Interpretada per, Luís Bermejo, José Sacristán, Bárbara Lennie, Lucia Pollán.
Concha de Oro del festival de San Sebastian, 2014
Concha de Plata al mejor director, 2014
Sinopsi
Fa una certa barreja de generes, però també el podem considerar un thriller.
Luís un professor de literatura a l'atur, vol fer realitat el desig de la seva filla de dotze anys, mallata terminal de leucemia, de tenir un vestit oficial de la sèrie de dibuixos animats, "Magical Girl Yukiko". El vestit és molt car i el pare per poder-lo aconseguir, fa un xantage que embolicarà a Bàrbara i a Damián. La història està dividida entres parts, corresponents als tres enemics de l'ànima, Mundo-Luís, Demonio-Bàrbara i Carne-Damián.
Amb curiosos tocs d'humor negre que aconsegueixin distendir la tensió del relat.
http://magicalgirlfilm.com/#home
http://rollingstone.es/entrevistas/carlos-vermut http://magicalgirlfilm.com/#home |
 |
| El director, Carlos Vermut. |
NÚRIA opina
Miri
on miri, sembla que aquest sigui el director de moda en aquests
moments i aquesta serà potser la pel·lícula de l'any... Ahir, un
reportatge al Canal 33, diaris, dominicals...,la revista Caimán li
dedica uns quants articles...i fins i tot el mateix director n'escriu
un.
Certament,
és una pel·lícula contundent. Contundent des del començament, amb
un inici dramàtic, on un seguit de circumstàncies atzaroses posaran
en relació a uns quants personatges, solitaris, autoaïllats i força
complicats.
Unes
relacions de dependència forçada, com els dels senyors i els seus i
els seus esclaus, destinades a aprofitar-se'n uns i a patir els
altres, però ara situat en un món de circumstàncies que forcen
aquestes relacions.
Estranya
història, on no hi ha cap personatge que se'n salvi de la massacre.
Amb un final massa precipitat- tot i que encara que sembli una
contradicció costa d'arribar-hi-, i sobtat com si tot aquest el
cúmul de despropòsits, no poguessin portar a cap altre lloc.
La
pel·lícula està ben feta i sap arrossegar-te a estones cap a la
seva màgia, d'uns personatges misteriosos, obscurs i captivadors...,
amb unes motivacions pròpies dels tèrbols temps en que vivim.
Llàstima
que no pugui mantenir aquest sortilegi durant tot el temps que dura
la història...i fins que no arriba al final, hi ha un moment que
aquesta perd gas i es fa un xic pesada i repetitiva.
“Mundo,
demonio y carne”..., sincerament no sé si m'ha agradat, tot i
reconèixer les seves moltes virtuts i el seu poder de captivar-me.
Allò
que més m'agrada però, es veure la quantitat de joves i no tan
joves directors espanyols que fan un cinema de qualitat i amb idees
pròpies de com ha de ser el cine.
MARTINA opina
Explica un sèrie de circumstàncies que mostren la situació desesperada d'un personatge lluitador, saturat i tenaç que busca a qualsevol preu satisfer els somnis de la seva filla de 12 anys qui té un càncer terminal.
Ahir, dia de la festa del cine, la sala estava plena, començava la sessió amb el parlar baixet d'alguns, crispetes i fins i tot sensació d'estar una mica justets d’espai pels qui estem acostumats a estar en sales de cinema amb pocs espectadors. Va ser increïble sentir com, a causa de la crua història, el clímax festiu es va anar apagant així que avançava la trama i crec que la majoria vam sortir de la sala sense paraules.
Atrapats en una dramàtica situació, on vaig percebre que tristeses com la soledat, la infelicitat i la misèria converteixen als protagonistes en ser malvats i egoistes, aquesta historia emmarcada en una bellesa extraordinària ens transporta en un món desagradable. Però tan real que em va commoure fins al punt de no ser capaç de jutjar si em va agradar o no.
En tot cas opino que és una obra molt ben feta, mostra d'un talent indiscutible i amb un estil molt particular.
