dijous, 27 de setembre del 2012

Núria opina, TO ROME WITH LOVE


Trobo molt interessant la incursió que darrerament en Woody Allen està fent d'algunes capitals europees, on es sobreentén un homenatge i una admiració cap els seus orígens i cap un públic fidel que assisteix a totes les seves estrenes i vol passar-ho bé amb un humor subtil i intel·ligent on els diàlegs tenen un protagonisme important.

Després de Barcelona, Londres i París, ara li tocava a Roma la ciutat mare de tot aquest embolic que ara és en part Europa. Ciutat que es mostra amable i simpàtica i acollidora, gràcies al caos que aquesta no ha pogut evitar, per tal de donar resposta a la modernitat. Ciutat que deixa bocabadats a tots aquells que s'atreveixen a anar-hi, perquè si parlem d'història i de cultura, en cadascun dels seus racons estan escrites amb majúscules.

Els personatges, romans, i italians i americans que aterren a Roma per diferents raons, són divertits i estrafolaris. És aquest dibuix de personatges el que permet a Woody Allen fer una crítica mordaç, àcida i tendre, de les seves pròpies “neures”, que acaben essent també, les d'un determinat public que és el seu, en el que ens agraden les seves històries perquè hi reconeixem aspectes molt familiars dels subjectes del nostre entorn.

La seva narració arrenca amb molta força i cap a la tercera part de la pel·lícula perd una mica el ritme i tot resulta massa evident, però crec que se'n surt airós. M'ha agradat i està bé.

Martina opina, TO ROME WITH LOVE

   Un any més pels amants d'aquest carismàtic director ens ofereix una de les seves obres on ens presenta una ciutat europea des de la seva visió.
    Potser cal ser fan de la hiperactivitat mental d'aquest artista amb tendències compulsives per buscar el divertiment aliè i segurament també el  propi, per disfrutar en cadascuna de les seves creacions. Jo he de reconèixer que em costa trobar-hi defectes.
   He de dir però que, en aquesta ocasió el ritme de la pel·lícula en aquesta ciutat tan pintoresca i salvatge, m'ha semblat d'intensitat baixa. Comença molt bé, amb personatges que podrien desenvolupar ells tot sols la seva  història i va evolucionant d'una forma  més o menys decreixent tant l'humor com tota la gràcia de l'escenari creat.
     Tot i així, és l'opcio segura de la nostra cita anual amb aquest director.
    
 

dimecres, 12 de setembre del 2012

L' ITALIEN. Director, Olivier Baroux


El director Olivier Baroux i l'actor Kad Merad

Núria opina, L' ITALIEN


Pel·lícula francesa que tracte d'un tema prou seriós com és l'auto-discriminació, amb ironia i humor.
Dino és Mourad Ben Saoud un francès d'origen algerí que es fa passar per italià perquè creu que això li facilitarà la vida, sobretot la professional com a venedor de cotxes Maseratti. Ha d'enganyar a tothom- jefe, companys, novia i família-, per mantenir la seva mentida.
El protagonista Dino, que no és Dino, per tal d'aparentar qui no és, s'ha de complicar la vida de tal manera, que va farcint la seva vida quotidiana amb un munt de mentides innocents i insostenibles que un dia començaran a descobrir-se i així s'enderrocarà tota la seva fantasia.
Tot plegat una farsa innocent i ben intencionada amb la que passes una estona agradable i força divertida, amb un final feliç amb “boa” inclosa.
Potser a França, estan en un moment on ser de pares algerins i dir-se, Mourad Ben Saoud no és motiu de discriminació de cap mena, segons allò que se'n dedueix d'aquesta pel·lícula, doncs si això és cert, jo me'n alegro molt.

Martina opina, L'ITALIEN

   
Una temàtica interessant i bonica ens transporta a través d'una història molt pròxima i actual a la realitat d'un immigrant de segona generació. Ell és un home d'uns 40 anys, totalment ancorat a França, qui des de que va trencar els lligam familiars i va començar la seva vida adulta, ens demostra la seva por a la discriminació. Aquesta, el porta a un innocent cercle de mentides i farses en tots i cadascun dels seus aspectes vitals.

M'agrada con es tracta un tema tant complexe com la discriminació, amb un sensat sentit de l'humor. Sense perdre la tendresa, el personatge ens acosta a una realitat latent en la societat actual, sense manies ni qüestionaments. A mi personalment, l'actor Kad Merad m'agrada molt.