EL
DIRECTOR CARLOS PADIAL, DIU: FER UNA PEL·LÍCULA ON ELS
PROTAGONISTES S'ESTIMEN I SÓN BONA GENT EM SEMBLA UN ACTE SUBVERSIU.
Paraules,
recollides per Roger Salvans en una entrevista publicada a
Fotogrames, maig de 2026.
DESAFIA
LA LÒGICA DE LA SATISFACCIÓ SOTA DEMANDA I SUPOSA UNA AFIRMACIÓ DE
LLIBERTATS CREATIVES DE RECEPCIÓ IMPREVISIBLE.
Escrit
per Ignasi Franch en la seva crítica a Caimán CdC, maig de 2026.
ENS
DEFENSA DE LA BARBÀRIE I DEL CINISME, ABRAÇANT LA BONDAT, LA
BUFONADA I LA MALENCONIA.
Ricardo
Rosado, en la seva crítica per Fotogrames, maig de 2026.
Guió, Carlo Padial, Desirée de Fez i Carlos de Diego
Intèrprets.
Judith Martín, Berto Romero i Joaquín Reyes.
España,
2026
Duració,
95 minuts
SINOPSI
En
plena crisi vital. Thais, periodista cultural, decideix deixar el
periodisme, per dedicar-se amb el seu marit Alan a muntar un negoci:
una pizzeria temàtica dedicada al cine de Hollywood.
Roger
Salvans, per Fotogrames, maig de 2026.
 |
| El director, Carlo Padial |
EL
DIRECTOR Carlo Padial, DIU:
Em
molesta que tot sigui tan fosc, aquest desassossec, tanta pedofília,
tant d'abús, tanta vendetta, tant segrest... Tot malament. Sempre
penso per què? Ja sé que estem enfadats i que vivim en un moment de
molta incertesa. Per això Pizza Movie neix amb el desig d'alguna
cosa bonica, per ingenu que sigui. I, crec que és l'amor que sentim
per l'humor que la gent ha fet que s'enganxi.
Crec
que dec ser dels pocs directors espanyols que demanen rodar amb menys
diners per tenir més llibertat.
Paraules,
recollides per Roger Salvans en una entrevista publicada a
Fotogrames, maig de 2026.
NÚRIA
opina
Una
petita gran pel·lícula...
Segurament
que aquest és un film que pretén poques coses i ho fa des de la
humilitat i la serietat d'una bona escriptura de guió i unes molt
bones interpretacions, amb un gust per l'humor, la ironia i l'absurd
que no et fan riure a cor què vols, però et fan gaudir d'un
somriure permanent per poder encaixar la crítica al funcionament món
actual, on allò que el salva són les persones construint xarxes i
estimant-se per poder fer realitat els somnis. Això pot semblar molt
cursi en els temps actuals on la distopia, la foscor, el lletgisme i
la violència- per no utilitzar el masclisme com a tòpic-, sembla
que s'hagin instal·lat a la cultura, per fer-nos més tristos i
desgraciats.
És
una satisfacció comprovar que hi ha persones amb carisma i
possibilitats que fan coses intel·ligents, crítiques i per a tots
els públics. També em fa sentir molt bé comprovar cada dia que hi
ha gent que creu en el compromís i l'amor i ho defensa públicament.
Gràcies,
Carlo Padial.
Petita,
gran pel·lícula. No us la perdeu.
MARTINA opina
Aquesta
proposta fresca ens situa en un entorn de fatalisme, per construir
una vida on deixar de menysprear les petites coses.
Crec
que la parella defensa molt bé cada part, pel meu gust la idea és
mona i el guió tot i que camina tranquil té gust.
En
conjunt diria que el que diu és millor que com transpira, m'agrada
el brindis que fa a la crisi, a com ensenya que la crítica també
ens pot fer millors.
Fitxa completa i altres informacions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada