divendres, 31 d’octubre del 2014

MAGICAL GIRL. Director, Carlos Vermut.

Nacionalitat, Espanya. 2014
Interpretada per, Luís Bermejo, José Sacristán, Bárbara Lennie, Lucia Pollán.
Concha de Oro del festival de San Sebastian, 2014
Concha de Plata al mejor director, 2014

Sinopsi
Fa una certa barreja de generes, però també el podem considerar un thriller.
Luís un professor de literatura a l'atur, vol fer realitat el desig de la seva filla de dotze anys, mallata terminal de leucemia, de tenir un vestit oficial de la sèrie de dibuixos animats, "Magical Girl Yukiko". El vestit és molt car i el pare per poder-lo aconseguir, fa un xantage que embolicarà a Bàrbara i a Damián. La història està dividida entres parts, corresponents als tres enemics de l'ànima, Mundo-Luís, Demonio-Bàrbara i Carne-Damián.
Amb curiosos tocs d'humor negre que aconsegueixin distendir la tensió del relat.

                       http://magicalgirlfilm.com/#home
http://rollingstone.es/entrevistas/carlos-vermut http://magicalgirlfilm.com/#home
El director, Carlos Vermut.
  

 NÚRIA opina
Miri on miri, sembla que aquest sigui el director de moda en aquests moments i aquesta serà potser la pel·lícula de l'any... Ahir, un reportatge al Canal 33, diaris, dominicals...,la revista Caimán li dedica uns quants articles...i fins i tot el mateix director n'escriu un.
Certament, és una pel·lícula contundent. Contundent des del començament, amb un inici dramàtic, on un seguit de circumstàncies atzaroses posaran en relació a uns quants personatges, solitaris, autoaïllats i força complicats.
Unes relacions de dependència forçada, com els dels senyors i els seus i els seus esclaus, destinades a aprofitar-se'n uns i a patir els altres, però ara situat en un món de circumstàncies que forcen aquestes relacions.
Estranya història, on no hi ha cap personatge que se'n salvi de la massacre. Amb un final massa precipitat- tot i que encara que sembli una contradicció costa d'arribar-hi-, i sobtat com si tot aquest el cúmul de despropòsits, no poguessin portar a cap altre lloc.
La pel·lícula està ben feta i sap arrossegar-te a estones cap a la seva màgia, d'uns personatges misteriosos, obscurs i captivadors..., amb unes motivacions pròpies dels tèrbols temps en que vivim.
Llàstima que no pugui mantenir aquest sortilegi durant tot el temps que dura la història...i fins que no arriba al final, hi ha un moment que aquesta perd gas i es fa un xic pesada i repetitiva.
Mundo, demonio y carne”..., sincerament no sé si m'ha agradat, tot i reconèixer les seves moltes virtuts i el seu poder de captivar-me.
Allò que més m'agrada però, es veure la quantitat de joves i no tan joves directors espanyols que fan un cinema de qualitat i amb idees pròpies de com ha de ser el cine.

MARTINA opina
Aquesta inquietant, trista, fosca i sensacional pel·lícula crec que pot ser capaç de posar els pèls de punta a qualsevol.
Explica un sèrie de circumstàncies que mostren la situació desesperada d'un personatge lluitador, saturat i tenaç que busca a qualsevol preu satisfer els somnis de la seva filla de 12 anys qui té un càncer terminal.
Ahir, dia de la festa del cine, la sala estava plena, començava la sessió amb el parlar baixet d'alguns, crispetes i fins i tot sensació d'estar una mica justets d’espai pels qui estem acostumats a estar en sales de cinema amb pocs espectadors. Va ser increïble sentir com, a causa de la crua història, el clímax festiu es va anar apagant així que avançava la trama i crec que la majoria vam sortir de la sala sense paraules.
Atrapats en una dramàtica situació, on vaig percebre que tristeses com la soledat, la infelicitat i la misèria converteixen als protagonistes en ser malvats i egoistes, aquesta historia emmarcada en una bellesa extraordinària ens transporta en un món desagradable. Però tan real que em va commoure fins al punt de no ser capaç de jutjar si em va agradar o no.
En tot cas opino que és una obra molt ben feta, mostra d'un talent indiscutible i amb un estil molt particular.


 




















dilluns, 27 d’octubre del 2014

RELATOS SALVAJES. Director, Damián Szifrón


Nacionalitat, Argentina, Espanya, 2014.
Produïda per "El deseo". Productora dels germans Almodobar.
Distribuidora, Warner i per això val més cara veure-la, ja que la distribuïdora no l'ajustat a les reduccions que fan les sales de projecció.

Sinopsi
Sis històries corrents, on passen coses sorprenents, perquè els protagonistes d'aquestes, acaben reaccionant d'una manera salvatge.





El director, Damián Szifrón
NÚRIA opina
Aquesta és una pel·lícula que explica sis històries, on els protagonistes d'aquestes, es troben en unes situacions que els estiren cap a deixar-se anar, sortir de la convenció i perdre el control i comportar-se d'una manera diríem salvatge. Amb aquest esquema, en cada història es donen situacions sorprenents i força divertides que, es desenvolupen amb humor, però del negre.
M'he divertit molt i totes les històries m'han fet gràcia, però la que més m'ha agradat ha estat, la de dos conductors que van per la carretera que va de Salta a Cafayate- carretera que per cert conec i recordo-. Un va amb un Audi flamant..., i l'altre, amb un cotxe vell, tronat i carregat amb tot d'eines de treball a dalt d'una vaca... El tempo de la història i la interpretació que fan els dos personatges és genial..., no dic res més perquè aquesta és una pel·lícula que no us podeu perdre i que heu d'anar a veure perquè ho passareu molt bé.
La que no m'ha acabat de fer el pes i l'he trobat mal resolta, és l'atropellament d'una dona prenyada per part d'un noi de casa bona... però potser he estat jo qui, no li he vist el què.


MARTINA opina.
Damián Szifron ha fet una obra divertida, satírica i original. En la mateixa, mitjançant sis micro històries, l'espectador gaudeix d'un seguit de situacions, on els seus protagonistes porten a l'extrem, alguns obstacles quotidians.
Considero que mitjançant la combinació del tarannà passional dels argentins i aquesta manera pròpia seva i directa de relacionar-se amb la vida la pel·lícula es converteix en un bon divertiment.
He rigut força, cosa que els temps que corren crec que és molt, i únicament em sembla criticable l'última història. Potser perquè, clarament és la que busca tancar el bucle de persones fora de si, violentes i fins i tot cruels, treballant amb un final feliç que, pel meu gust té un sabor amb un punt de vulgar o descafeïnat.