana. Molt bella i
interessant, aquesta faceta de reflexió ètic-moral, per mitjà dels
sentiments i percepcions d'un nen de dotze anys.
Des
del punt de vista cinematogràfic, és una posada en escena molt
bella i estètica amb una llum molt metafòrica, que esdevé el punt
de melangia i misteri necessari, per acomodar-se al tema històric
tractat.
Penso
que quan la treguin de la pantalla gran i les sales caldrà
recuperar-la, però recomano molt veure-la en pantalla gran, per
captar tota la seva bellesa plàstica.
Àmpliament
recomanable.
MARTINA
opina
La
Bellesa d'aquesta història crec que està a mostrar la natura,
ensenyant aquest indret com a mirall del qual som, sobretot del que
aprenem. Tracta de la història del nazisme un cop més, però des de
l'aïllament d'aquest ancoratge isolat, abordant amb molta poesia com
una criatura li toca néixer en un entorn de què inevitablement
forma part, que no ha escollit.
Tot
i que ens costa triar per la nostra sessió setmanal de cinema
aquesta temàtica, perquè li han donat tantes voltes que sembla que
no puguin aportar-nos més elements en els quals pensar, aquesta crec
que val la pena veure-la a la pantalla gran. Al final, sempre veus
que no hi ha repetició, suposo que mai serà suficient i la mirada
de cada individu és única.
Aquesta
diria que ho és des d'un lloc molt estètic, amb la puresa d'una veu
narrativa infantil que broda el paper d'un menut allà ficat en un
món que no comprèn, defensant amb elegància una situació que
sembla que no hi passi res, sense imposar-nos avorriment perquè va
fent.
Crítiques, informacions i filmografia del director:
UN
RETRAT ÍNTIM SOBRE EL DOL, LA MEMÒRIA I EL RACISME SISTÈMIC QUE
ACOMPANYA DURANT CINC ANYS A LES VÍCTIMES DE L’ATAC RACISTA DE
HANAU.
Sessió que forma part de la Secció Oficial - Visions de la
programació de la 29.ª edició del DocsBarcelona.
Tret
de la informació donada al Zumzeig, en el marc de festival DOCS
Barcelona 2026.
Direcció:
Marcin Wierzchowski
País:
Alemanya
Any:
2025
Durada:
132’
SINOPSI
El
film relata l’atac racista de Hanau (Alemanya) del 19 de febrer de
2020 des de la mirada de supervivents i familiars. Nou joves van ser
assassinats per no semblar “alemanys”. Durant gairebé cinc anys,
el director segueix el dol, la lluita pel reconeixement i la recerca
de pertinença dels familiars i amics de les víctimes al seu propi
país.
Tret de la informació donada pel festival i editada al Zumzeig
El director del documental, Marcin Wierzchowki
NÚRIA
opina
Versió
que no se centra ni en els esdeveniments ni amb els protagonistes
executors assassins d'aquest. No hi ha cap raó, ni justificació
moral per cometre un assassinat, però hi ha raons que ultrapassen el
concepte d'humanitat i se situen en el territori de l'animalitat
embogida... Aquest forma part d'aquest territori del mal i el mal va
més enllà de la pèrdua d'unes persones innocents que, un cop algú
als ha sostret la vida injustament, les persones estimades hauran de
gestionar el seu dol i el dolor que aquest els provoca. El documental
va d'això i ens fa una bona reflexió sobre com cada persona, cada
cultura i cada govern, assumeix les seves responsabilitats i gestiona
aquesta dolorosa situació.
Molt
encertada i sincera aquesta mirada.
Vaga
la pena buscar-lo i veure'l, ja que, aquí no es gestiona ni
promociona, la por a l'altre, ans al contrari, les excepcions poden
ser molt doloroses i tristes, però no han de ser la regla. La regla
ens fa entrar en la justificació de l'estat d'excepció permanent i
en la clausura de la democràcia, sota aquesta justificació.
Hem
d'estar atentes a que no ens donin gat per llebre.
MARTINA
opina
Aquest
documental crec que és necessari, potser la pandèmia de la COVID
ens va despistar, deixant allà aquests fets dels quals parla com a
una desgràcia més dels que -almenys jo- no en sabia prou.
A
mi personalment m'ha semblat rellevant, sensible per com en registra
el que considera i gens morbós malgrat i ensenyar-ho tot. Parla de
com aprenem de la ràbia, explica la por i ensenya els processos
d'acompanyament als familiars de les víctimes dels atacs racistes de
Hanan el 2020.
Aquesta
forma d'entrar-hi, tot fent xup-xup, seguint de prop el que el govern
va fer amb les famílies, procurant mostrar una part de la nostra
història recent, ajuda a reflexionar en com les societats
evolucionen conseqüents en cada context.
EL
DIRECTOR COLOMBIÀ SIMÓN MESA SOTO HA TRIOMFAT EN FESTIVALS AMB LA
SEVA TRAGICOMÈDIA SOBRE UN HOME PATÈTIC QUE ES CONSIDERA UN GRAN
ARTISTA MALGRAT TOT EL CONTRADIGUI. UNA FAULA LLETGISTA
PROTAGONITZADA PER UN ANTIHEROI, UBEIMAR RIOS, UN ACTOR NO
PROFESSIONAL QUE FA DEL FRACÀS UN ESPECTACLE HILARANT.
Escrit
tret de Fotogrames, març de 2026.
RECONCILIA
A L'ESPECTADOR AMB LA QUALITAT XAMÀNICA DE L'ART I DE REBOT AMB
L'EQUÍVOCA NATURALESA DE L'ÉSSER HUMÀ.
Escrit
per Pablo Vázquez, per Fotogrames, març de 2026.
EN
UN PAÍS ON NOMÉS PODEM ACCEDIR A L'ART, -DIGUES POESIA, DIGUES
CINEMA-, MOLT POQUES PERSONES, QUI EXPLICA LES HISTÒRIES DELS
ALTRES?, QUI OSTENTA LA LEGITIMITAT DE LA MIRADA.
Caimán
Cdc. Marc de 2026
Director,
Simón Mesa Soto
Guió, Simón Mesa Soto
Colòmbia,
Alemanya, Suècia, 2025
Duració,
123 minuts.
SINOPSI
Òscar
és un poeta fracassat que no vol renunciar a la seva vocació.
Envellit i alcoholitzat, troba entre els seus alumnes, una noia
Yurlady que vol convertir en la seva deixebla.
Escrit
tret de Fotogrames, març de 2026.
El director, Simón Mesa Soto
NÚRIA
opina
Estrany
film i estranya història que, potser et desagrada, com és el meu
cas, però enceta moltes preguntes per reflexionar i és una proposta
original i creativa.
Hi
ha persones que els ha agradat molt.
Vaga
la pena veure-la.
MARTINA
opina
Agraïda
que el cinema remogui les banderes d'allò que creiem, crec que amb
aquesta proposta simplement hem transitat per aquesta història fosca
i decadent, tota l'estona a l'espera que en alguna instància
arribéssim al diàleg que no ha succeït. Francament, esperava que
el relat digués, ens ensenyés la raó del qui l'explica. Declaro
però, que aquesta part a mi no m'ha significat, el silenci en aquest
sentit m'ha semblat absolut.
Pel
meu gust és una història dura, cansada, que almenys s'endú als
personatges cap a altres destins. Passa, però per un fons que no
s'explica, almenys a mi no m'ho justifica prou.
En
resum, reflexionant, em sembla que no he entès el paral·lelisme
entre la poesia, com a motor d'una persona, amb la cancel·lació
morbosa de la mateixa sucumbida en l'alcoholisme descontrolat.
SEGONS
ARISTÒTIL, EL CARÀCTER DRAMÀTIC HA DE REPRESENTAR, ENTRE ALTRES
QUALITATS, UNA LÒGICA COHERENT, DE MANERA TAL QUE, UN PERSONATGE
PODRÀ COMPORTAR-SE DE MANERA INCONSEQÜENT, SEMPRE QUE LES SEVES
ACCIONS SIGUIN CONSEQÜENTMENT INCONSEQÜENTS.
Escrit
per Miquel Jonás Zafra, en la seva crítica per Caimán CdC, març
2026.
L'ORIGINALITAT
DE JENSEM RAU EN LA SEVA HABILITAT DE COMBINAR GÈNERES I TONS, A
PRIORI, INCOMPATIBLES AMB UNA ORGANICITAT DIGNA D'ELOGI.
Escrit
per Miquel Jonás Zafra, en la seva crítica per Caimán CdC, març
2026.ENCARA
QUE ELS PERSONATGES ENS SEMBLIN MOLT ABSURDS, EN LES SEVES
MOTIVACIONS, NO SÓN RES MÉS QUE, UNA ORIGINAL MANERA DE PLASMAR EL
CAMÍ QUE SEGUEIX CADASCÚ A L'HORA D'AFRONTAR LES DIFICULTATS,
JUGANT EL TÍPIC DILEMA, ESBRINAR QUI ESTÀ MÉS BOIG EN EL MANICOMI
QUE ÉS LA VIDA.
Escrit
per Fran Chico en la seva crítica per Fotogrames, març de 2026.
Guió,
Anders Thomas Jensen
Dinamarca,
Suècia, 2025
Duració,
116 minuts
SINOPSI
Anker,
un exconvicte, busca els diners que va robar fa deu anys, abans
d'entrar a la presó. Manfred, germà d'Anker i amb un desdoblament
de personalitat, és l'únic que sap on són els diners.
L'ACTOR
DANÈS MADS MIKKELSEN POSA A PROVA LA SEVA VERSATILITAT EN EL ÚLTIMO
VIKINGO, UN CÒCTEL DE TRILER I SÀTIRA NEGRA, CARREGAT DE VIOLÈNCIA,
COR, I INCORRECCIÓ.
Escrit
per Manu Yañez, Festival de Venècia, per Fotogrames, març de 2026.
El director, Anders Thomas Jensen
NÚRIA
opina
Aquesta
és d'aquelles pel·lícules que el record et va reconciliant amb
ella i cada vegada li vas veient més encerts i qualitats. Això és
just allò que m'ha passat.
Les
imatges estan prenyades de violència evident i a vegades explicita,
però aquest no és el tema del film. Podríem pensar que, vol
mostrar una realitat que a vegades en si mateixa és violenta, però
que aquesta de cap manera vol tapar una altra realitat que queda
soterrada i que cal anar fent surar a la superfície, que és molt
més complexe i complicada i que hi ha per sota i que no veiem, ja
que, quedem tan col·lapsades per aquesta, que ja no la podem, ni
volem veure-la.
Un
film amb moltes capes i molts registres que barrejats poden
confondre'ns, però amb un valor i un qüestionament darrere
interessant i important.
Només
pels que tenen bon sentit de l'humor i poden passar de les evidències
per anar a furgar, per desvetllar altres coses.
MARTINA
opina
El caminar d'aquest film
crec que és pura fantasia, cada personatge es pot estirar, totes les
històries paral·leles són úniques. Em sembla molt brillant, com
et distreus amb cada detall, el destí arriba, quan després de tot
és només una cosa més.
Em passa que amb el
nòrdic, suposo que per distància cultural i falta de comprensió
del seu codi de sàtira, és que tot sovint em dol la seva acidesa
trista. Però aquesta història diria que trenca amb tot, ha començat
que em semblava previsible, amb delicadesa, et fa anar en la
profunditat absoluta, tant rius com plores.
Segur que no és per
tothom, hi ha escenes molt radicals, tot i això, crec que qui vulgui
gaudir d'una adaptació brutalista d'una fabula infantil, aquesta és
una proposta original i molt encertada en el temps que corren.
EXPLORA
LA FRONTERA POROSA ENTRE LA CREACIÓ I LA VIDA I ES PLANTEJA UN DUBTE
ÈTIC FONAMENTAL: TINC DRET A FER SERVIR EL DOLOR DELS ALTRES PER
ESCRIURE LES MEVES HISTÒRIES?
Escrit
per Laura Pérez en la seva crítica a Fotogrames, març de 2026.
ALMODÓVAR
S'ENTREGA A AUTOFICCIÓ EN UNA REFINADA I INOBLIDABLE PEL·LÍCULA
SOBRE LA MORAL DELS AUTORS(...)COMPTE AMB UNA ESTRUCTURA PRODIGIOSA I
ORIGINAL(...)UN IMMENS JOC METACINEMATOGRÀFIC.
Dit
per Pepa Blanes, Cadena Ser, abril de 2026.
HE
GAUDIT MOLT RETRATANT AL DIRECTOR COM UN NEN MALCRIAT, EN EL QUE SE
LI PERMET TOT PER LA CREACIÓ.
Paraules
de Pedro Almodóvar, recollides en una entrevista per Juan Silvestre
a Fotogrames, març de 2026.
Guió,
Pedro Almodovar
España,
2026.
Duració,
111minuts.
SINOPSI
Elsa
és una directora de publicitat que la seva mare mor durant un pont
del mes de desembre. Troba refugi en la feina, però això no és res
més que una fugida cap endavant. Treballa sense parar i no fa el
dol. Fins que una crisi d'ansietat l'obliga a parar i imposar-se un
descans. Viatge a Lanzarote amb una amiga seva. Narra la història
d'aquests tres personatges i alguns altres i paral·lelament a la
dels guionista i director de cine Raúl Duran.
Versió
resumida del full informatiu del Verdi.
El director, Pedro Almodóvar
NÚRIA
opina
A
parer meu, un film molt ben brodat, en la filmografia d'un director
de qui soc una fan des dels seus inicis- no hi ha cap film seu que no
hagi vist- uns m'han agradat més i altres menys, però en tots hi
trobo qualitats. El seu darrer film abans d'aquest, La habitación de
al lado”, em va agradar, però, potser és un film massa depurat i
fred i excessivament esteticista. Això ho he pensat, després de
comparar-lo amb aquest últim.
Aquest,
però, no té res a veure, és una pel·lícula fresca, rescata la
seva ironia que s'aplica a ell mateix com a creador i director, cosa
que és d'agrair i que demostra la seva maduresa com a director i
com a persona.
L'eix
vertebrador de la història no té res d'original- director que
escriu un guió i mentre se submergeix en a seva història i li va
donant voltes, a la seva vida van passant coses que li donen idees,
però la història que escriu s'independitza i crea la seva pròpia
realitat en la vida del que escriu i en la ficció que aquest està
creant.
Reflexió
sobre el metallenguatge creatiu que agafa la seva dinàmica pròpia.
La
manera en què Almodóvar ha vertebrat la vida i ficció per afrontar
els canvis que la mateixa creativitat imposa és original i
intel·ligent. La forma com ell ha sabut narrar-ho, és on rau la
seva mestria.
MARTINA
opina
El
caràcter únic de les peces d’art d’aquest director, fa que
històries aparentment banals i amb temes elementals siguin amples,
lluminoses i sobretot profundes. Tot amb molt d’humor. M’adono
cada vegada que no puc fer cap comentari més enllà d’elogiar el
talent d’aquest senyor, confesso que en soc una fervent admiradora.
Aquí
amb un repartiment, com sempre, aparentment només ple de bellesa
parla de la ficció, de l’amor i que es nodreix la creació. Crec
que un cop més admet que simplement parla d’ell, de la seva
preocupació com a artista reconegut que té moltes probabilitats de
ja haver fet la seva gran obra mestra, d’un individu que transita
per aquest altre episodi de fer les coses bé, destacant però sense
poder concebre cap cosa excepcional.
Em
diverteix totes les referències amb les quals juga, l’enginy per
fer broma dels clixés, de com parla amb clau d’humor de la gent de
la cultura espanyola. És evident que treballa amb equips amb molt de
talent, tot i més està més que cuidat. Un cop més hem gaudit del
qui sap fer semblar simple, una història connectada del tot amb la
complexitat dels éssers pensants.
VALÉRIE DONZELLI "DECLARACIÓ de GUERRA" REFLEXIONA SOBRE L'UBERITZACIÓ DEL TREBALL, EN UN MÓN ON EL VALOR DE LA PERSONA ESTÀ CADA COP MÉS LLIGAT A LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR DINERS.
Un fotograf consolidat ho deixa tot per dedicar-se a la seva veritable vocació l'escriptura. Incapaç però de guanyar-se la vida, es veu obligat a fer feines precraries per sobreviure.
Programa del D'A Barcelona, 2026.
NÚRIA opina
(En construcció)
MARTINA opina
Anar al d'A sempre és una bona opció, a més val la pena l'ambient, ja s'olora primavera a la ciutat. La tria de la Núria d'enguany, crec a més que ha estat ben encertada.
En particular aquesta proposta es tracta d'una adaptació de l'autobiografia homònima de Franck Courtès, considerat un dels millors llibres de la temporada literària del 2023.
El relat, lleuger, t'atrapa de seguida. Senzillament, camina ensenyant la vida d'un home dinàmic, que deixa una carrera exitosa en la fotografia, per poder dedicar-se al que desitja. Per escriure ha de ser autosuficient, lluny dels dos fills ja grans i de la dona de qui s'ha separat amb qui manté contacte, fa tota mena de treballs precaris que troba mitjançant una plataforma que el posa en contacte amb persones que ofereixen feines domèstiques.
El personatge evoluciona sense focs artificials, però pel meu gust amb art, capbussant-se en situacions particulars content. Crec que mantens l'interès naturalment, ja que tot que la història és clarament inversa, el desig que l’ocupava a ell, t'envaeix magistralment. Fent-he participar, d'alguna manera, en allò que d'entrada era només seu.
OLIVER
ASSAYAS, AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'ESCRIPTOR EMMANUEL CARRERE, DONA
FORMA CINEMATOGRÀFICA A UNA DIFÍCIL NOVEL·LA-ASSAIG, EL SEU
OBJECTIU ÉS MOSTRAR LES ESTRATÈGIES DEL PODER D'UNA RÚSSIA QUE VA
RETORNAR EL PODER CENTRAL A L'ESTAT PER SOBRE DEL PODER DEL CAPITAL.
Escrit
per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.
CAL
DESTACAR L'HABILITAT QUE TÉ ASSAYAS PER DISSECCIONAR LES ZONES DE
PENOMBRA DEL CONTEMPORANI(...)POSA EL SEU INTERÈS PER LA MEMÒRIA
POLÍTICA AL SERVEI D'UNA CRÒNICA INCISIVA SOBRE L'ASCENS DE
VLADIMIR PUTÍN A LA CATEGORIA DE GRAN MALVAT DEL NOSTRE TEMPS.
Escrit
per Manu Yáñez, en la seva crítica per Fotogrames, març 2026.
SOTA
LA BATUTA DEL CINEASTA FRANCÈS OLIVER ASSAYAS, BARREJA REALITAT I
FICCIÓ, PER RETRATAR L'ASCENS AL PODER DE VLADIMIR PUTIN, EMBLEMA
D'UNA NOVA POLÍTICA POPULISTA QUE MENYSPREA EL CONCEPTE DE VERITAT.
Escrit
per M.Faber des del Festival de Venècia, per Caimán CdC, marc de
2026
Guió,
segons novel·la homònima de Giulano Da Empoli. Oliver Assayas i
Emmanuel Carrère.
França,
2025.
Duració
156 minuts
SINOPSI
En mig del caos postsoviètic dels anys 90, el jove Vadim Baranov (Paul Dano) comença a forgar-se un camí com artista i productor televisiu. La seva elocuència i connexió amb les altes esferes, el porten en convertir-se de la nit al dia en l'assessor d'un agent de la KGB, amb un brillant porvindre: Vladimir Putin (Jude Law). Des de l'entranyes del poder ambdos donaran forma a la nova Rússia, difuminant els límits entre veritat i mentida.
Filmaffinity, traducció del blog.
CONTEXT
HISTÒRIC
La
pel·lícula fa un recorregut per alguns moments claus per entendre
la Rússia actual, com l'enfonsament del submarí Kursk l'agost de
2000, la guerra de Txetxènia o l'annexió de Crimea. El resultat és
una pel·lícula brillant amb un discurs que cau amb alguns excessos
evitables.
Escrit
per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.
El director, Oliver Assayas
TRAJECTÒRIA
D'OLIVER ASSAYAS
Oliver
Assayas té capacitat per sintetitzar de forma eficaç escenaris
geopolítics d'alta complexitat; ho va fer amb l'esvalotat panorama
de la Guerra Freda amb la trepidant minisèrie “Carlos” (2010) i
en la més discreta “La red avispa”(2019)(...)
El
(2002) quan Internet feia els primers passos, “Demonlover”(2002)
va posar l'atenció en la circulació de pornografia i en els ocults
interessos financers en la xarxa de xarxes, mentre que en “Personal
Shopper”(2016) va perfilar el vuit existencial d'un món lligat de
mans pel materialisme capitalista.
Escrit
per Manu Yáñez, en la seva crítica per Fotogrames, març 2026.
NÚRIA
opina
Interessant film que dona
una visió- si més no, occidental- sobre la política Russa d'un
moment determinat, on es gesta la pujada al poder de Vladimir Putin,
actual i encara, líder soviètic.
Per
qui es pensés que era un simple titella de l'oligarquia russa, i per
això va arribar al poder, queda clar que va ser una bona elecció,
però allunyada de les seves intencions primeres i interessos.
El
film té una estructura més novel·lística que cinematogràfica, i
les actuacions més teatrals que cinematogràfiques.
Malgrat
tots aquests inconvenients que el fan més una obra amb un interès
històric més que res, està ben narrada i et dona una visió de
Rússia, si més no diferent. Com que no jutja i allò que fa és
narrar i explicar-se més que res, a través d'un personatge
transcendent, però sempre a l'ombra, com li cal a un bon assessor.
Et permet configurar la teva opinió sobre els esdeveniments.
Film
per les persones que els interessa la política i la història, sense
càtedra i potser també, pels que no.
MARTINA
opina
Aquesta
versió cinematogràfica de la novel·la de Giuliano da Empoli
(2022), que narra l'ascensió de Vadim Baranov, principal assessor de
Vladimir Putin, cavalca a ritme literari mentre et submergeix en la
ment extravagant d'una figura que sense dubte té pes conèixer.
Crec
que et permet entendre el rerefons d'una ideologia, capbussar-te en
aquell moment, pots entrar en la història recent des de la porta del
darrere.
Per
mi vaga la pena, diria que, és part important del dia a dia actual.
A més planteja una mirada particularment detallada de l'evolució de
les idees, reflexiona del paper de la veritat, de l'ús deliberat de
la mentida.
En
la novel·la “El mago del Kremlin”, l'escriptor i antic
diplomàtic Giuliano Da Empoli crea un personatge de ficció anomenat
Vadim Baranov per portar a terme una mena d'assaig ficció documental
sobre els últims anys de la història russa, centrant-se en el
procés de creació de la figura de Vladimir Putín. Baranov és un
director de teatre avantguardista, un especialista en reality shows
televisius que porta a la pràctica una cínica visió dels
mecanismes de poder per ajudar a configurar la figura d'un nou tsar,
Putin. L'eix de la seva política consisteix en a aconseguir que,
Rússia no es converteixi en la Disneyland dels oligarques de l'era
Yeltsin, per tornar al país la vocació nacionalista i la
verticalitat de l'Estat.
Escrit
per Àngel Quintana per Caimán CdC, març de 2026.
S'ALLUNYA
D'UN POSSIBLE SENSACIONALISME I SENSIBLERIA FÀCIL, PER ERIGIR-SE EN
UNA SÒBRIA CRÒNICA D'UN GRAN DESASTRE DE LA NATURA, DES DEL PUNT DE
VISTA DE LES SEVES VÍCTIMES, ELS SEUS FAMILIARS I ELS RESCATADORS.
PER
AMANTS DE LES APARATOSES HISTÒRIES REALS, TRACTADES AMB TACTE.
Paraules
de Pere Vall. Fotogrames digital 18/02/2026.
Guió, Danielle Scheif, basat en la novel·la Jordi Cruz.
España, 2025.
Duració, 116 minuts.
SINOPSI
El 30 de desembre de 2000, un grup d'amics surten amb esquis de muntanya per pujar al Balandrau, el Pirineu. Fa bon temps i sembla que tot anirà bé, en questió de minuts el temps canvia sobtada i imprevisiblement. Un vent salvatge, el torb, arriba i ocasiona una de les pitjors tormentes de la història d'aquell indret.
Res pitjor que anar a veure un film tràgic en un moment personal on els esdeveniments de la metereologia t'han colpit fa poc i encara estàs recuperant-te de l'ensurt.
Aquests, ha estat el meu moment...
Aleshores m'ha sigut impossible gaudir de la narració assossegadament i en aquestes circumstàncies, se'm fa difícil tenir alguna opinió mínimament fiable.
Conclusions, la muntanya és bonica i pot ser molt perillosa i cal tenir aquesta consideració abans d'abordar qualsevol aventura en ella. Els equips de rescat fan una tasca que no seria possible si les persones que l'executen no tinguessin una preparació adequada per fer-ho i una vocació i voluntat de servei lloable. En aquesta tasca es fa imprescindible el treball d'equip i la col·laboració entre diferents equips. Gràcies, a totes aquestes persones que posen en risc la seva vida per rescatar a persones que han anat simplement a gaudir de la muntanya, i per això hem de ser molt curosos amb allò que decidim fer, no només posem en risc la nostra vida, sinó també la de les persones dels equips de rescat.
MARTINA,
opina.
Per
mi és una proposta per tots els públics i encertada per moltes
raons. Primer perquè els fenòmens meteorològics extrems es donen
cada vegada més freqüència, està bé prendre consciència. A més
i atès que, conèixer la bellesa de que forma part del nostre entorn
proper ens construeix i ens fa molta falta.
En
poques paraules diria que aquesta proposta és molt catalana, enfoca
sobretot les conseqüències entorn d'una tragèdia, conscient de què
vol mostrar. L'estil confessa aquesta realitat particular nostra, la
que posa la família i els valors al centre, reduint aquesta aroma de
món fred que arrossega la globalització.
Crec
que l'estructura narrativa és molt original, la història del què
va passar és coneguda així que això s'explica de pressa, explora
doncs el pànic i el panorama des d'una altra mirada.
NO
BUSQUEU CAP OSTENTACIÓ ESTILÍSTICA NI POSES D'AUTOR IMPOSTADES: TOT
ÉS ENGANYOSAMENT SENZILL, TRANSPARENT, ORGÀNIC EN EL TRANSCURS
D'AQUESTA ARRABASSADORA OBRA MESTRA, ON L'EMOCIÓ SURT DE L'INTERIOR
DELS PERSONATGES, DE LA VERITAT AMB ELS QUE ELS RETRATA LA CÀMERA DEL
CINEASTA, PERÒ TAMBÉ D'UN INTENS, LLARG, SUBTIL I RIQUÍSSIM
TREBALL DE MUNTATGE, CAPAÇ DE CREAR FLUÏDESA EN LES TRANSICIONS I
RESSONS SOTERRATS DE SUGGERENTS RESSONÀNCIES.
Calos
F. Heredero. Escrit i tret de Caimán CdC, digital Crònica de St.
Sebastían 9/9/25.
PRODIGIOSA
(...) UN CANT A LA VIDA I A LA RESISTÈNCIA DELS MARGES (...) GUERÍN
MAI ES MOSTRA ALIÈ LA LA MEMÒRIA CINEMATOGRÀFICA, MALGRAT LA VIDA
ATZAROSA I ESTRANYA, ÉS EL VERITABLE ART (...) PURA POESIA I
RESISTÈNCIA.
Elsa
Fernández-Santos. Diario El país. 13/02/2025.
Guió,
José Luís Guerin
Duració,
122 minuts
Documental
España, 2025.
Premi especial del Jurat, Festival de St. Sebastià 2025.
SINOPSI
Vallbona
és un barri de l'extraradi de Barcelona aïllat per un riu, vies de
tren i autopistes. És un barri perifèric que, viu el trànsit entre
el món rural i l'urbà, preservant formes de vida eradicades del
centre i on coexisteixen les cases dels primers migrats, qui van
arribar després de la postguerra i els nous blogs de la ciutat
dormitori on es concentra la nova migració, convertint aquest humil
racó de la ciutat en una veritable aldea global. Una memòria
gestada per les lluites veïnals. “Històries del buen valle” és
una suma d'imaginaris, de conflictes socials, generacionals i
identitaris, urbanístics i ecològics; però també una mirada
reposada i humanista sobre el món actual.
Tret
de Fimaffinity.
El director, José Luís Guerin
NÚRIA
opina
Una
pel·lícula feta des d'una mirada èticament impecable de respecte,
estimació i confiança amb l'altre sense esquerdes, en un moment on
certes generalitzacions no ens ajuden gens a tenir aquesta mirada cap
els nostres congèneres.
Feta
amb una professionalitat cinematogràfica impecable.
Una
petita joia del documental, intimista.
Una
microvisió del món que ens permet generalitzar des de la confiança
i respecte a l'altre.
Crec
que és un film que és molt important veure'l el cinema per donar-li
el reconeixement i el valor que té.
Gràcies,
José Luís Guerin
MARTINA
opina
Vallbona
s’explica des de la virtuosa mirada de José Luis Guerín,
mitjançant un documental que ensenya la vida de la seva gent, fent
d’altaveu sobretot de les persones més joves així com dels més
ancians.
Passant
pel què podria haver sigut, el què és i el que fan que sigui, et
submergeixes en molts universos paral·lels, tots units per
l’aïllament inevitable que procuren tots els eixos viaris d’aquell
entorn, d’ara i d’abans.
Un
barri que es mostra orgullós, que valora ser un què i sobretot que
humilment fa pinya. Amb la suma d’imaginaris el relat et fica en
cada història, transita per les identitats que el constitueixen, no
evita mostrar-ne els conflictes. Per mi un plaer per gaudir-ne sense
esperar que passi res, amb ganes d’entrar en una panoràmica
intimista, cavalcant amb fantasia i sobretot amb la picardia amable
del qui vol proposar una concepció humanista del veïnat.
POTSER
EL MÈRIT DE FRONTERA ESTÀ EN ELS MATISOS I L'INTANGIBLE. RESULTA
INTERESSANT LA PORCIÓ DE TEMPS QUE RETRATA. LA GUERRA CIVIL S'HA ACABAT
I TOTES LES FERIDES SUPUREN. LA GUERRA CIVIL ESTÀ EN MARXA I ARRIBEN
REFUGIATS JUEUS A ESPAÑA, FUGINT EL TERROR NAZI. QUÈ FER? COM
AJUDAR-LOS SENSE ARRISCAR LA VIDA?
Escrit
per Toni Vall al Cinemania Digital.
EL
SEU INTERÈS RAU A RECUPERAR UNA HISTÒRIA POC EXPLICADA D'UN PASSAT
RECENT I ESTABLIR UN PONT AMB PROBLEMÀTIQUES ACTUALS.
Escrit
per Santiago Echevarria en Escribiendo Cine, des de Filmaffinity.
Guió,
Miguel Ibañez i Gerard Gimenez.
Tres
premis Gaudí: millor pel·lícula, millor actriu de repartiment,
Clara Cusí i millor vestuari.
Rodada
al Pallars i als voltants de Barcelona.
España,
2025.
Duració,
101 minuts.
SINOPSI
1943,
en plena Segona Guerra Mundial, els alemanys ja són a França.
Franco bloqueja l'entrada de jueus pels Pirineus. En la duana d'un
petit poble dels Pirineus tenen l'ordre de capturar els jueus que
vulguin passar la frontera. Manel Grau, un funcionari de la frontera,
amb un passat republicà, decideix controvertir l'ordre i juntament
amb una altra dona del poble, Juliana i un passador francès,
Jerône;
salvaran
al màxim possible de jueus. És en aquests moments que a Manel i a
la seva dona Mercè els atrapen els fantasmes de la Guerra Civil
Espanyola que fa quatre dies es va acabar amb la victòria feixista.
Filmafinitty,
adaptat.
La directora, Judith Colell
NÚRIA
opina
Aquesta
pel·lícula que crec que és de les que s'ha de veure. Un film amb
molta noblesa estètica en la qual gaudeixes del paisatge,
l'ambientació i la interpretació.
Un
film amb molta dignitat, no només lligada a la història que narra.
Petites
històries que parlen d'uns fets terribles, injustos, cruels i
salvatges que cal no oblidar. Tots tenim una responsabilitat en la
història, i a vegades cal prendre una posició, encara que aquesta
pot ser molt dura.
MARTINA
opina
L'any
1943, en plena dictadura, Franco bloqueja un pas d’un poble de la
Vall d’Aran per on fugien els refugiats jueus de la França
ocupada. La comunitat ha de prendre partit, qualsevol moviment
individual es converteix en una amenaça, la supervivència en temps
d'incertesa està al centre del relat.
Aquesta
obra ha rebut premis, plasma una forma de fer i dir, diria que molt
d’aquí. Pel meu gust molt digne, necessària i capaç d’explicar
les coses sense banalitzar les penes ni amagar la complexitat de la
situació. Participant que la pèrdua de memòria no signifiqui
fer-nos hostils.
Pel
meu gust està carregada d’intencions, m’agrada el que ens vol
ensenyar. A més estic còmode en el fet que no sigui una lliçó de
valors i aprecio que ajudi a donar visibilitat d’una realitat no
gens llunyana. No obstant trobo que avança a poc a poc, amb aquesta
forma nostra de posar la interpretació al centre, una mica
exclusivista pel meu gust.