TANT
LUXÓS COM BUIT(...)LA PEL·LÍCULA PREN LA PITJOR DECISIÓ POSSIBLE,
ESFORÇAR-SE PER QUEDAR BÉ I NO OFENDRE A NINGÚ.
Dit
per Yago García a Cinemania, digital.
DE
VERITAT QUE ALGÚ VA PENSAR QUE TINDRÍEM UNA VISIÓ HONESTA DE
MICHAEL JACKSON PER PART DE LA SEVA FAMÍLIA.
Escrit
per Mónica Castillo a A.V.Club, digital
Direcció,
Antoine Fuqua
EUA,
2026
Duració,
127 minuts.
SINOPSI
Biografia parcial, sobre el cantant i ballarí Michael Jackson. Abarca la seva participació des dels sis anys, als anys 60, al grup familiar Jackson 5, fins el tour
final Bad World Tour, en la dècada de 1980.
El director, Antoine Fuqua
NÚRIA
opina
Aquest
film publicita i blanqueja un personatge del món de la música pop,
no sé sí fosc o si més no, misteriós.
Sense
aquesta faceta, segurament que el film seria una altra cosa, però és
difícil esperar més per un film, fet per encàrrec de la família.
Fins
i tot des del punt de vista estètic, podia haver estat més
treballada, ja que, de mitjans no els hi faltaven. Tot plegat una
mica barroer, per un film que el seu objectiu estava molt clar i no
s'havia de disculpar per res.
Sigui
allò que sigui, ho vaig passar bé veient-lo en el marc immillorable
del Phenomena, per un film espectacle.
MARTINA
opina
De
casualitat hem pogut veure aquesta proposta al Phenomena, després
d'una reforma que l'ha mantingut tancat massa temps, només puc dir
que és un goig poder disposar d'aquesta sala prop de casa. Tota
pel·lícula agafa una dimensió espacial, és impossible que
l'experiència cinematogràfica sigui ingrata.
Pel
que fa al film crec que sap perfectament on vol anar, explica la llum
d'una estrella que forma part d'un moment, ensenyant com va conviure
amb la fascinació dels altres pel seu personatge. No amaga que es
pot parlar d'altres coses, que en tot cas no ho fa en aquesta obra
biogràfica.
Confesso
que n'he gaudit, tot i que soc conscient que amb perjudicis, el seu
talent diria que és indiscutible. Crec, però que a efectes gràfics
hi ha massa imatge feta, vull dir que l'estètica és un xic
sintètica pel meu gust.
CORREDORA, ÉS EL CONTRA RELAT D'UN SUBGÈNERE D'HISTÒRIES ÈPIQUES D'ÈXIT
ESPORTIU PER MITJÀ DE MÀXIM SOFRIMENT, UNA REFUTACIÓ A AQUESTA
FORMA ULTRACAPITALISTA DE CONCEBRE EL TRIOMF COM A ÚNICA ASPIRACIÓ
I DELS RELATS TÒPICS DE SUPERACIÓ. NO HI HA CLIXÉS SUATS NI
SOLUCIONS DE FÀCILS RESULTATS QUE ACOSTUMEN A TROBAR EN AQUESTS
RELATS. TANT EN ELS ESPORTIUS, COM EN ELS DE SALUT MENTAL.
HI
HA UNA VOLUNTAT FERMA DE NO CAURE EN LLOCS COMUNS, RESOLTA AMB UNA
AUSTERITAT QUE NO PODEM FER RES MÉS QUE APLAUDIR I AGRAIR.
Àurea
Ortiz Vileta, per a Caimán CdC, maig de 2026.
ÉS
UNA OPERACIÓ SINGULAR, DENÚNCIA ELS EFECTES SECUNDARIS D'UNA
CULTURA ON L'ESFORÇ I L'EXIGÈNCIA PODEN ALTERAR LA PERCEPCIÓ DEL
MÓN I LA IDENTITAT, A LA VEGADA QUE GENERA EN L'ESPECTADORA, LA
TENSIÓ DE SABER SI COMPETIR I GUANYAR ÉS L'ÚNICA MANERA DE
SILENCIAR ELS FANTASMES DE LA BOGERIA.
Escrit
per Sergi Sánchez en la seva crítica per Fotogrames, juny 2026.
Guió,Laura
Garcia Alonso i Pol Cortecans.
España,
2026.
Duració,
96 minuts.
SINOPSI
Cris,
és una corredora d'elit que viu en un Centre d'Alt Rendiment
Esportiu.
Viu
per anar assolint els seus objectius esportius i estudia per ser
fisioterapeuta. Té un brot psicòtic que l'obliga a allunyar-se del
seu món habitual i l'obligaran a replantejar-se que fa amb la seva
vida, a partir d'aquí? La seva germana es posarà al seu costat per
ajudar-la.
La directora, Laura García Alonso
DE
LA DIRECTORA
És
el debut de la directora en llargmetratges.
LA
DIRECTORA DIU
Córrer
no és fugir, córrer és viure. És el punt on l'espectadora fa
l'exercici més gran d'empatia i pot replantejar-se la seva manera de
mirar la salut mental i els seus prejudicis.
Recollit
per Yago Torres en la seva entrevista amb la directora a Caimán CdC,
juny de 2026.
LA
DIRECTORA DEFINEIX LES SEVES INTENCIONS
Volia
treballar el contrapunt a films com Whiplash (Chazelle, 2014), El
luchador (Aronofs2008) o Cisne negro (Aronofsky, 2010), els seus
personatges, sempre trien perseguir els seus somnis, mentre perden
coses pel camí. Es tracta d'una concepció molt capitalista i
meritocràtica. Preferia contraposar un altre discurs, en un moment
determinat triar per tu mateixa, encara que això impliqui renunciar
a la victòria.
Recollit
per Yago Torres en la seva entrevista amb la directora a Caimán CdC,
juny de 2026.
NÚRIA
opina.
Per
un seguit de circumstàncies tècniques adverses he hagut de fer
aquest escrit tres vegades, ara ja el tindrem, esperó sedimentat,
sintetitzat i ben filtrat.
Aquest
és un film que no tenia gaires ganes de veure, perquè sabia que em
remouria coses i em causaria dolor.
La
proposta de la Martina em va empènyer a encarar-me amb els meus
propis fantasmes. Gràcies, Martina.
La
història m'ha agradat molt. El guió està molt ben escrit, barreja
l'esforç en l'esport per assolir metes molt competitives, amb les
malalties mentals que poden aflorar en qualsevol circumstància, però
que aquesta n'és una. Però, com que és un film intel·ligent,
pensat per persones sensibles i crítiques, no es queda aquí i va al
fons de la qüestió amb delicadesa, però sense pietat, el després,
que hagis patit un brot, que en fas de la teva vida? Com acceptes que
res serà igual, després d'aquest? I, com comences i continues
vivint amb això?
El
brot no deixa de ser una part molt visible i espectacularment
aterridora per l'entorn, però en el fons inofensiu. És el després
i com continuar on està la cruïlla per la persona malalta, la
família i amics.
En
la societat malalta en la qual vivim, la malaltia mental, ni es
compren, ni s'accepta, malgrat els esforços de certs col·lectius
implicats per integrar-la i visualitzar-la com una cosa més de la
nostra característica com a humans.
El
film no només té aquesta gran qualitat, sinó que explica la
història buscant el sentit de la bellesa des del codi cinematografia
i amb molta sensibilitat i respecte. La interpretació de la
protagonista, Alba Sáez una veritable troballa.
Gràcies,
Laura García
MARTINA,
opina
Aquesta
pel·lícula diria que parla de coses de les quals se'ns fa incòmode
parlar, perquè per molta gent és un horitzó ignorat, potser perquè
a moltes persones se'ls fa massa incòmode explorar el tema de la
salut mental.
Crec
que com s'aborda la història és especialment subtil, lleuger i amb
un embolcall molt gràfic del que per mi podríem anomenar un simple
regal. Perquè crec que el dolor d'un altre ésser estimat, pot ser
un patir infernal, però millor convertir-ho en un fet. En una
situació amb la qual viure una mica més ben acompanyats.
L'esport,
un escenari en el qual les quotes d'audiència i fascinació humana
són més que en res altra, considero que ens pot explicar moltes
coses. Sobretot perquè tot es porta al seu màxim exponent, ensenya
els límits delimitadament. Concretament, crec que haver-ho abordat
des d'aquest lloc m'ha ajudat a treure-li plom, sent una temàtica
que per context em remou, qüestionant-me com poder acompanyar des
d'un bon lloc.
Fitxa completa, filmografia i altres informacions:
EL
DIRECTOR CARLOS PADIAL, DIU: FER UNA PEL·LÍCULA ON ELS
PROTAGONISTES S'ESTIMEN I SÓN BONA GENT EM SEMBLA UN ACTE SUBVERSIU.
Paraules,
recollides per Roger Salvans en una entrevista publicada a
Fotogrames, maig de 2026.
DESAFIA
LA LÒGICA DE LA SATISFACCIÓ SOTA DEMANDA I SUPOSA UNA AFIRMACIÓ DE
LLIBERTATS CREATIVES DE RECEPCIÓ IMPREVISIBLE.
Escrit
per Ignasi Franch en la seva crítica a Caimán CdC, maig de 2026.
ENS
DEFENSA DE LA BARBÀRIE I DEL CINISME, ABRAÇANT LA BONDAT, LA
BUFONADA I LA MALENCONIA.
Ricardo
Rosado, en la seva crítica per Fotogrames, maig de 2026.
Guió,
Carlo Padial, Desirée de Fez i Carlos de Diego
Intèrprets.
Judith Martín, Berto Romero i Joaquín Reyes.
España,
2026
Duració,
95 minuts
SINOPSI
En
plena crisi vital. Thais, periodista cultural, decideix deixar el
periodisme, per dedicar-se amb el seu marit Alan a muntar un negoci:
una pizzeria temàtica dedicada al cine de Hollywood.
Roger
Salvans, per Fotogrames, maig de 2026.
El director, Carlo Padial
EL
DIRECTOR Carlo Padial, DIU:
Em
molesta que tot sigui tan fosc, aquest desassossec, tanta pedofília,
tant d'abús, tanta vendetta, tant segrest... Tot malament. Sempre
penso per què? Ja sé que estem enfadats i que vivim en un moment de
molta incertesa. Per això Pizza Movie neix amb el desig d'alguna
cosa bonica, per ingenu que sigui. I, crec que és l'amor que sentim
per l'humor que la gent ha fet que s'enganxi.
Crec
que dec ser dels pocs directors espanyols que demanen rodar amb menys
diners per tenir més llibertat.
Paraules,
recollides per Roger Salvans en una entrevista publicada a
Fotogrames, maig de 2026.
NÚRIA
opina
Una
petita gran pel·lícula...
Segurament
que aquest és un film que pretén poques coses i ho fa des de la
humilitat i la serietat d'una bona escriptura de guió i unes molt
bones interpretacions, amb un gust per l'humor, la ironia i l'absurd
que no et fan riure a cor què vols, però et fan gaudir d'un
somriure permanent per poder encaixar la crítica al funcionament món
actual, on allò que el salva són les persones construint xarxes i
estimant-se per poder fer realitat els somnis. Això pot semblar molt
cursi en els temps actuals on la distopia, la foscor, el lletgisme i
la violència- per no utilitzar el masclisme com a tòpic-, sembla
que s'hagin instal·lat a la cultura, per fer-nos més tristos i
desgraciats.
És
una satisfacció comprovar que hi ha persones amb carisma i
possibilitats que fan coses intel·ligents, crítiques i per a tots
els públics. També em fa sentir molt bé comprovar cada dia que hi
ha gent que creu en el compromís i l'amor i ho defensa públicament.
Gràcies,
Carlo Padial.
Petita,
gran pel·lícula. No us la perdeu.
MARTINA
opina
Aquesta
proposta fresca ens situa en un entorn de fatalisme, per construir
una vida on deixar de menysprear les petites coses.
Crec
que la parella defensa molt bé cada part, pel meu gust la idea és
mona i el guió tot i que camina tranquil té gust.
En
conjunt diria que el que diu és millor que com transpira, m'agrada
el brindis que fa a la crisi, a com ensenya que la crítica també
ens pot fer millors.
